Delinqüents, no persones

En un moment de crisi econòmica com l’actual, que s’anuncia empitjorarà els propers mesos, és preocupat el creixement de l’estigmatització de la població immigrada. Aquest discurs que vincula immigració sempre a conceptes negatius no és una novetat: immigració i inseguretat, immigració i delinqüència o desordre públic..., però quan aquestes vinculacions es reafirmen en un context de crisi econòmica i social, és molt més preocupant, ja que es dirigeix el focus d’atenció cap a les persones immigrades buscant en elles un boc expiatori. Es tracta d’un discurs de dues potes: les persones immigrades són les culpables de la crisi econòmica i la immigració com a problema de seguretat i la irregularitat administrativa un sinònim de delinqüència. Davant aquest ideari és fàcil pronosticar que la propera reforma de la Llei d’Estrangeria s’aprovarà sense gaires protestes socials i que a ningú li estranyarà que quan la situació econòmica empitjori, encara més, augmenti i s’escampi el racisme social, també encara més.

És un peix que es mossega la cua: un missatge xenòfob més estès i present a la societat significa més llibertat per legitimar lleis i polítiques discriminatòries.

Durant aquests darrers mesos hi ha hagut molts exemples de l’acció d’aquest binomi, però a mode d’exemple ens centrarem en dos. En primer volem ressaltar el cas dels venedors ambulants, persones immigrades que venen al carrer CDs, dvds, bosses, i altre material, més coneguts com a “top manta”. Generalment són homes provinents de l’Àfrica subsahariana, que es troben en situació administrativa irregular i amb una ordre d’expulsió. La realitat d’aquestes persones és que han de subsistir treballant en l’economia submergida, moltes vegades perquè la seva situació administrativa no els deixa cap altra sortida. En afegit, han de patir un assetjament i condemnes desorbitades per la seva activitat ambulant, que certament és il•legal però, com defensem les entitats i personalitats del món de la justícia signants del manifest “Per la no criminalització i ingrés a presó dels venedors ambulants”, s’aplica el Codi Penal amb rigor desproporcionat. I a més a més, ara també se’ls carrega amb la imatge d’agressius i perillosos a partir d’un episodi puntual que se’n va fer ressò tota la premsa.

Per què ningú recorda els fets inicials i denuncia les irregularitats que es donen amb el requeriment de la mercaderia per part de diverses policies locals? Per què d’un cas anecdòtic es fa tot un judici de valors on representants policials han posat el seu granet de sorra descrivint aquest “nou perfil de perillositat”?

El segon exemple, que està vivint moments de gran repercussió mediàtica, és el cas de les treballadores sexuals del barri barcelonès del Raval. El debat de la necessitat o no de regular i legalitzar la prostitució, va ser precedit i amb molta més força pel missatge de que la immigració ha perjudicat i empitjorat el món de la prostitució. En altres paraules, s’ha arribat a afirmar que abans de l’arribada de la immigració estrangera, ja hi havia prostitutes al Raval, però eren més “dignes”, eren més curoses... eren autòctones. Realment s’ha marcat un nou problema, que no és la prostitució en si mateixa, són les dones immigrades sense papers que es prostitueixen al carrer, especialment les d’origen nigerià. En una equació simple, ser immigrant, dona, prostituta i negra és un bitllet segur al món de l’estigmatització.

El discurs de la Regidora de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona posa el dit a la llaga: la solució per acabar amb la prostitució és aplicar durament la Llei d’Estrangeria. I, és clar, la cacera de dones immigrades comença.

Exemples com els anteriors abonen el terreny per ampliar i proliferar les batudes policials i les peticions de documentació indiscriminadament només a aquelles persones que semblin estrangeres. Pràctica policial, per cert, rebutjada pel Comité de Drets Humans de la ONU, tal i com ha manifestat en la sentència del cas de la Rosalind Williams, en la que confirma que la policia no pot tractar ningú de manera diferent segons el seu color de pell. Però la realitat és ben diferent, i aquestes batudes, cada cop més nombroses per ser espectaculars i mediàtiques, no fan sinó crear alarma social. No ens podrem estranyar si en el futur proper ens trobem en la situació del país italià.

Hi ha molts altres exemples de discurs de criminalització que precedeix i acompanya el racisme. Per exemple, argumentar la necessitat de privar de llibertat a una persona indocumentada durant 60 dies o restringir l’empadronament, tal i com s’està fent en el debat de la reforma de la Llei d’estrangeria. Malauradament només cal escoltar un noticiari a la ràdio, obrir un diari o escoltar una crònica parlamentaria per trobar exemples de missatges i discursos que reafirmen aquesta construcció col•lectiva de la població immigrada. És molt fàcil (i còmode) oblidar-se que la composen persones i que com a tals mereixen un respecte a la seva dignitat dins un marc d’igualtat de drets i oportunitats.



Us recomanem llegir el comunicat "Per la derogació de l'ordenança del civisme i implementació de mesures comunitàries" publicat amb Favb, Genera i Àmbit Dona; la Declaració de Tot Raval i altres entitats en defensa del barri; i el manifest "Per la no criminalització i l'empresonament dels venedors ambulants".