Retallant a tort i a dret

Fa setmanes que s’ha intensificat un perillós debat que anem suportant des de fa mesos. Aquest gira al voltat d’un tema tant important com és la retallada de drets del ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Aquest pas enrere, que plantejat així pot resultar inadmissible en una societat democràtica, ve intencionadament guarnit perquè resulti més fàcil de pair per alguns: sota els titulars de “empadronament de les persones immigrades en situació irregular” o “prohibició de l’ús del burca”.

L’objectiu d’aquest article no és exposar els nombrosos arguments, legals i ètics, en contra d’ambdues propostes, que repetidament hem manifestat. El que volem compartir és la nostra profunda preocupació per la rapidesa en que s’està estenent el discurs de retallada de drets. I la facilitat amb la que la societat en general l’anem assumint, amb les greus conseqüències que la manca d’oposició pot tenir per totes i tots. Perquè si ara aplaudim la restricció de drets d’algunes persones, quina legitimitat tindrem per reclamar quan atemptin contra els que considerem “els nostres” drets?

Tant el discurs de l’empadronament com el del burca, són falsos debats creats amb l’únic objectiu d’aconseguir rèdit electoral. Un intent del partit polític de torn, de demostrar que ells també poden tenir un discurs dur contra la població immigrada. Quin sentit tindria, sinó, promoure normatives tot i sabent que, en cas d’aprovar-s’hi, no es podran aplicar degut a la seva il•legalitat?

Es generen mítings incendiaris sobre temes de gran repercussió social de manera superficial. Sense aprofundir ni en les causes reals ni les conseqüències, no es poden realitzar propostes que realment vulguin solucionar un problema. S’analitzen realitats sense coneixement suficient però conscients que el públic general tampoc el té i que per tant pot arribar a acceptar tot tipus d’afirmacions. Són falsos debats que responen a preocupacions socials només presents després que els polítics amb els mitjans de comunicació els posin a l’agenda d’actualitat. Tot plegat, una actitud que només pot respondre al populisme i la demagògia.

Davant aquests temes, els partits polítics catalans han iniciat un frenètic ball de cadires en el que van variant de posició, actuen, rectifiquen i tornen a canviar. Potser la intenció és deixar sense cadira algun jugador que tots volem eliminar, però el que estan aconseguint realment és que finalment ell sigui l’únic que asseguri el seu lloc.

Com a associació antiracista i de defensa dels drets humans considerem molt greus les propostes que alguns partits polítics, de diferents tendències, estan fent a municipis de Catalunya; l’ús continu de la població immigrada per obtenir rèdit electoral i l’extensió del discurs xenòfob i racista en partits tradicionalment democràtics. Així li hem comunicat directament als responsables de tots els partits i de les administracions competents en aquest tema. Hem fet una crida d’urgència a tots els polítics perquè aturin tot fals debat que posi en perill la convivència i la cohesió social i evitar que aquest es vagi repetint en diferents municipis; i que garanteixin que les persones immigrades no siguin una peça del joc electoral i evitar la fractura social.

Amb profunda decepció hem de dir que la resposta a les nostres peticions o inquietuds ha estat gairebé nul•la. Però de fet aquesta falta de resposta és molt representativa de la preocupació d’aquests per les vertaderes preocupacions socials que no donen vots.

Tot i així, no pensem quedar-nos impassibles davant aquesta incipient cultura de restricció de drets, que es tendeix a justificar en època de crisi. El cas dels drets dels treballadors i treballadores és un clar exemple; però es veu més legitimada quan afecta a les persones immigrades, ciutadans i ciutadanes del nostre país. En aquest sentit, els consistoris catalans, deixant-se emportar per les iniciatives interessades d’alguns partits, han iniciat una cursa per la fractura social. Que no ens enganyin: si no ho aturem des d’ara mateix amb un debat realment responsable i serè, ja ens podem preparar per anar recollint els bocins de la trencadissa.

Article publicat a la Tribuna del diari Público el 18 de juny del 2010


“Els reptes de la societat catalana: retallada de drets o aprofundiment de la democràcia” Davant la situació actual del context polític i social i els perills que hi veiem, tal i com expressem en aquest article, en la propera edició dels Diàlegs Antiracistes volem crear un espai on poder reflexionar i debatre sobre cap a on va la societat catalana. Dimarts 6 de juliol a les 19h
Seu de la FCONGDH: Carrer de les Tàpies, 1-3 08001 Barcelona
Com arribar.