Su

 La iniciativa de prohibir els minarets a les mesquites a Suïssa, impulsada pel Partit Popular Suís (SVP-UDC) per lluitar contra la suposada islamització del país es va acceptar diumenge passat en referèndum popular, amb un 57,7% dels votants.

Els resultats van sorprendre a moltes persones, ja que els sondejos que s’havien efectuat dies abans del referèndum li donaven la majoria al no, davant d’un 37% a favor de la prohibició. No obstant, la iniciativa ha anat sembrant dubtes a un país on la convivència amb les persones musulmanes havia estat molt més pacífica que en els països veïns.

Fins el dia de les votacions, Ginebra estava plena de cartells amb la bandera suïssa perforada per minarets foscos, afilats com si fossin míssils, al costat d’una dona coberta de cap a peus amb un burka. Aquestes pancartes les firma el partit impulsor de la iniciativa, que prèviament va recollir 114.895 signatures per la causa.

 La Confederació Federal contra el Racisme va denunciar el cartell  i gràcies a això, la pancarta va quedar prohibida a les ciutats Lausana i Basilea. No obstant, a Ginebra i Zurich va prevaldre la llibertat d’expressió i es van seguir exhibint els cartells.

Els minarets o almirallats són les torres adossades a les mesquites des d’on el muetzí crida a l’oració segons els preceptes de l’islam. A Suïssa només hi ha quatre almirallats, un d’ells a Ginebra, i cap s’usa per a cridar l’oració. No obstant, el SVP-UDC els considera un instrument de proselitisme religiós i signe de la “islamització rampant”.

Les diferents opinions a Suïssa

El diputat de la UDC a Ginebra, Eric Bertinat, argumenta que la raó per haver impulsat la campanya és que “el minaret és només una etapa d’expansió de l’islam”. Bertinat afirma que si aquest creixement no és frena, “després serà massa tard”.

El Govern i una majoria del Parlament es van mostrar contraris a la iniciativa, segons la ministra de Justícia i Policia, Eveline Widmer-Schlumpf, “els resultats de la votació expressen les pors i inseguretats existents entre la població de que els pensaments fonamentalistes islàmics poden conduir a l’establiment de societats paral·leles que s’aïllin, que refacin les tradicions estatals i que ignorin l’ordre jurídic”.

Els Verds, un dels cinc grans partits de Suïssa, van reconèixer el mateix diumenge que pretenen recórrer al Tribunal europeu dels Drets Humans d’Estrasburg per a que invalidi el resultat d’aquest referèndum ja que, segons ells, és “anticonstitucional”. A més a més, els president nacional del partit, Ueli Leuenberger, va afirmar que “els musulmans de Suïssa no han rebut una bufetada, sinó un autèntic cop de puny a la cara”.

Pel que fa la Conferència Episcopal suïssa també va lamentar el resultat de la consulta; el seu portaveu, Walter Müller, va dir que això és “un obstacle al camí a la integració i al diàleg interreligiós al respecte mutu”.

Què opinen els musulmans?                                                              

Per a Idris, un home de 60 anys d’origen marroquí i casat amb una dona protestant, el que és “veritablement rampant a Suïssa és la discriminació i la xenofòbia”. Idris confessa que porta 40 anys vivint a Suïssa i que mai havia vist “res igual” degut a que la Confederació “sempre havia estat tolerant”. 

Per altra banda, en Mohamed, un enginyer de 30 anys de Somàlia, afirma que “són una minoria els musulmans que volen minarets”. Aquest noi creu que el partit racista utilitza a aquesta minoria per a que estiguin tots els estrangers musulmans “en el punt de mira”. A més a més, Mohamed confessa que és “impossible no sentir-se agredit, ja que parlen de fanatisme, terrorisme i delinqüència”.

L’imam de la mesquita, Youssef Ibra m, opina que “el minaret és un pretext, que l’objectiu real de la iniciativa és l’islam”. A aquesta afirmació Bertinat s’hi oposa a mitges ja que, segons ell, “si l’islam fos una religió que prediqués la tolerància i l’amor a les persones properes, seria perfecte”. No obstant, el diputat afirma que “no és el cas” i es refereix als burkes o als cristians perseguits pels règims islàmics.

A tot això, el diputat de la UDC a Ginebra afegeix que “el campanari és al seu lloc a Europa; existeixen a Suïssa des del segle III i formen part de la tradició&r
dquo;. Bertinat reconeix que el fet que hi hagi minarets a Turquia li sembla bé però ratifica que “Suïssa no és terra musulmana”. 

Mentrestant, l’imam admet que en el món s’han comès moltes atrocitats en només de l’islam; “però estem a Suïssa, un estat de dret. Per què ens hem de regir pel que passa al Pakistan o a l’Afganistan?”. L’Ibram reconeix que hi ha moltes persones que viuen a Suïssa perquè en els seus països d’origen els hi faltava llibertat, i aquest país els ha acollit amb “hospitalitat”. Per això, l’imam aclareix que els musulmans no volen “un dret d’excepció, només els mateixos drets que la resta dels ciutadans”.   

Les respostes de l’exterior

Espanya, per exemple, ha assegurat que la consulta no tindrà “cap repercussió” a la Unió Europea. El ministre de Treball, Celestino Corbacho, va afegir que és prioritari “posar l’accent a la integració” i va ressaltar que “mesures d’aquesta naturalesa fan que el debat s’allunyi cap a l’altra banda”. En tot l’Estat Espanyol hi ha 13 minarets en total i no existeix cap lleu que prohibeixi construir-ne més en un futur.

Seguint en la mateixa línia, el ministre francès d’Exteriors, Bernard Kouchner, va assegurar que se sentia “una mica escandalitzar per l’expressió d’intolerància” que suposa el resultat. Mentrestant, el titular de Defensa, Hervé Morin, va assenyalar que “els musulmans tenen el dret a tenir lloc de culte decents”.

Com és evident, les crítiques més dures han arribat des dels països islàmics. El secretari de l’Organització de la Conferència Islàmica, Ekmeleddin Ihsanoglu, va afirmar que la prohibició és “un exemple de la creixent islamofòbia a Europa, incitada pels polítics d’ultradreta xenòfobs i contraris a la immigració”.

Les respostes de l’ultradreta

S’ha de ressaltar que els partits de la ultradreta han celebrat la prohibició dels minarets. Aquesta prohibició està servint d’excusa per a que els principals països europeus aixequin la veu i reclamin mesures semblants. El debat ha començat amb un discurs racista i xenòfob que parla no només de mesquites, sinó també d’islamització, conquista i democràcia.

La Lega Nord d’Itàlia va ser la primera en respondre a la iniciativa suïssa i va demanar que aquesta iniciativa s’estengui a altres països europeus “per a frenar la islamització”. El Ministre d’Exterior, Franco Frattini, va afirmar que hi ha nou països europeus que tenen creus a les seves banderes i va reconèixer que “la proposta és absolutament normal”.

A França, els imams s’han previngut contra el rebuig i proposen que els minarets siguin més discrets. El Front National (FN) de Le Pen ha alabat la iniciativa i al seu portal web es pot llegir un article titulat amb el proverbi suïs “quan sabem el que sabem, quan veiem el que veiem, tenim dret a pensar el que pensem”.

Al Regne Unit, un dels membres del British National Party (BNP) adverteix en un article que suposat tracte de favor que el Govern de Gordon Brown dóna als immigrants i es lamenta d’iniciatives com la d’acabar amb l’extremisme al país perseguint als racistes blanc. 

Per a completar la informació de la reacció de l’ultradreta europea, prouracisme.org us convida a llegir l’article publicat a dia 2 de desembre a El Público.

Diferents articles que tracten el tema:

El Público

El Pais

ABC

El Periódico

 

 

Log in with your credentials

Forgot your details?