Sufragi…Universal?

 Entre els segles XIX i XX, es va generalitzant a un nivell lent –però progressiu- l’adveniment del sufragi universal arreu del món. Malgrat les grans imperfeccions, contradiccions i injustícies que han generat els sistemes anomenats democràtics d’ahir i d’avui, en general es tendeix a pensar que la lluita pel sufragi universal ja no és necessària, car és quelcom assumit com a normal o fins i tot obvi o immanent en tot sistema que es pretengui anomenar democràtic.

El relat sobre l’extensió del sufragi universal no està encara –ni molt menys- acabat. En les que seran ja les onzenes eleccions generals a l’Estat Espanyol des de la fi del règim de Franco trobem que aquí, en realitat, no podrà votar tothom. Davant d’un total de 34.297.301 d’electors que es troben dins el territori estatal podem veure que, en realitat, hi han 38.730.392 persones de més de 18 anys que estan empadronades. Això significa que  4.433.091 persones en edat  de votar residents a Espanya no tenen en l’actualitat reconegut el dret de vot o el que és el mateix, un 11’6% de població en edat de votar no podrà fer-ho. Tal com resava el títol ens tornem a preguntar: “Sufragi… universal?” A què es deu aquesta situació? A que aquestes persones no disposen de la nacionalitat espanyola i la llei estatal no permet que participin en el joc democràtic.  

 Per aquest motiu, s’han organitzat a nivell estatal diverses campanyes per aconseguir el dret a vot de les persones immigrants, com ara la de  Aquí vivo aquí votoo Tod@s iguales, tod@s ciudadanos" . Aquestes campanyes recorden que és precisament aquest col·lectiu social el més clarament perjudicat per la crisi econòmica essent els primers en quedar-se a l’atur (18% d’atur autòcton vers 30% d’atur nouvingut). No hem d’oblidar que fou la població nouvinguda la que va ajudar a mantenir els alts beneficis de les constructores amb els seus salaris raquítics i que són les seues inestimables aportacions a la Seguretat Social les que fan que aquesta no s’ensorri com un castell de cartes. El manifest de Aquí vivo, aquí voto afegeix que “La pròpia Llei d’estrangeria estableix quina és la immigració desitjable i quina pot ésser legítima, creant jurídicament la diferència en l’accés a drets laborals, polítics i socials; és una llei que discrimina i exclou. Les persones immigrants tenim una ciutadania limitada”.

 

Resulta molt adient el concepte de “ciutadania limitada” per als immigrants si tenim en compte la clara restricció democràtica que significa el tenir restringit el dret a vot; precisament el més decisori dels drets de participació política. El manifest finalitza amb la petició a les organitzacions d’immigrants, socials, sindicals i polítiques a defensar els següents punts:

 

  1. El dret al sufragi actiu i passiu per a totes les persones immigrades que resideixin a Espanya en les mateixes poblacions que la població espanyola, ja que és un dels drets fonamentals de les persones, tal com recull la Declaració Universal dels Drets Humans, així com que la ciutadania s’associï a la residència i no a la nacionalitat.
  2. Que la Constitució Espanyola i totes les lleis que la desenvolupen es modifiquen, de forma que s’aculli el dret de vot en les condicions anteriorment indicades.
  3. Que es derogui la Llei 4/2000 sobre drets i llibertats dels estranger a Espanya i la seua integració social, al ser una llei que crea un règim jurídic discriminatori per a la població immigrant i que va en contra del primer article de la Declaració Universal dels Drets Humans en el qual s’afirma que “tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets.
  4. La nostra plena solidaritat i participació activa amb els/les treballadors/es natius/ves en la denuncia de les polítiques d’explotació laboral i retalladoes socials, així com de les situacions d’exclusió o violació de drets dels immigrants, ja que considerem que la integració dels immigrants només és possible des de dinàmiques combatives i vinculades al moviment social en lluita vers l’explotació, la opressió i el racisme.

 

A tall de conclusió caldria recordar que no  esdevindrem mai una societat integradora i cohesionada si no aprofundim molt més en la democràcia. I el vot immigrant és un punt essencial cap al llarg viatge que ens portarà- més aviat que tard- a un nou sistema democràtic, el més plural, representatiu, lliure i igualitari possible. Si no hi ha vot immigrant, no hi ha sufragi universal. Per tant, no hi ha democràcia; és així de senzill.

Log in with your credentials

Forgot your details?