#RELATSREALS: D’obrer a obrer, racisme entre iguals

El Jordi es lleva a toc de despertador cada matí, quan el sol encara mandreja. Arriba sempre puntual a la feina i procura no cridar mai l’atenció, ni per excés, ni per defecte.  Ja fa més d’un any que treballa a la cadena de muntatge d’una empresa de fixacions industrials, a prop de Cornellà.

Els viatges en metro de casa a la feina i de la feina a casa són un bon moment del dia per fer balanç. Se sent satisfet amb tot el que ha aconseguit a Catalunya des que va arribar de Bolívia, però nota un calfred nerviós cada matí  en pensar que el seu excompany de feina, el Manel, el pot estar esperant a l’entrada de la fàbrica… Quan de temps més haurà de conviure amb aquest neguit?

Relats Reals_De obrer a obrer. Racisme entre iguals

Capítol 1 – La cadena de muntatge [Juliol 2014]

Amb les mans suades tot el dia. Així és com treballava a ple mes d’agost en Jordi, que entre peça i peça aprofitava per fer un glop d’aigua. Això rai, hi havia altres patiments diaris molt pitjors que la calor…

– Els estrangers no saben treballar. Però, mira, si no serveixen per a res! Vénen aquí sense estudis ni papers a robar-nos la feina, quina vergonya! Haurien d’anar-se’n tots al seu país.

Era en Manel, un dia més amb la mateixa cançoneta. La vomitava cada matí, ben alt, xerrant amb un o altre company, assegurant-se que en Jordi era prou a prop com per escoltar-la. Però mai no se li havia adreçat directament amb aquell discurs d’odi. Un dia, a la pausa de l’esmorzar, en Manel va acostar-se al Jordi per ensenyar-li unes fotografies del mòbil:

– ¿Has vist quines armes tinc a casa? El meu fill és militar.

En Jordi va quedar-se amb els ulls com plats. Per què li ensenyava, a ell, aquelles fotografies d’armes de foc? Què pretenia? Intimidar-lo, amenaçar-lo? Per quin motiu? Aquella nit la preocupació no el va deixar dormir.

 

Capítol 2 – El producte: de les paraules als fets [Dinar d’empresa d’estiu, 8 d’agost 2014]

Era el divendres més divendres de tots. En Jordi estava content: era l’últim dia abans d’unes modestes vacances d’estiu i anava amb els companys de la feina a dinar. Llàstima d’en Manel, que als deu minuts de començar ja escopia insults cap als immigrants. Una altra vegada. En Jordi no tenia perquè aguantar tots aquells atacs… Va provar de parar-li els peus:

– Manel, no entenc perquè dius totes aquestes barbaritats. Si, de fet, estàs casat amb una dona paraguaiana…

– Els tallaria el coll, a tots els estrangers!

En Manel, molt irritat pel comentari d’en Jordi, va agafar una botella de vi de sobre la taula amb la intenció de llençar-li pel cap. Per sort, els companys de feina van poder evitar-ho i treure en Manel fora del local.

– Ens veiem a fora!

 

Capítol 3 – La indigestió o el racisme castigat

Aquella mateixa nit en Jordi va anar a denunciar què havia passat. Va explicar l’escena del dinar, però també va aprofitar per deixar constància de tot el seguit de comentaris racistes que havia hagut de suportar des del dia que va arribar a l’empresa. Conscient que els seus drets havien estat amenaçats, va decidir posar-se en mans del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya perquè li portessin el cas.

El primer dilluns després de les vacances, va rebre una trucada quan estava a punt de sortir per la porta. Era el cap de recursos humans. Li demanava que entrés més tard a treballar. No hi havia ningun problema amb ell, però a primera hora del matí acomiadarien en Manel i no volia que coincidissin. En Jordi va respirar alleugerit. Semblava que la por començava a canviar de bàndol…

El judici va anar molt bé. En Jordi va poder comptar amb el suport d’un company de feina que va testificar al seu favor. Va dir que efectivament en Manel havia intentat llançar una botella de vi a en Jordi durant el dinar d’empresa i que sabia de primera mà que en Manel havia estat acomiadat de l’empresa arran d’aquells fets. A més, va deixar constància que en Jordi no era la primera víctima d’en Manel, sinó que anteriorment ja hi havia hagut altres treballadors que l’havien patit.

La jutgessa ho va tenir clar: va condemnar en Manel a 200€ de multa per una falta d’amenaces amb una agreujant de racisme.

 

Informe 2014 – Testimoni d’una víctima de racisme from SOS Racisme-Catalunya on Vimeo.

 

El racisme social: tendència a l’alça des dels últims 6 anys

Segons l’Informe 2014. L’estat del racisme a Catalunya, un 21% dels casos atesos pel SAiD responen a agressions i discriminacions entre particulars, una de les tres tipologies que s’inclouen dins del racisme social. La inseguretat que provoca el context de crisi econòmica ha convertit els immigrants en un col·lectiu diana de gran part de les tensions i frustracions socials.

Habitualment, des del SAiD es procura oferir la mediació com alternativa a la via penal. En el cas que ens ocupa, però, l’amenaça era clara i la mediació no era imprescindible, ja que no es posava en perill la convivència futura de víctima i agressor, en tant que l’agressor havia estat acomiadat de l’empresa.

Josep Granados, l’advocat de SOS Racisme que va defensar en Jordi, veu el cas rellevant per dos motius. En primer lloc, perquè és la primera vegada que s’aplica una agreujant de racisme a un judici de faltes. En segon lloc, perquè, a la sentència, la jutgessa es posiciona a favor de la víctima i considera, des d’un parer propi, que els comentaris de l’agressor són racistes.


 

L’objectiu de #RelatsReals és informar i sensibilitzar, difonent casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme Catalunya.

Utilitzem noms falsos per mantenir l’anonimat de la víctima per política de protecció de dades. Però és l’única dada fictícia.

Tots els fets que s’hi narren són reals. El text és de Mònica López Mas.

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà

Log in with your credentials

Forgot your details?