El Ple del Congrés dels Diputats va aprovar dijous passat, amb el suport de PNV, Coalición Canaria i Convergència i Unió, la reforma de la Llei d’estrangeria. El PP, IU-ERC-ICV i UPyD es van manifestar en contra de l’aprovació mentre que el Bloque Nacionalista Galego es va abstenir. El projecte- que ara passarà a les mans del Senat per tornar al Congrés per a la seva aprovació definitiva- fa que la llei encara sigui més restrictiva i retalli més els drets de les persones immigrades.
De les 732 emendes presentades pels grups, sense comptar amb l’esmena a la totalitat plantejada en el seu moment pel PP, PNV i ERC-IU-ICV, el Congrés ha acceptat quasi 300.
Aquest text és contradictori, ja que és la reforma que protegeix a les víctimes de la violència de gènere o del tracte de dones però també és la reforma que obrirà els expedients d’expulsió per a les que no tinguin ens papers en regla. És una reforma que aposta per l’ampliació del període d’internament de les persones immigrants i de limitació de la reagrupació familiar.
Les opinions dels polítics
El portaveu d’immigració del PP, Rafael Hernando, va afirmar que la reforma no servirà per a frenar la immigració en situació irregular, sinó que és la responsable de que Espanya s’hagi convertit en un “colador d’il·legals de la UE i un territori propici per a les màfies”.
A més a més, Hernando, va acusar al Govern Socialista, com a portaveu dels populars, de no promocionar la integració de la persona immigrant, a la qual “se li reconeixen els drets però no les obligacions”.
Per la seva banda, el portaveu de IU-ICV, Joan Herrera, va recriminar als socialistes d’haver optat per un “discurs dur” i entre els principals punts de crítica hi va ser l’ampliació del període d’internament dels estrangers.
El BNG es va centrar, precisament, en aquest punt. La diputada Olaia Fernández Davila va explicar que no era raonable que un presumpte delinqüent pugui estar detingut un màxim de 40 dies, mentre que la persona estrangera pot quedar-s’hi 60 per haver comès una sanció administrativa – no tenir papers-.
Pel que fa als partir que recolzen el projecte, el diputat del PNV, Emilio Olabarría, va assenyalar que el Congrés havia aconseguit “la transmutació de la llei” perquè s’havien augmentat les garanties jurídiques d’internament, es possibilita l’autorització de residència a les víctimes de maltractament i es dulcifiquen les sancions. Convergència també valora que s’han ampliat les competències de les comunitats autònomes en la gestió migratòria – contractació en origen, renovació del permís de residència temporal…- i l’esforç d’avançar en la integració dels immigrants.
Per últim, la portaveu socialista, Esperanza Esteve, va matisar que l’ampliació de l’internament no implica que hagin de ser 60 dies el que la persona immigrant passi en el centre sinó que això ho decideix el jutge de cada cas.
Pel que fa a les ONGs
Més de 500 organitzacions socials com SOS Racisme, Papeles para todos, Amnistia Internacional, Comisión Espanyola de Ayuda al Refugiado (CEAR), la Red Acoge o Cáritas hem mostrat, sobre paper o al carrer amb manifestacions o actes, el nostre rebuig al projecte, ja que limita els drets de les persones immigrants. Els punts més importants d’aquestes restriccions dels drets d’aquestes persones són:
– Ampliació de 40 a 60 dies del període de detenció en el Centres d’Internament per a Estrangers (CIE) – ja que és privar de llibertat a persones innocents.
– La exigència de que el reagrupant hagi de ser titular d’una residència de llarga duració, per als ascendents reagrupats i que a més hagi de tenir més de 65 anys, suposa un trencament del drets fonamental a la vida en família.
– Amb aquest projecte segueix havent-hi víctimes de violència de gènere de primera i segona categoria, degut a que deixar la possibilitat de reobrir l’expedient d’expulsió serà un ingredient en la por a denunciar de moltes dones immigrades que pateixen maltractaments.
– El Projecte incrementa les sancions i les seves quantitats en matèria d’infraccions, tant pels immigrants com per a les persones que els recolzin. A més a més, es manté la sanció d’expulsió per el simple motiu d’estància irregular o el fet de treballar sense permís de treball. És a dir, s’amplia l’estat de control policial, estenent-se –no només a les persones immigrants- sinó a la resta de la societat.
Actes de protesta
Diferents associacions d’immigrants, col·lectius i ciutadans es van concentrar el dimecres 23 de setembre a Barcelona sota el lema “Marcha por la igualdad”. La mobilitzaci&oa
cute; va ser una mesura de protesta contra la nova Llei d’Estrangeria i es va finalitzar a Madrid el 25 d’octubre, passant per Lleida, Saragossa i Guadalajara. Al voltant de 200 persones van assistir a l’indret de la partida de la marxa amb pancartes i cartells que deien: “Papers i drets per a tothom”, “No a la Llei d’Estrangeria” o “No a la directiva de la Vergonya”.
Apart de la marxa, més de 70 associacions es van manifestar sota el lema “Parem la reforma. Tenim dret a tenir drets” el passat dissabte dia 17 d’aquest mes a 10 ciutats espanyoles –Madrid, Bilbao, Barcelona, Terrassa, Guadalajara, Tenerife, Gran Canària, Alacant, Múrcia i Màlaga–. Els manifestants es van reunir per demanar la paralització del projecte de reforma de la Llei d'Estrangeria (que llavors ja comptava amb el suport de CiU i Coalición Canaria) perquè lesiona greument els drets i les llibertats de les persones immigrades.
Per últim, el dijous passat al migdia, CCOO, Confederació d'Associacions Veïnals i SOS RACISME, vam convocar una concentració davant del Parlament de Catalunya per a protestar i mostrar el nostre rebuig a la Llei d’Estrangeria i fer-ho arribar als partits polítics catalans, en especial als que van donar suport al Pacte Nacional d’Immigració (PNI). Entitats com Centre Filipí, Nuevos Colectivos, Associació de treballadors paquistanesos, entre altres, es van adherir a la protesta.
A continuació us mostrem un vídeo de la lectura del manifest de la No a la Llei d'Estrangeria que es va llegir durant l'acte de protesta.
