#RELATSREALS Identificació per perfil ètnic als trens de Girona

Tornava de treballar a les 6 del matí. Estava cansada i volia arribar a casa, portar el seu fill petit a l’escola i anar-se’n a dormir. Com sempre, primer havia agafat un bus i després el tren, de Girona a Sils, i als dos llocs havia picat amb el seu bitllet integrat. Quan la Patri va pujar al tren, a l’estació de Girona, el revisor es va adreçar directament cap a ella i li va demanar el bitllet:

– Vostè no ha picat.

– Sí, comprovi-ho, he picat primer a l’autobús i després al tren. Bé, baixo ara, a Sils.

– Vostè no surt del tren fins que no pagui.

– Li estic dient que sí que he pagat.

relats-febrer-01

En arribar a l’estació de Sils, l’esperaven tres agents de seguretat privada i una parella de Mossos d’Esquadra a l’andana. Ella va intentar obrir la boca per explicar-se, però ningú no l’escoltava. Aquella colla d’homes només s’escoltaven al revisor.

La Patri va acompanyar el revisor a la comissaria de policia local perquè els agents comprovessin si la targeta funcionava, però no la van deixar entrar a la sala

A la mateixa estació de Sils hi ha una comissaria de policia local. La Patri va acompanyar el revisor perquè els agents comprovessin si la targeta funcionava, però no la van deixar entrar a la sala. Es va quedar sola, esperant a fora. Quan els agents tornaren, li van posar una multa per alteració de l’ordre públic i, a sobre, no van retornar-li el bitllet requisat: una T-10 a la que encara li quedaven set viatges.

Va marxar cap a casa molt enfadada, sense bitllet i remugant entre dents: “això no quedarà així”. L’endemà va contactar amb l’Agència Catalana del Consum de la Generalitat, per tal que comprovessin que, efectivament, la targeta havia estat utilitzada aquell dia a l’hora indicada i sí que funcionava.

Dies més tard també va presentar una queixa a Renfe amb totes les proves, reclamant el bitllet i la sanció del revisor en qüestió per racisme i maltractament. Un any abans, ja havia denunciat una discriminació similar per part del mateix revisor, de la que mai no va obtenir resposta de la companyia ferroviària.

Per assegurar-se que aquesta vegada la queixa a Renfe tingués conseqüències, va decidir contactar amb el Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme. “La injustícia m’enerva, però és cert que a vegades no disposo de prou poder per a arribar fins al final i trobar justícia, així que estic orgullosa tant d’haver denunciat com d’haver demanat suport”.

La Patri està farta de veure el tracte que reben les persones africanes als trens que circulen per Girona: revisors i agents de seguretat privada persegueixen les persones negres als vagons, a les andanes i als vestíbuls de les estacions

La Patri està farta de veure el tracte que reben les persones africanes als trens que circulen per Girona: revisors i agents de seguretat privada persegueixen les persones negres als trens, a les andanes i als vestíbuls de les estacions. Hi ha un vagó on solen pujar tots els africans junts. La Patri ha vist mil vegades com van directament a controlar-los a ells: els revisors els treuen del tren i els de seguretat els registren a l’estació. I tant se val si han pagat el bitllet! “És sistemàtic, els persegueixen o, més ben dit, ens persegueixen, i si ningú no diu res, sembla que això no passi. Tan difícil és d’entendre per un revisor que, si vol demanar bitllets, ha de demanar-los a tothom per igual?”.

El racisme a Catalunya no s’exerceix només contra un poble concret. “Avui li toca a un i demà li tocarà a l’altre”, assegura la Patri. “I la gent encara pensa, i diu en veu alta, que aquí no passa res, que no hi ha racisme, que ens ho inventem tot. Doncs no, senyores i senyors, el racisme existeix! I espero que la meva denúncia contribueixi a visibilitzar aquestes situacions, per tal que es reconeguin i es treballi per acabar amb aquesta realitat”. I afegeix: “Fa vint anys que visc aquí i ara veig com els meus fills van creixent, i em fa por, perquè s’ho trobaran. Espero que les coses canviïn abans que es facin grans”.

La racialització i la criminalització són processos que es donen a tots els nivells, dins i fora les institucions: a vegades a través de mecanismes visibles i explícits, com l’exemple que acabem de narrar; altres vegades amb lleis i protocols més difícils de detectar. No podem oblidar que tot aquest control injustificat, tot aquest maltractament psicològic, té un cost individual, sí, però també cost social, sobretot en termes de cohesió i convivència. Ho parem ja?

Text: Mònica López Mas
Il·lustració: Baruc López

*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la ‘Directa’  acull en la seva edició web. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

Log in with your credentials

Forgot your details?