No és país perquè voti tothom

Susan Kalunge, jurista, afrofeminista, activista i membre del Consell de SOS Racisme, reflexiona sobre el racisme institucional i el dret a vot. L’article va ser publicat al diari Ara el 10 de maig de 2019.
"No és país perquè voti tothom".  Ara.cat

“No és país perquè voti tothom”. Ara.cat

Cal un canvi de legislació que garanteixi el sufragi actiu i passiu de totes les persones

Sembla increïble que en ple segle XXI i en una suposada “democràcia” encara estiguem així. Som enmig d’un cicle de campanyes i jornades electorals però no tothom ha pogut ni podrà participar-hi.

Si tens el ‘privilegi’ de poder votar, imagina per un moment que ets una persona que porta aquí molts anys, que paga els seus impostos, que conviu, participa i contribueix a la societat, però que quan s’ha de decidir quins representats ens governaran no pot dir-hi la seva: la seva opinió no val. No té veu i no té dret a decidir com vol que sigui la seva societat –perquè no té nacionalitat espanyola tot i que forma part del teixit social.

És un exemple més de com els tentacles racistes d’aquesta societat perversa es belluguen i condemnen una part de la població. Vivim en un país on no tothom pot votar ni ser escollit (és a dir, n’hi ha que no poden exercir el sufragi ni actiu ni passiu) i on, per tant, tenim ciutadans de primera i de segona.

Vivim en un país on no tothom pot votar ni ser escollit i on, per tant, tenim ciutadans de primera i de segona

Les dades són esfereïdores: SOS Racisme calcula que a Catalunya hi ha entre un 13% i un 15% de persones que no podran votar a les eleccions municipals pel seu origen (com a conseqüència de la llei d’estrangeria). Per això fa uns dies es va llançar el ‘hashtag’ #FrauDemocràtic per donar suport a la campanya ‘VotxTothom‘ i per denunciar novament aquesta situació injusta i exigir que el vot es vinculi a la residència i no pas a la nacionalitat.

En aquest mateix sentit també s’ha mobilitzat part de la població afectada, amb iniciatives pròpies. La campanya anomenada ‘Votaresunderecho’, liderada per l’activista Safia Elaaddam ( @hijadeinmigrantes), es va fer viral i va permetre denunciar l’exclusió que pateixen aquestes persones i visibilitzar, una vegada més, com es materialitza el racisme institucional, que és encara ben present a la nostra societat. La iniciativa consistia en posar en contacte persones que podien votar amb d’altres que no podien fer-ho, i les primeres cedien el vot a les segones.

I encara un cas més, ben recent: la CUP ha denunciat que la seva candidata Shazra Javed no podrà formar part de les llistes municipals perquè no té la nacionalitat espanyola.

Així doncs, la realitat és que vivim en una societat que està formada per gent d’aquí i d’allà però que aquesta gent, a l’hora d’escollir o de poder ser escollida, no compta per igual. I no podem resignar-nos: en una democràcia que ho és al cent per cent, o que vol ser-ho, això no pot passar. La fita és revertir-ho i per fer-ho cal que les nostres administracions s’impliquin en l’eradicació d’aquesta pràctica racista i que promoguin accions que impliquin el canvi de legislació i que garanteixin el sufragi actiu i passiu de totes les persones. No podem permetre que la nostra societat separi les persones pel seu origen, les instrumentalitzi i denegui drets fonamentals.

Les persones que tenim el ‘privilegi’ de poder votar hem de donar suport a aquesta lluita per fer que la nostra societat esdevingui més justa i igualitària per a tothom. Cap persona hauria de ser exclosa pel seu origen a l’hora de prendre decisions col·lectives que l’afecten.

Log in with your credentials

Forgot your details?