Tots som persones. Contra el racisme i la xenofòbia

El passat 29 de maig més de mig miler de persones de diferents punts de Catalunya es van concentrar a la Plaça Major de Vic, sota el lema: TOTS SOM PERSONES, contra el racisme i la xenofòbia.

Des de SOS Racisme Catalunya, que hem acompanyat a les entitats de Vic i Osona des de l’inici de la polèmica del padró, el passat mes de gener, compartim la idea que ha mogut l’organització d’aquesta concentració i per això hi donem el nostre supor. És necessària una resposta de la societat civil, per mostrar la preocupació que tenim vers la situació de fractura social i demanar a partits polítics, mitjans de comunicació i institucions que evitin que el racisme i la xenofòbia s’escolin en els seus discursos i espais.

El manifest, que podeu llegir a continuació, està obert a l’adhesió d’aquelles persones o entitats que en vulguin donar suport. Així que us animem a adherir-vos i a fer-ne difusió.
Per adherir-vos, envieu un correu electrònic amb les vostres dades o de la vostra entitat a sosracisme-arroba-sosracisme.org

TOTS SOM PERSONES.

CONTRA EL RACISME I LA XENOFÒBIA

Després d’un segle XX ple d’atrocitats lligades als prejudicis racials, avui encara no hem fet net. Cap societat està vacunada contra el virus de la intolerància. Des del nazisme fins a l’apartheid sudafricà, la història ens ensenya que la discriminació i la negació dels drets fonamentals de les persones acompanyen ideologies que amenacen la convivència en llibertat. L’autèntica pau i la cohesió social s’han de fonamentar en el respecte a les minories i el tractament igualitari de la diversitat.

Alguns ajuntaments catalans són vulnerables davant del creixement d’actituds intolerants, arribant a prendre decisions discriminatòries. La crítica irracional al fenomen migratori pot derivar cap a la negació de drets: d’uns drets fonamentals, que són inseparables de les persones. Per això ningú que tingui sensibilitat democràtica se n’hauria de desentendre. Els atacs a les minories són una amenaça greu a la democràcia. Posen en perill els anhels catalans d’avançar cap a un sistema de llibertats integrador, on tots i totes puguem formar part d’un projecte comú. Per això,

MANIFESTEM:

  • Reclamem a les institucions públiques una postura clara i decidida a favor de la garantia dels drets de totes les persones, sigui quin sigui el seu origen, religió, ètnia, condició econòmica o situació administrativa.
  • Exigim als partits polítics un paper actiu i explícit en la defensa dels valors democràtics i en el rebuig a la xenofòbia; que renunciïn a la utilització interessada i electoralista del fenomen de la immigració.
  • Emplacem l’ajuntament de Vic, i els altres que posen obstacles a l’empadronament, per tal que es comprometin públicament i sense ambigüitats a facilitar a tothom, sense distincions, el compliment de l’obligació d’empadronar-se.
  • Esperem que els mitjans de comunicació prenguin la màxima cura en preservar la dignitat de totes les persones i grups, impedint la criminalització de la immigració i evitant la difusió d’ideologies que atempten contra els drets de les persones.
  • Demanem que tots els àmbits de la societat, associatius, religiosos, culturals recreatius i esportius, es mobilitzin i es comprometin en la defensa de les llibertats col•lectives i els valors humanitaris; que actuïn contra les idees xenòfobes i el racisme, i promoguin l’educació en la igualtat.
  • Fem una crida a tots els ciutadans i ciutadanes: que estiguin permanentment vigilants, a punt de respondre i contrarestar qualsevol discriminació, agressió o campanya racista; que tothom s’impliqui d’una manera clara i compromesa. Totes i tots hem de treballar colze amb colze a favor de la convivència. Per això, proclamem que:

TOTS SOM PERSONES! NO AL RACISME! NO A LA XENOFÒBIA!

Vic, maig del 2010.

Comunicat de Najat El Hachmi, escriptora

La periodista i escriptora vigatana Najat El Hachmi, va donar-nos el seu suport a la concentració “Tots som persones, contra el racisme i la xenofòbia”. Malauradament no va poder estar durant aquesta, així que ens va fer arribar el seu comunicat, que va ser llegit per una companya en el inici de ‘acte.

Tots som persones

Ja és trist, ja, que sigui precisament a Vic on hàgim de fer una concentració com aquesta amb el lema “tots som persones”. Que tots som persones és una evidència monumental i el fet que ho hàgim de reivindicar ja demostra que anem de mal en pitjor. No sempre evolucionem com a espècie, de vegades fem exactament el contrari: desfer els camins que ens han portat cap a una societat més justa, igualitària i humanista. Però ja ho sabeu, ara això està passat de moda, ja no es porta la reivindicació dels drets bàsics de les persones i hem entrat en una dinàmica preocupant en què cada dia proposem una nova excepció a allò que vam considerar pilars fonamentals de la condició humana. Perquè van mal dades o perquè del tot no hi vam creure mai, en la igualtat, aquests dies desqualifiquem qualsevol individu que la defensi amb enlluernadors paraules noves de trianca. Ara creure que tots som persones s’ha convertit en una postura d’entrada sospitosa, ens acusen d’ingenuïtat, de no ser prou llestos com per parla dels problemes “reals”, de políticament correctes i bonistes. Doncs jo què voleu que us digui? Si creure en la declaració universal dels drets humans i treballar cada dia perquè el nostre món i el dels nostres fills no discrimini a ningú per procedència, característiques físiques, sexe, classe social o qualsevol altre tret identitari és ser ingenu i bonista, si ara ser humanista és ser bonista, jo us dic: em declaro obertament bonista i a mucha honra!

Ja ho sé que hi ha moltes pors darrere de la necessitat declarada de controlar una part de la població que considerem per defecte perillosa, tots en tenim, de por al que és desconegut. També tenim por que el nostre entorn canviï i es faci estrany, ja sé que hi ha qui enyora un país més homogeni. Jo també m’enyoro, de fet. M’enyoro de l’època en què vam arribar i no hi havia prejudicis contra els estrangers perquè no hi havia informació, de l’època en què anàvem a una escola que ens tractava exactament igual que als altres nens i vam créixer pensant que allò era la norma. Però no m’enyora del tot, de fet, perquè sé perfectament que al costat d’aquest personatges distorsionadors que volen incendiar la convivència allà on no hi ha conflicte, al costat dels polítics que no tenen cap escrúpol en utilitzar la cohesió futura del país en benefici dels propis objectius electorals, sé que al costat d’aquests protagonistes de l’esfera mediàtica hi ha un exèrcit de persones que treballen per fer possible la coexistència d’uns i altres. Però és clar, aquest no fan soroll als diaris i les televisions, aquests estan treballant de valent a les escoles, als barris, als sindicats, a les empreses, als hospitals, a l’ajuntament, fins i tot. I no m’enyoro del que jo em vaig trobar a Vic el 1987 perquè amb tanta gent que fa feina per construir una ciutat més cohesiona, estic segura que el que en sortirà serà molt millor que el que jo vaig viure. Serà una societat barrejada amb aportacions d’arreu del món i aquest element de mestissatge passarà a formar part de la seva identitat. Serem, per tant, una societat del segle XXI.

Najat El Hachmi, periodista i escriptora
Vic, 29 de maig del 2010

Fotografies de l’acte

Log in with your credentials

Forgot your details?