SOS Racisme demana el cessament del Defensor del Pueblo per no defensar la universalitat dels principis constitucionals

Per segona vegada, el Defensor del Pueblo no ha fet cas de les nombroses peticions que ha rebut per a presentar recurs d’inconstitucionalitat contra la llei d’estrangeria. Ho va fer quan va entrar en vigor la llei 8/2000, i ho ha tornat a fer ara.

La seva decisió ens sembla incompatible amb la responsabilitat del seu càrrec, que és vetllar pel respecte dels drets que la Constitució garanteix per a totes les persones, sigui quin sigui el seu origen o la seva situació administrativa. A més, els motius que presenta ens semblen contradictoris i sense relació amb la demanda que des de nombroses instàncies del món associatiu, sindical i jurídic se li havia plantejat.

En primer lloc, el Defensor del Pueblo al·lega que no és tradició que interposi recurs quan aquest ja ha estat presentat des d’una altra instància, en aquest cas el Parlamento basc. Les tradicions no tenen un valor vinculant ni absolut, i en aquest cas deixen sense veu tots els col.lectius que havien dipositat la seva confiança en ell Si hi ha fonament en les sol.licituds, cosa que no desmenteix en el seu escrit, havia de presentar recurs. En temes de repercussió social àmplia, i aquest sens dubte ho és, el Defensor del Pueblo no hauria d’atendre només a criteris de procediment, sinó sobretot mostrar un ferm compromís públic amb els drets de les persones.

En segon lloc, el Defensor del Pueblo proposa com a alternativa que el Reglament d’aplicació de la llei contempli l’obertura de vies de regularització i la millora de les condicions dels estrangers amb ordres d’expulsió no executades. Traslladar el debat a l’aplicació de la llei és donar-la implícitament per acceptable. En aquest cas, el Defensor del Pueblo havia d’argumentar la constitucionalitat de la llei i la consegüent manca de fonament de les sol.licituds presentades. No hi ha en el seu escrit ni una sola línia en aquest sentit.

En tercer lloc, la revisió de constitucionalitat sol.licitada per SOS Racisme no es limitava als temes que el Defensor trasllada a l’aplicació de la llei, que denunciem des de fa temps i la gravetat dels quals no neguem, sinó a un conjunt de principis constitucionals molt més ampli, com el dret a la presumpció d’innocència (davant la possibilitat d’expulsar persones acusades abans que es dicti sentència), el dret a la tutela judicial efectiva (davant la impossibilitat pràctica d’interposar recurs un cop feta l’expulsió), el dret a la intimitat (davant la vulneració de la confidencialitat de les dades per l’accés policial als padrons municipals), i el principi d’igualtat (ja que segons la nova llei les persones estrangeres tenen drets diferents i inferiors davant l’Administració).

Aquesta segona negativa del Defensor del Pueblo a presentar recurs d’inconstitucionalitat contra la llei d’estrangeria mostra la seva manca d’implicació en la defensa universal de drets constitucionals que són independents de l’origen i de la situació administrativa de les persones. Si el Defensor del Pueblo només defensa part del poble, si es fa còmplice per omissió de lleis i de polítiques discriminatòries, no està exercint la responsabilitat que li correspon, i en conseqüència sol.licitem el seu cessament.

Federación de Asociaciones de SOS Racismo del Estado Español

21 febrer 2004

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà

Log in with your credentials

Forgot your details?