Murs = morts

Manifest de l’Acte Ciutadà sobre els Fets de Ceuta i Melilla

Alambrada

Barcelona 16 d’Octubre de 2005

Davant de les greus vulneracions dels Drets Humans a les fronteres hispano-marroquines de Ceuta i Melilla, les entitats sotasignants manifestem:

  • La nostra indignació per les morts de ciutadans subsaharians quan intentaven creuar les fronteres entre el Marroc i Espanya a les ciutats de Ceuta i Melilla.
    La nostra petició immediata perquè s’investiguin els fets, tant per part del Marroc com d’Espanya i s’adoptin, en conseqüència, les mesures oportunes per evitar que es repeteixen.
  • El nostre rebuig al desplegament de l’exèrcit tant per la imatge que es transmet, d’haver de fer front a una “amenaça externa”, com per la seva manca de preparació per fer front a situacions d’aquesta mena.
  • El nostre ple suport a les ONG que treballen sobre el terreny. Els seus informes i comunicats ens criden a reaccionar col·lectivament davant el patiment de les persones que s’acumulen a les nostres fronteres, i la violència amb què estan essent tractades. Demanem que les autoritats marroquines i espanyoles assisteixin degudament a aquestes persones, i que permetin la presència i actuació d’ONG i observadors.
  • Que aquests esdeveniments no són nous. Fa més de deu anys que es produeixen vulneracions de Drets Humans a les fronteres de Ceuta i Melilla sense que s’hagin pres altres mesures que aixecar la tanca i posar-hi més obstacles. No s’ha avançat en la cooperació amb el Marroc per tractar aquestes qüestions.
  • Que els fets de Ceuta i Melilla no són més que la punta de l’iceberg de les incoherències i vulneracions de drets que suposen les polítiques migratòries d’España.
  • Que la presència del mur que separa el món ric del món pobre, suposa que Espanya i la Unió Europea traspassen la responsabilitat de la contenció i el control de fronteres al Marroc. L’objectiu d’aquests ciutadans i ciutadanes és arribar a Europa, i no pas al Marroc, país manifestament incapaç de gestionar aquest tema. Aquestes morts són doncs la conseqüència lògica de l’aplicació de polítiques repressives i de vulneració de drets fonamentals contra la immigració que volen convertir el Marroc en un altre Mèxic, on el seu paper de muralla es “premia” amb inversions econòmiques, i “tolerància” amb la manca de respecte als Drets Humans.
  • La nostra demanda a les autoritats espanyoles per tal que permetin i estudiïn degudament les demandes d’asil polític d’algunes d’aquestes persones que fugen de persecucions o de conflictes, i que pels quals un retorn forçat al seu país suposaria un greu perill per a la seva vida i integritat física.
  • El trasllat a la península de les persones subsaharianes amb ordre d’expulsió que no es pot executar s’ha de fer en situació de legalitat i en coordinació amb les comunitats autònomes i els ajuntaments de les ciutats de destí, per a planificar i dotar de recursos l’acollida d’aquestes persones.
  • Que abans de qualsevol “efecte crida”, hi ha “l’efecte expulsió” dels països del Sud que viuen en situacions d’extrema violència o empobriment que són conseqüència directa de les polítiques neo-liberals aplicades a nivell global, sense que els governs del Nord n’hagin assumit la seva responsabilitat en les darreres cimeres internacionals del G-8, de Nacions Unides o de la UE. La manca d’actuacions en la defensa dels DDHH i la supervivència de les poblacions d’aquests països, en contrast amb els recursos i esforços esmerçats en la “liberalització” i desregulació de mercats és en l’origen dels fets que ara lamentem.

CLIPRebutgem i denunciem aquestes repatriacions col·lectives efectuades pel Govern espanyol de ciutadans subsaharians dels CETIS de Melilla i Ceuta cap al Marroc, perquè vulneren per si mateixes els DDHH, les garanties processals i les peticions d’asil. Demanem al Govern espanyol que suspengui totes les suposades repatriacions d’immigrants subsaharians. No aturar aquesta col·laboració significa ser còmplice d’una política repressiva i vulneradora dels Drets Humans que atempta contra la dignitat de les persones.

Condemnem rotundament la política repressiva i les deportacions a terra de ningú en mig del desert efectuades pel Marroc de persones subsaharianes, dones i menors entre elles, abandonades i abocades a morir de fam i set sota la impassibilitat internacional. Aquests fets demostren la incapacitat i manca de voluntat del Marroc per respectar els Drets Humans d’aquestes persones i hauria de comportar i reclamem que comporti la denúncia dels organismes internacionals.

Demanem un procés de debat i replantejament sobre les polítiques migratòries vinculat a les de cooperació i desenvolupament i a la universalització dels Drets Humans. L’Aliança Espanyola contra la Pobresa va presentar al juliol al govern de Zapatero 20 mesures molt concretes contra la pobresa, que són perfectament aplicables. Cal que la societat civil ens mobilitzem per exigir l’aplicació d’aquestes i altres mesures ja que la solució als problemes i injustícies com els de Ceuta i Melilla que no és fàcil, però passa per la justícia global, la cooperació entre els pobles, i el respecte als Drets Humans.

La nostra demanda, a la població catalana i espanyola, que abans de pensar en “marees humanes” o “allaus”, o de culpabilitzar el Marroc, pensi que segons l’últim Informe de Desenvolupament Humà, aquestes persones que volen saltar les tanques provenen del països més pobres del planeta, amb una taxa d’analfabetisme que oscil·la entre el 70’5% i el 87% (població adulta major de 15 anys), i on el percentatge de població que viu amb menys d’1’5 euros diaris, està entre el 74’5% i el 90’6% (Malí).

Tots aquests fets ens indignen i avergonyeixen i per això volem alçar un primer crit: SÓN PERSONES! I seguidament reclamar l’aplicació immediata de les mesures necessàries pel respecte dels seus drets en la situació d’emergència generada.

En segon lloc destaquem una reflexió obvia: unes tanques més altes provoquen més morts, però no eliminen la necessitat d’emigrar! Per això reclamem la voluntat política per lluitar contra la pobresa i que els Estats assumeixin la seva responsabilitat en les conseqüències del món que han creat.

Barcelona, 14 d’octubre de 2005

ENTITATS SOTASIGNANTS:
Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans, Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, Federació Catalana d’ONG per la Pau, SOS Racisme, Acció Catòlica Obrera; Amical de Mathausen, AMIC_UGT, Arquitectes Sense Fronteres, Assoc TEB, Assemblea per la Regularització sense Condicions, Assoc. Immigrants Marroquins a Catalunya, ATTAC, Bona Voluntat en Acció, Casa Africana, Casal Argentí, CCOO; Comitè Solidaritat Oscar Romero, Com COM scl; Comité de Solidaritat amb els Pobles Indígenes d’Amèrica; Coordinadora d’Immigrants a Catalunya, Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques Gironines i Alt Maresme; Coordinadora d’ONG i altres Moviments Solidaritat de Lleida, Cooperacció; Esquerra Unida i Alternativa, Federació Veïns i Veïnes de Barcelona; Feceració catalana Voluntariat Social,Fundació per la Pau; Fundació Ser.gi; Grup Recerca i Actuació amb minories ètniques (GRAMC Girona), Iniciativa per Catalunya-Verds, Joves d’Esquerra Verda, Justícia i Pau; Metges del Mon de Catalunya, Moviment Laic i Progressista, Nou Barris Acull, Observatori del tercer Sector, PSUC Viu, Ravalnet, Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, Sodepau, Taula Tercer sector Social.

Articles de seguiment sobre els fets

“La Guàrdia Civil estaba pegando mucho a un compañero hasta que no se levantó” (narrava un company d’una de les primeres víctimes)
A finals d’agost, des de la Federación de Asociaciones de SOS Racismo en el Estado español, vam alertar de la, llavors, presumpta mort d’un ciutadà camerunès a mans dels agents espanyols. El maltractament dels africans que intenten arribar a Europa ha sortit recentment als mitjans de comunicació però cal recordar que la nostra entitat ja fa anys que demana que es respectin els drets humans a la frontera de Ceuta i Melilla. Ja s’ha dit moltes vegades que el que no surt als mitjans no existeix. Des de la nostra associació volem que quedi ben clar que fa més de 10 anys que s’estan vulnerant els drets de persones a la frontera i per molt que aquest tema ja no el tractin els mitjans de comunicació, el problema segueix existint i ens afecta a tots.

Farem el mur més alt i militaritzarem la frontera

Així es podria definir l’actitud del govern espanyol a finals de setembre quan els morts a la frontera anaven augmentant. Al Marroc, país on el respecte als drets humans s’ha posat en dubte els últims dies més que mai, se li demana que controli la immigració irregular a canvi d’una bona injecció econòmica. Des de SOS Racisme demanem al govern central i a les institucions europees que assumeixin la seva responsabilitat i que abordin la qüestió des d’una perspectiva més amplia on les desigualtats i les injustícies són l’arrel de les migracions.

“No més morts, no més murs”

La nostra entitat no va parar de denunciar públicament la situació a les fronteres hispano-marroquines, i seguirem treballant per tal d’exigir el respecte als drets humans. Quantes persones han de perdre la vida perquè els governs prenguin mesures? La paraula “immigració” s’ha de començar a desprendre del terme “il·legal”, al qual tant ens tenen acostumats, i relacionar-la amb el terme “injustícia”. Sol·licitem a la Unió Europea que faci una reflexió seriosa perquè es tinguin en consideració els drets dels immigrants, els drets de les PERSONES. L’expulsió, violant els drets humans, de 73 persones d’Espanya al Marroc el passat 6 d’octubre i l’abandó al desert, per part d’aquest últim país, de centenars de persones, són dos exemples que van precisament en la direcció oposada. La Federación de Asociaciones de SOS Racismo en el Estado español, va interposar un recurs contenciós per demanar el respecte als drets fonamentals d’aquestes persones.

Un crit a la consciència

El passat divendres 7 d’octubre SOS Racisme, i una vintena d’entitats més ens vam plantar davant de la Delegació de Govern per condemnar tot el que ha passat i està passant a la frontera sud. Si els polítics no actuen com deurien la societat civil ens posem les mans al cap i ho manifestem. Va ser un acte simbòlic on vam aixecar un mur on un hi deia “MURS = MORTS”. Aquestes lletres les vam tacar de pintura vermella per simbolitzar la sang que s’han deixat masses persones a les tanques de Ceuta i Melilla. També vam llegir un manifest que sotasignat per totes les entitats.

La COPE ironitza sobre el drama de la frontera amb una cançó

El programa “La Mañana”, dirigit per Federico Jiménez Losantos, va burlar-se molt cínicament de l’intent desesperat dels immigrants de saltar les tanques de Ceuta i Melilla. Durant els dies 5, 6 i 7 d’octubre en el citat espai radiofònic es va fer una analogia entre el anhelat somni dels subsaharians per arribar a Espanya amb una mena de “jocs olímpics” amb cançó i tot. D’aquesta emissora van sortir frases com: “¡Pistoletaaaaazo de salida! ¡Salto a rodillo, salto de pértiga!”, “Prueeeeeba superadaaaaa! ¡650.000 negros han superado la prueba de salto a Españaaaaa”. A molts dels seus oients se’ls hi escapava el riure mentre sentien això. A SOS Racisme no només no li fa gràcia sinó que li sembla del tot indignant. Per això una queixa al Ministeri d’Indústria està en tràmits i al director del programa li hem demanat una mica de sensibilitat, que eviti riure-se’n d’aquest drama humà en antena.

SOS Racismo hi va ser present

Membres de la nostra Federació Estatal es van desplaçar fins a Guelmime i altres localitats del Marroc per intentar observar, tot i la manca de transparència del govern marroquí, com es trobaven les persones subsaharianes retingudes a l’espera de ser repatriades. Per informacions que ens han anat arribant des del terreny podem constatar que aquestes persones estaven tancades en condicions pèssimes. D’altra banda hem denunciat que es podria estar violant la Convenció de Ginebra, ja que alguns d’aquests subsaharians repatriats eren sol·licitants d’asil. Desgraciadament dies més tard se’ns van confirmar les sospites, almenys es va vulnerar el dret d’asil d’un grup de persones que han estat retornades a Mali, per això hem demanat la intervenció de les Nacions Unides.

Ens unim per dir: PROU!

Era inevitable sortir al carrer. Així ho vam fer el diumenge 16 d’octubre amb l’acte ciutadà organitzat a la Plaça Sant Jaume. Aquest cop vam ser més de quaranta entitats les vam fer un manifest conjunt i centenars de ciutadans ens van donar suport. Aquell dia vam dir ben alt que els fets de Ceuta i Melilla són la punta de l’iceberg de les incoherències i vulneracions de drets que suposen les polítiques migratòries d’Espanya.

Log in with your credentials

Forgot your details?