#RELATSREALS: “Pels meus ous que avui no agafes el tren”

A dos quarts de set del matí, després d’una nit de festa pels carrers de Barcelona, l’Ignasi es dirigia a l’estació de Ferrocarrils de Plaça Catalunya per tornar a cap a Terrassa. El sol ja despuntava i l’estació restava molt tranquil·la, transitada per una curiosa barreja de persones amb diferents estils de vida: les unes, anaven a treballar amb lleganyes als ulls i, les altres, tornaven a casa feliçment esgotades i amb l’estómac regirat.

Il·lustració de Marlene Krasse per La Directa

Il·lustració de Marlene Krasse per La Directa

Quan va adonar-se que totes les màquines expenedores de bitllets estaven fora de servei, va adreçar-se a l’única persona que en aquell moment rondava per allà: un agent de seguretat de l’empresa Prosegur.

-Perdoni, on puc comprar el bitllet? Les màquines no funcionen!

-Pero estàs cec? No veus que hi ha una màquina al final que sí que funciona? –li va respondre l’agent, amb agressivitat.

– No té perquè dir-m’ho en aquest to. M’ho pot dir bé.

-Què has dit? Ara, et juro pels meus ous que avui no agafes el tren. Te n’aniràs en autobús!

-No.

Acte seguit, l’agent va agafar-lo per la caputxa del jersei i va intentar aixecar-lo del terra. El jersei es va trencar i l’Ignasi va caure al terra d’una empenta. Va decidir marxar per potes. No hi havia testimonis. Uns minuts més tard, quan ja havia pogut comprar el bitllet, va validar-lo i, un cop dins de l’estació, l’agent de seguretat va començar a perseguir-lo:

-Un altre cop tu aquí? Però no te dit que piressis? Fora d’aquí, fora d’aquí!

L’Ignasi va queda molt tocat per aquella experiència. “Si l’agent creia que jo estava actuant de forma incorrecta, hauria d’haver trucat a la policia”. “Sento moltíssima ràbia que ell actués així, escudant-se en el seu uniforme, i també sento impotència, per no haver pogut fer res per defensar-me”.

 

Va esperar que l’agent de seguretat acabés el seu torn per poder entrar de nou a l’estació i tornar a casa amb ferrocarril.

 

Sense pensar-s’ho dues vegades, l’Ignasi va denunciar-lo immediatament a una comissaria de Mossos d’Esquadra. Va esperar que l’agent de seguretat acabés el seu torn per poder entrar de nou a l’estació i tornar a casa amb ferrocarril, tal com ell volia. La setmana següent va visitar el Servei d’Atenció i Denúncies (SAiD) de SOS Racisme, on van dir-li que assumirien el cas.

Malauradament, un mes després va repetir-se la mateixa escena, al mateix lloc, amb el mateix agent:

-Una altra vegada tu per aquí? Fora.– Va burlar-se l’agent, fent-lo fora sense motiu.

 

“Home, negret, no t’enfadis, que no n’hi ha per tant!”

Mentre l’Ignasi esperava fora de l’estació a la seva mare, que venia des de Terrassa per comprovar què estava passant, l’agent de seguretat va acostar-se per l’esquena i li donà uns copets a l’espatlla:

-Home, negret, no t’enfadis, que no n’hi ha per tant! A més, ja sabem que tu ets d’aquells que va a robar carteres a l’estació…

-Però què diu? Jo només vull treure un bitllet i tornar a casa!

Un any després, ha arribat el judici. Afortunadament, tant el ministeri fiscal com la jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 12 de Barcelona han reconegut l’existència d’una agressió i han condemnat l’agent, per un delicte lleu de lesions, a pagar una pena de multa de 180€ i a indemnitzar l’Ignasi amb 102€ per les lesions patides. Tot i això, la inseguretat i la desconfiança que pateix trigaran a reparar-se.

“Crec que la gent que actua així ho fa perquè té por o se sent insegura davant determinades situacions. No s’obren a relacionar-se amb persones que només són diferents d’elles pel color de pell”. L’Ignasi assegura haver-ho passat malament pel fet de ser negre: “Quan ets petit no saps per què ets el diferent de la classe, perquè la gent et parla o et tracta diferent. I això, amb els anys, et va creant odi i inseguretat davant les altres persones”.

 


Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la ‘Directa’ acollia en la seva edició en paper i que ara passa al web. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà

Log in with your credentials

Forgot your details?