Per la convivència: Igualtat de drets i oportunitats

Durant l’últim mes, els referents polítics de Catalunya i l’Estat Espanyol han depassat la frontera del seny i la correcció política. A l’hora de discutir sobre els efectes que els darrers moviments migratoris han provocat en els últims anys, s’ha endinsat en el terreny perillós i rebutjable d’un discurs populista i estèril, practicat per quasi tothom, que no fa més que afavorir actituds i comportaments racistes i xenòfobs. Per completar el panorama, cal afegir que la societat catalana viu amb desconcert l’espectacle de declaracions i incorreccions d’aquests referents.

No és un efecte espontani. Es tracta d’un canvi lent que s’ha anat forjant des de finals dels 90, un procés marcat, entre d’altres, pels fets de Ca n’Anglada, per les agressions físiques contra ciutadans i ciutadanes estrangers, o per declaracions i comentaris radicals revestits d’una formalitat i rigor inexistents. Aquests esdeveniments, i alguns més, són l’exponent d’una dinàmica més profunda que respon a les següents causes:

  • Irresponsabilitat i discriminació en la política migratòria del Govern central: despreocupada a l’hora de combatre les xarxes de tràfic i explotació d’éssers humans, desinteressada del tot en el moment de donar respostes al vessant més social de la immigració, i contradictòria amb els fets irrefutables de la realitat, moguda per l’ús electoral i populista que en fa de la immigració.
  • Deixadesa i debilitat en els discursos i les pràctiques polítiques de l’Administració autonòmica, preocupada per aconseguir més competències en matèria d’estrangeria però usant ineficaçment les que disposa: educació de les persones joves i adultes, xarxes d’acolliment de menors, etc…
  • Manca de decisió (i passivitat en alguns casos) pel que fa a alguns dels ajuntaments més representatius del país, els quals encara no han resolt temes com els irregulars al carrer, els menors indocumentats o la igualtat en drets socials, en cooperació amb la resta de nivells de l’administració. Una cooperació que a volts és difícil, si no impossible, pels entrebancs que disposa el propi Govern central.
  • Perillositat del tractament exclusivament electoralista dels partits polítics a l’hora de tractar el tema de la immigració, a causa de la por a perdre vots en les eleccions autonòmiques i locals. Una estratègia efectiva a curt termini però irresponsable, poc intel·ligent i mancada de compromís social real amb la ciutadania a mig-llarg termini, ja que aquesta mai recolza la defensa d’uns valors o d’un model basat en els Drets Humans.
  • Incomprensió del procés immigratori per part de molts sectors socials, de manera que les persones immigrades acaben convertint-se en treballadors per als empresaris, delinqüents per a sectors veïnals, notícies per als mitjans de comunicació, i un problema per a les administracions públiques, enlloc de ser considerades simplement ciutadans i ciutadanes.

Aquesta confluència de factors, estretament lligats els uns amb els altres, ha desencadenat aquesta espiral de racisme i xenofòbia que creix dia a dia i que esborra de la memòria compartida tot allò que com a societat un dia vam dir que volíem ser i vam explicitar en la Declaració Universal dels Drets Humans, la Constitució i l’Estatut.

Entre les conseqüències més preocupants destacaríem dues:

  • Les declaracions obertament racistes de dirigents de primera línia de la classe política catalana, proposant solucions properes a un feixisme ranci per als problemes reals de convivència que es donen entre persones d’orígens diversos.
  • La incomprensible absència d’un discurs i un front antifeixista que agrupi a formacions polítiques, sindicals i socials de Catalunya per aturar els discursos xenòfobs d’extrema dreta.

Per la gravetat d’aquests dos fets, així com per altres realitats i esdeveniments d’intensitat similar, SOS RACISME CATALUNYA denuncia l’onada de racisme social que s’està estenent arreu del país, i considera vital el desplegament de determinades mesures que garanteixin la recuperació d’un debat asserenat i assenyat a l’entorn de la immigració. Entre elles destaquem:

  • Defensar els drets fonamentals en general, i la llibertat religiosa i de culte en particular, de tot ciutadà i ciutadana, amb independència del seu origen o nacionalitat.
  • Desenvolupar una actitud combativa a nivell individual contra les agressions verbals o físiques de caràcter racista.
  • Crear espais de diàleg i de trobada per a resoldre els problemes que existeixin o sorgeixin entre grups de ciutadans i ciutadanes per motius culturals o religiosos.
  • Contribuir a eliminar les pors irracionals que alguns malintencionats escolen en el teixit social per provocar la fractura social.
  • Eliminar de la contesa electoralista entre els partits democràtics qualsevol manipulació maniqueista o demagògica que faci referència a les persones d’origen immigrat.
  • Apostar per la convivència en igualtat de drets i d’oportunitats com a garantia enfront d’altres models basats en la discriminació o paternalisme.

Log in with your credentials

Forgot your details?