#RELATSREALS: Odissea per la discriminació inmobiliària

La Sara i el seu marit, en Marc, buscaven un pis per llogar a Granollers. Volien una cosa que estigués bé de preu i a la zona on es bellugaven habitualment. Durant la cerca, passaven de la il·lusió al neguit constantment, perquè no hi havia gaires ofertes que s’adeqüessin a les seves condicions. Després de mirar i remirar, van trobar una oportunitat ideal i, a finals de maig, van quedar amb l’agent d’una immobiliària per visitar un pis.

Eren les cinc de la tarda, arribaven puntuals. La Sara es va recol·locar el mocador i va agafar la mà d’en Marc, per calmar els nervis. Quan no feia ni dos minuts que eren davant del portal, va sonar el mòbil:

-Em sap molt de greu, Marc. Una parella ha vingut a veure el pis aquest matí i acaba de llogar-lo. La visita queda anul·lada. –Va informar l’agent, secament.

Que estrany, van pensar. Mentre en Marc xerrava pel mòbil, la Sara va veure una dona al final del carrer parlant per telèfon… Podia ser que l’agent les hagués refusat en veure-les de lluny, per la seva manera de vestir i les seves faccions?

La Sara i en Marc es van desanimar i, durant un temps, van deixar de buscar pis per mandra de tornar a ser discriminades

Tot i quedar una mica abatudes, no van desistir. Dies més tard, van trobar una altra oferta interessant de la mateixa immobiliària. En Marc hi va trucar, marcant el seu accent marroquí. El pis estava reservat, li van dir, sense donar peu a altres opcions. No s’ho van acabar de creure perquè l’oferta va continuar penjada al web durant més de dues setmanes fins que van abaixar-ne el preu. Van decidir tornar a trucar:

-Bona tarda.

-Hola, buenas tardes. Llamo por un piso que he visto anunciado y que está en la calle Ramon Llull. A 480 euros…

-Está reservado.

-Ah, es que hace un mes llamé y me dijeron que estaba reservado, pero veo que todavía está en la página web…

-Este piso no hace un mes que lo tenemos, señor.

-Sí, valía 500€ antes.

-No, sólo hace dos semanas que lo tenemos. Pero está reservado. ¿Qué tipo de inmueble está buscando, Marc?

-Pues por esta zona, algo con ese precio.

-De acuerdo, señor Marc, pues le recojo los datos y le llamamos si le podemos ofrecer algo parecido.

-Vale, muchas gracias.

La sospita que estaven sent discriminats pels seus orígens creixia. En Marc havia gravat aquella trucada i, minuts més tard, va demanar a un company de feina que li fes el favor de trucar a la immobiliària i preguntar pel mateix pis. També enregistrarien la conversa:

-Bona tarda.

-Sí, hola, bona tarda. Estava interessat en el pis de lloguer que teniu al carrer Ramon Llull, 53, que costa 480 euros. El teniu disponible?

-Sí, està disponible. Quan li aniria bé veure’l?

-Doncs, no ho sé, dimecres o dijous.

-Dimecres no, que no hi són els propietaris… dijous.

-Val, doncs, dijous a dos quarts de vuit?

-A veure, deixi-m’ho mirar. Quin és el seu nom?

-José Antonio Rodríguez.

-I el seu telèfon?

-610549273.

-Molt bé, doncs, quedem dijous a les set i mitja al carrer Ramon Llull número 53.

-D’acord, moltes gràcies.

Sospita confirmada. Amb les gravacions a la mà, van decidir adreçar-se al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme per denunciar el tracte rebut. De comú acord, la Sara i en Marc van decidir que, primer, SOS Racisme contactaria amb la immobiliària i, en funció de la resposta, plantejarien la possibilitat d’iniciar algun procediment penal.

La immobiliària va respondre assegurant que hi havia hagut una confusió i que no els constava haver actuat de manera discriminatòria. Malgrat que, molt probablement, amb les gravacions que tenien, un jutge els hauria donat la raó, en Marc i la Sara van preferir no interposar cap denúncia.

Aquell episodi les va desanimar i, durant un temps, van deixar de buscar pis per mandra de tornar a ser discriminades. Casualment, quan van reprendre l’odissea, en un portal d’internet, van veure una oferta de la mateixa immobiliària que els va agradar. Van trucar-hi i, aquesta vegada, la immobiliària havia passat d’un extrem a l’altre: el tracte va ser excepcional. Finalment, van poder accedir al seu dret a l’habitatge.

unaodisseaperladiscriminacioinmobiliaria

*Aquest text forma part de #RELATSREALS, una iniciativa de SOS Racisme que la Directa acull en la seva edició de paper. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà

Log in with your credentials

Forgot your details?