Llei d’Estrangeria i Codi Penal per criminalitzar el “top manta”

Lorena Antón, advocada i companya de SOS Racisme, va analitzar l’actuació policial i judicial a les actuacions contra la venda ambulant que es van realitzar el passat mes d’agost. L’anàlisi, imprescindible per comprendre de quina manera s’utilitzen i es combinen el Codi Penal i la Llei d’Estrangeria per actuar contra aquesta activitat, posa de relleu diferents situacions que considerem abusives, discriminatòries i racistes que considerem rellevants per la campanya #AixòesRacisme i identificar les vulneracions que pateixen els manters, també des de l’àmbit legislatiu. Després de fer una revisió de la situació legal de l’activitat i diferents lleis que s’hi apliquen (que recollim al final de l’article) volem destacar els fets següents.

Desproporcionalitat i ineficacia de la llei: Les penes previstes no responen al principi de proporcionalitat. La modalitat agravada, d’organització criminal té una pena més alta que el robatori amb violència o intimidació, més alta que la corrupció als negocis o els delictes de defraudació tributaria.

L’objectiu de reinserció i individualització de les penes: Es preveu una pena de multa per a un delicte que persegueix i condemna essencialment població pobre que comet el delicte per a subsistir, perquè la llei d’estrangeria no dona la possibilitat d’un permís regular de treball.

Pertinença a organització criminal? De quina altra manera poden conseguir els manters mercaderia, si no és organitzant-se? Aplica la fiscalía la mateixa modalitat per al blanqueig de capitals o malversació de fons públics? Sembla que ells també es coneixen, acorden i inclus s’organitzen en estructures jerarquiques de poder.

L’aplicació de presó preventiva: Aquesta «eina» s’imposa per quatre motius diferents, 1, per la gravetat del delicte, 2, per la peligrositat dels imputats, 3, pel risc de destrucció de proves i 4, pel risc de fuga. L’aplicació de la presó preventiva pel primer i segon motiu sembla poc probable, pel tercer impossible, ja que les proves, són el propi material que se’ls hi pot requisar, i pel quart tampoc sembla gaire adient, ja que els imputats compten d’arrelament social. Sembla ser, que per al jutge conscient o inconscientment, la seva posició social, país d’origen i el seu color de pell, mermen la presunció d’inocència.

Principi d’última ratio: El dret penal està basat en un principi d’última ratio, és a dir, es deu aplicar sempre en última instancia, esgotades les altres vies penals. Però en canvi s’ha vingut utilitzant com a eina de control de certs col.lectius.

Hi ha una combinació del dret penal i la llei d’estrangeria que mostra el racisme institucional: El codi penal es posa al servei de la llei d’estrangeria en un cas clar de racisme institucional.

– El dret penal, es posa el servei de la policia d’estrangeria a tarvés de la imputació, ja que d’altra manera, sense antecedents policials, no podrien, o els hi seria més difícil, expulsar a individus d’aquest col.lectiu.

– És el propi sistema, el que promociona la pràctica de venda la ambulant no autoritzada, ja que les restriccions de la llei d’estrangeria, no permeten accedir al permís regular de treball i la gent l’utilitza com a mitjà per subsistir.

– La llei s’utilitza per a perseguir i criminalitzar grups socials, persones, a les que el sistema social i legal no otorga un a altra forma de subsistir.

– L’aplicació de presó preventiva, innecessaria, criminalitza i estigmatitza el col.lectiu.

 

El context legal: recull d’articles i lleis aplicables a la venda ambulant no autoritzada

Abans de la reforma de codi penal que va antrar en funcionament al Juliol de 2015, la venda ambulant no autoritzada era considerada una falta, que es traduia en una multa d’import baix i sense indemnització. Actualment, amb dita reforma penal, la venda irregular es considera un delicte, que pot acabar en una multa d’import més alt o fins i tot, en una denúncia per via penal, i per tant si es condemna al venedor, implicarà antecedents penals, cosa que anul.la la possibilitat de renovar i/o obtenir el permís de residència i fins i tot, si hi han condemnes reiterades, pot provocar l’entrada a presó.

La venda ambulant, normalment, es condemna pel delicte de la «venda de productes falsificats i protegits amb drets de propietat industrial», pot ser castigada amb:

  1. Pena de 1 a 4 anys i multa de 12 a 24 mesos, a aquell que amb fins industrials o comercials; fabriqui, produeixi, importi, ofereixi, distribueixi o comercialitzi a l’engross de productes falsificats.
  2. Pena de 6 mesos a 3 anys, a aquell que amb fins industrials o comercials; ofereixi, dostribueixi o comercialitzi al detall productes falsificats.
  3. Pena de 6 mesos a 2 anys de pressó a aquell que es dediqui a la venda ambulant o ocasional dels anteriors productes falsificats.

D’una banda, pot haver-hi atenuants: vistes les característiques del culpable y reduïda la cuantía de benefici econòmic obtinbgut, el jutge pot imposar la pena de multa  de 1 a 6 mesos de treballs en benefici de la comunitat.

O, per suposat, modalitats agravades del delicte,  que normalment s’usen en aquests casos per aplicar una pena major, previstes per a aquells casos en que; 1. s’obtingui un benefici d’especial trascendència econòmica o, 2. que la persona imputada pertanyi a una organització, encara que sigui de caràcter transitori, per a la comissió de tal delicte. En la modalitat agravada la pena es tradueix en 2 a 6 anys de presó més una multa d’inhabilitació de 18 a 36 mesos en qualsevol professió relacionada amb el delicte.

Però, encara hi ha més; 3. si es pertany a una organització criminal, que es defineix com a grup estable o per temps indefinit, de més de dues persones, que de manera coordinada es reparteix les tasques per a cometre delictes, es poden penar de 3 a 6 anys de presó.

 

[Llegiu l’article original de Lorena Antón “Criminalización del top manta“, del 2/9/2016]

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà.

Log in with your credentials

Forgot your details?