#NOTÍCIA: Deu anys de persecució del “top manta” a La Directa

Compartim el darrer article del setmanari Directa i el periodista Jesús Rodríguez que recull les denúncies i reflexions de l’Alícia Rodríguez i en Josep Granados, de l’equip del SAiD de SOS Racisme. Més de 20 anys d’experiència en defensa de les víctimes de racisme i xenofòbia, i una quarantena llarga de casos de venedors ambulants en només els darrers 5 anys, ens avalen.

Link a la noticia original.

Deu anys de persecució del ‘top manta’: policies bons, policies dolents

El Servei d’Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme de SOS Racisme alerta que, en el cas de la venda ambulant, les denúncies falses de la policia són habituals, fet que augmenta la situació d’indefensió dels venedors
La persecució del fenomen del top manta a Barcelona experimenta un salt qualitatiu a partir del mes de gener de 2006, quan entra en vigor l’Ordenança de Mesures per Fomentar i Garantir la Convivència Ciutadana a l’Espai Públic (coneguda com a Ordenança del Civisme), impulsada per l’alcalde Jordi Hereu. La Unitat de Policia Administrativa i de Seguretat (UPAS) va ser l’encarregada d’aquesta tasca, amb uns comandaments, una comissaria i una dotació pressupostària pròpies. De les seves dependències, situades al polígon de la Zona Franca, en surten els furgons d’antidisturbis que patrullen pel centre de la ciutat, però també els grups d’agents de paisà que persegueixen els venedors ambulants en superfície o als passadissos del metro.
El conjunt d’aquests agents és el que els venedors ambulants anomenen policies dolents. Per contra, quan la comunitat senegalesa –molt majoritària entre els manters– descriu els agents de la unitat territorial de Ciutat Vella, parla de policies bons. Per què aquesta distinció? Què ha passat, aquests anys, durant les constants persecucions policials als carrers del centre de la ciutat? Visitem la seu de SOS Racisme i parlem amb Alícia Rodríguez i Josep Granados, coordinadora i advocat respectivament, del Servei d’Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme d’aquesta reconeguda entitat que lluita contra les discriminacions. “En el cas de la venda ambulant, la indefensió augmenta perquè es tracta d’una activitat irregular i és habitual que es facin identificacions per perfil ètnic i que els policies presentin denúncies falses contra els venedors”, adverteix Rodríguez, amb una dilatada experiència en aquest àmbit. “Quan un venedor té antecedents penals, la possibilitat de regularitzar-se minva i això fa més difícil sortir del bucle de la venda ambulant. Per això corren quan arriba la policia; tenen por de les denúncies falses per desobediència o atemptat contra l’autoritat”, ens explica.

“En el cas de la venda ambulant, és habitual que es facin identificacions per perfil ètnic i que els policies presentin denúncies falses contra els venedors”, afirma Alícia Rodríguez

És en el marc d’aquestes corredisses quan es produeixen els episodis més greus. El cas de Karim és molt simptomàtic. Un agent de la Guàrdia Urbana el va atropellar amb la moto durant una persecució a la Rambla i va patir lesions a les cames. Karim va denunciar el consistori i, després d’un llarg procés de reclamació patrimonial, es manté a l’espera d’una indemnització per part de l’Ajuntament de Barcelona. Poques setmanes després dels fets, va ser acusat de llançar pedres contra els agents i fugir corrents, però va poder demostrar amb proves documentals que aquell dia encara anava amb crosses a conseqüència de l’atropellament. En aquest cas, el jutjat no va dubtar i va dictar la seva absolució. Fent un petit sondeig entre els senegalesos que es van manifestar a la plaça de Sant Jaume el 8 de setembre passat, més d’una quinzena asseguraven haver patit fractures de cames per agressions, atropellaments o caigudes quan els perseguien “policies dolents”.
L’agent 27.749, una condemna i tres imputacions

La millor personificació del policia dolent la trobem en l’agent 27.749, imputat en tres ocasions al llarg dels últims quatre anys. Així consta als expedients judicials de la Ciutat de la Justícia on s’instrueixen les denúncies creuades entre agents de la Guàrdia Urbana i venedors ambulants. L’episodi més greu es va viure l’any 2011 al vestíbul de l’estació de metro del passeig de Gràcia. Una desena d’agents de paisà adscrits a les UPAS van baixar al suburbà, van esgrimir les porres extensibles i van pegar els venedors que s’hi refugiaven sense miraments. Els fets van quedar enregistrats per les càmeres de videovigilància i les víctimes van anar directament a la comissaria dels Mossos d’Esquadra per denunciar-ho. Ahmed tenia el canell trencat i dos compatriotes seus van patir ferides al cap.

La millor personificació del ‘policia dolent’ la trobem en l’agent 27.749, imputat en tres ocasions al llarg dels últims quatre anys, segons consta als expedients judicials de la Ciutat de la Justícia

El jutge d’instrucció va tirar endavant la investigació i l’acusació particular dels advocats de SOS Racisme demanava fins a sis anys de presó pels policies. Entre els imputats, hi havia l’agent 27.749. En tractar-se d’una acusació contra funcionaris policials, la vista oral es va celebrar a l’Audiència de Barcelona i no pas en un jutjat ordinari. Tots els agents van ser absolts perquè, malgrat l’evidència de les imatges, “no es podia demostrar que les lesions tinguessin el seu origen en les porres dels agents i no es podia descartar que s’haguessin produït per l’impacte amb la paret o el terra”, explica amb perplexitat l’advocat Josep Granados. “Em costaria recordar una denúncia contra la policia que no s’hagi arxivat o que no hagi acabat en absolució”, afegeix el lletrat, que admet que és molt difícil que aquests procediments tirin endavant. “Quan aconseguim una roda de reconeixement de policies o incorporar imatges de càmeres de videovigilància a un procediment, per nosaltres ja és un èxit”, conclou.
Policia reincident

L’any següent, però, el mateix policia amb TIP 27.749 va ser condemnat per una falta de lesions a un venedor ambulant. Repassant expedients judicials, a més, hem pogut comprovar que aquest mateix agent adscrit a la comissaria de la Zona Franca va ser imputat en un altre procés obert l’any 2010, un cas que va acabar en absolució. Malgrat les dues imputacions i la condemna per lesions, continua exercint les mateixes tasques dins el cos de la Guàrdia Urbana. “La presumpció de veracitat que tenen els funcionaris policials i la complicitat entre jutges i cossos de seguretat donen avantatge als agents durant les declaracions, tot el contrari del que els passa als nostres defensats, que ni tan sols se saben expressar bé en castellà o en català. Acusar policies és tan complicat que l’absolució dels nostres defensats és la fita”, destaca Josep Granados

  • Notícies relacionades:
  • https://directa.cat/tolerancia-zero-contra-venedors-ambulants-al-centre-de-barcelona
  • https://directa.cat/nosaltres-ens-defensem-si-no-ens-peguen-no-passa-res-pero-si-ens-peguen-aqui-no-passem

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà

Log in with your credentials

Forgot your details?