Podia haver estat empresonat més de 3 anys per una falsa acusació

Celebrem l’absolució de Papa I. Diop, un dels portaveus dels venedors ambulants, acusat d’atemptat contra l’autoritat a 3 anys i mig de presó. Les incongruències i contradiccions entre l’atestat, les declaracions dels policies al judici, i les proves de la defensa, desmunten l’acusació de la Guàrdia Urbana. Satisfetes de l’èxit, no oblidem, però, que estem celebrant l’absolució d’una víctima.

Des de SOS Racisme, mostrem la nostra satisfacció amb la Sentència del cas contra en Papa Ibrahima Diop, acusat d’un delicte d’atemptat contra un agent de la Guàrdia Urbana. La titular del Jutjat Penal núm. 11 de Barcelona l’ha absolt, i ha recollit en la seva resolució algunes de les incongruències policials que l’advocat de SOS Racisme en representació legal del Sr. Diop, en Josep Granados, va exposar durant el judici del passat dia 20 de desembre.

Ho celebrem sense oblidar que, un cop més, l’absolució d’una víctima resulta ser un èxit. En Papa I. Diop va patir l’agressió d’un agent que li va ocasionar una ferida al cap de 3 cm i 3 punts de sutura, segons recull el part mèdic. Però a més ha estat víctima d’una falsa acusació: la Guàrdia Urbana, representada pel despatx d’advocats contractat per l’Ajuntament de Barcelona, li ha intentat atribuir una agressió que mai va cometre, demanant una pena de tres any i mig de presó.

“Llacunes i imprecisions” determinants

La sentència estableix de forma contundent que la identificació del Sr. Diop com la persona que va agredir a l’agent presumptament lesionat pateix de varies “llacunes i imprecisions”, fent clara referencia la resolució a que en les extenses diligències policials elaborades el dia dels fets en cap moment s’assenyalava al Sr. Diop com l’autor de l’agressió, resultant dubtosa la identificació portada a terme cinc dies després dels fets per part d’un agent que anteriorment no s’havia mencionat com testimoni de la mateixa.

La sentència disposa que, lluny de ser resoltes les incongruències, les declaracions dels agents durant el judici només varen aprofundir en la incertesa de l’acusació, ja que els dos agents que en diligències policials havien afirmat poder reconèixer a qui hauria llençat la pedra que hauria impactat en l’agent 71764, varen manifestar durant el plenari que no havien vist qui la va llençar.

De la mateixa manera, el text deixa entreveure una qüestió també exposada per la defensa: si no van veure qui va llençar la pedra ni varen estar a la reunió posterior a comissaria en la que segons els agents varen poder reconèixer a l’agressor, ¿com poden haver establert a l’atestat que reconeixerien «sense cap gènere de dubte» a la persona que va llençar la pedra com la persona que estava a la aquella suposada reunió a comissaria? I diem “suposada reunió” perquè cap dels nou agents declarants va reconèixer haver-hi participat. I sobretot, com es pot afirmar que el Sr. Diop hi era si posteriorment s’ha aportat un document que el situa a un altre municipi en el aquell precís moment, concretament al CAP Florida Nord de l’Hospitalet de Llobregat? Per cert, el Sr. Diop hi era perquè estava sent atès precisament per la ferida al cap causada per un cop de porra d’un dels agents intervinents i que mai serà jutjat per aquest fet.

Esquema actuació abús amb manters

Esquema actuació abusiva de la policia amb manters. Font: L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2015. SOS Racisme

 

Reflexió sobre l’actuació policial

Tenint en compte tots aquests fets, des de SOS Racisme considerem que aquest judici, més enllà de demostrar la innocència del Sr. Diop, hauria de portar a una profunda reflexió sobre l’actuació d’uns agents policials que redacten, llegeixen i signen a mode de conformitat un atestat policial que recull uns fets concrets. Fets que no només es contradiuen amb les proves presentades per la defensa, sinó amb les declaracions dels mateixos agents de policia durant el judici.

Des de SOS Racisme volem denunciar, una vegada més, les vulneracions de drets que pateixen les persones que realitzen venda ambulant no autoritzada a la ciutat de Barcelona, així com les acusacions «errònies», tal com recull la sentència, o les investigacions policials no prou diligents. Generalment, el principi de veracitat dels agents policials actuen de manera determinant en aquestes denuncies. Afortunadament en aquest cas, les contundents contradiccions a la versió policial, del mateix agent denunciant, dels companys i de les proves presentades, han demostrat la innocència de l’acusat. Però malauradament no sempre ho aconseguim.

Des de SOS Racisme Catalunya volem recordar que defensem a víctimes, i aquest fet és determinant en la rigorositat de la nostra feina, des de l’acceptació d’un cas i tot el procés d’investigació fins el final del procediment.

Celebrem la sentència i l’absolució del Sr. Diop, un destacat representant del col·lectiu de venedors ambulants que realitza una encomiable tasca encaminada a la resolució mediada i no policial de la problemàtica que suscita aquest tipus de venda no autoritzada a la ciutat, i esperem que es prenguin mesures polítiques i judicials per eradicar tot tipus de vulneració de drets als ciutadans i ciutadanes.

Notícies als mitjans:
0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà

Log in with your credentials

Forgot your details?