Cada dia és 21 de març
El 21 de març la policia va carregar contra una manifestació pacífica provocant la mort de 69 persones i ferint-ne 180 més. Milers de persones s’havien mobilitzat per denunciar una llei discriminatòria que obligava als ciutadans i ciutadanes negres a dur un document per controlar els seus moviments pel territori. La llei s’havia tornat més repressiva, i la no presentació del document a la policia, que el podia demanar en qualsevol moment i a qualsevol lloc, es podia considerar delicte greu i motiu d’empresonament. Corria l’any 1960, a la ciutat sud-africana de Shaperville, i la massacre durant la manifestació contra la “Llei de Passis” va conscienciar l’opinió pública internacional sobre els efectes d’un govern basat en la racista teoria de la desigualtat, l’apartheid.
Avui, en el 2010, commemorem el 21 de març com el Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia en una situació crítica en el que respecta a la convivència social, la vulneració de drets de les persones i la lluita antiracista. De fet, la motivació per la mobilització dels sud-africans el 1960 és igualment vàlida per les persones estrangeres residents al nostre país avui dia: la dependència d’un document que controla els seus moviments i fins i tot els seus drets i sense el qual les forces de seguretat els poden empresonar i, més enllà, expulsar del país.
La situació de crisi econòmica i social en la que ens trobem, l’augment d’atur i la sensació d’inseguretat són tions fàcilment inflamables per les guspires del racisme i la xenofòbia, que alguns sectors s’encarreguen de distribuir interessadament. Discursos que fomenten tòpics com la vinculació d’immigració a delinqüència o la culpabilitat per la manca de recursos, o propostes polítiques que vulneren els drets d’una part de la població, precisament aquella que no pot votar, són suficients per anar encenent focs. En ocasions conflictes de convivència, en altres irresponsables debats sobre drets i deures. I sempre hi pot haver una butlleta xenòfoba, un comentari polític racista o un lema discriminatori, que aconsegueixi algun vot que altre.
En el context polític actual s’ha aprovat una de les reformes més restrictives de la Llei d’Estrangeria promoguda per un govern d’esquerres i emparada pel racisme institucional que s’està instaurant per bona part d’Europa i en el si del mateix Parlament. Aquesta llei no només vulnera els drets de les persones immigrades que resideixen al nostre país, sinó que legitima vulneracions de drets humans com els Centres d’Internament per a persones Estrangeres (CIES).
També és un resultat devastador del racisme institucional la criminalització de les persones immigrades mitjançant una política agressiva de batudes i repatriacions així com els controls policials continus per motivacions racistes. La proposta de restricció de drets fonamentals mitjançant l’empadronament, va obrir el debat sobre la ciutadania de les persones immigrades en situació administrativa irregular.
La tasca del Servei d’Atenció i Denúncies per a Víctimes del Racisme i Xenofòbia (SAiD) ens evidencia que el racisme és present a la nostra societat. Les experiències i els casos de les persones que s’adrecen a aquest servei de SOS Racisme ens mostren a més les diferents maneres en que afecta cada dia a persones del nostre entorn en la seva vida quotidiana.
La situació és agreujada, especialment en els darrers anys, amb la complicitat d’alguns sectors polítics o líders d’opinió, juntament amb la inexistència d’un discurs alternatiu estable o l’acció antiracista de les administracions i institucions, que ha permès el creixement gairebé sense traves del discurs obertament racista.
Tanmateix, és alarmant la manca de consciència social. Una manca de consciència de vegades determinada per la falta de visibilitat d’algunes manifestacions racistes del nostre entorn, com ara els CIES, expressament allunyats de la ciutadania i l’opinió pública. Però moltes vegades ve determinada per una manca de voluntat de voler saber. Aquesta ciutadania moltes vegades prefereix girar el cap o mantenir la vena als ulls per no veure i no acceptar la realitat social. Però el racisme i les seves conseqüències existeixen, estan aquí, al nostre costat i cada dia.
Per aquest motiu en la commemoració del Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia volem fer una crida a la consciència: cal obrir el ulls per veure com afecta el racisme a la societat. La lacra del racisme i la xenofòbia afecta als nostres veïns i veïnes de color de pell, origen, religió o cultura diferent a la majoritària, però també afebleix la democràcia i posa en crisi el concepte de ciutadania, construït amb esforç durant decennis.
Cal implicar-se i ser actius contra el racisme: és necessari denunciar les discriminacions racistes per combatre-les; exigir la plena igualtat de drets i d’oportunitats per a tots i totes i no ser indiferents davant el racisme. Cal que l’acció antiracista estigui present en el nostre dia a dia, perquè la defensa dels drets de les persones és una tasca constant i sempre pendent.
Perquè cada dia és 21 de març, obre els ulls!
|