Racisme contra-rellotge

Amb el 2009 ha finalitzat l’any del nostre 20 aniversari. La commemoració ens ha donat l’excusa per mirar enrere i per recordar els inicis de l’entitat i els reptes amb els que naixia el primer SOS Racisme del nostre país. Els principis de l’entitat s’han anat reafirmant i reforçant any rere any, amb diferents cares i mans, però sense deixar de treballar per la lluita antiracista. I any rere any els reptes s’han anat materialitzant, alguns s’han assolit, altres han canviat de forma i molts han esdevingut nous, donant resposta a les necessitats d’una societat catalana canviant, que creixia en número així com en la diversitat de colors, cognoms i accents.

Vint anys després, el 2009 ha estat un any intens que s’ha tancat amb una traca final d’esdeveniments que, per si de cas algú ho dubtava, ens recorden la necessitat vital de continuar la lluita per crear una societat cohesionada, difonent el respecte i arribant a assolir la igualtat de drets i oportunitats.
A les acaballes de l'any s'ha aprovat una nova reforma de la Llei d'Estrangeria que torna a retallar els drets i les llibertats de les persones estrangeres. Demostrant que l'aparell del racisme institucional no s'atura, ans al contrari, es va escolant per més espais de la vida quotidiana. Aquesta reforma i la seva aprovació s'ha dut a terme en temps de crisi econòmica, evidenciant l'ús instrumentalista que l'Estat espanyol fa de les persones immigrades, tractant-les també de boc expiatori dels problemes i dificultats que pateix la nostra societat.

S’ha encès també el debat sobre llibertat religiosa al nostre país, motivat per una banda per la sentència del Tribunal d’Estrasburg defensant la laïcitat dels espais públics i per una altra banda, per reaccions, de vegades a nivell popular d’altres des d’estrats de la mateixa Audiència Nacional, sobre l’ús del vel islàmic. Mentrestant el resultat del referèndum suís sobre la prohibició de minarets causava gran trasbals a nivell internacional. Aquest context ha proporcionat espai als discursos de grups xenòfobs i també ha permès que alguns partits democràtics aprofitessin l’avinentesa per utilitzar aquest amb una perspectiva electoralista.

Però quan aquest conflicte, més cultural que religiós, apareix en els espais de la vida quotidiana, es sol transformar en manifestacions de racisme social, sovint fonamentades en la por a quelcom diferent, una por que té el seu orígens en la desconeixença. Però cal anar més lluny, i analitzar com des dels lobbys de poder hi ha un interès en dirigir aquesta por cap a certs col•lectius i així construir la idea d'un enemic comú. Amb les conseqüències que això pot comportar: des de la retallada de llibertats individuals i col•lectives en pro de proporcionar seguretat, fins a la permeabilitat social als discursos de l’extrema dreta. En ple ascens a tota Europa i molt present a casa nostra: no és gratuït que sigui a l’Estat espanyol on l’historiador negacionista David Irving realitza anualment una gira de conferències, amb el suport de Pedro Varela, propietari de la Llibreria Europa, doncs aquestes manifestacions de feixisme estan amparades, no ho oblidem, per la nostra llei.

I el futur s’ha tornat present quan parlem dels fills i filles de persones immigrades, que han nascut aquí i que, per tant, gaudeixen de tots els drets a nivell formal, però que no es tradueix en el gaudi de les mateixes oportunitats. I dels joves, un dia menors no acompanyats, que es troben a la majoria d’edat en situació administrativa irregular –amb tot el que això comporta-. Correm el perill de que les futures generacions es sentin sense perspectives de futur a causa del seu origen o els dels seus pares. Un cop més en trobem i ens trobarem amb conductes racistes, tant des del punt de vista social com institucional, que van en detriment del creixement com a societat i de la cohesió social.

En definitiva, la sensació és que els rellotges s’han llençat a un compte enrere accelerat. Però el comptador no parteix de zero. Malauradament ens trobem en un context social i polític delicat, en plena crisi econòmica -no se sap si en el clímax o en el seu desenllaç-, amb una societat dividida que corre el risc de fracturar-se, i amb una ciutadania que del que no tenim dubte és de que és diversa, complexa i que requereix un compromís de tots els agents per consolidar-se. És hora d’afrontar i assumir debats importants que planteja aquesta societat diversa. Des de SOS Racisme iniciem aquest any nou amb responsabilitat i energia, conscients dels reptes que presenta aquesta situació, i amb la il•lusió de sumar esforços per tal de fer créixer la lluita antiracista.