L’impacte de la islamofòbia en la vida quotidiana

En els últims anys s’ha teoritzat sobre la islamofòbia com a racisme d’estat. Com a tal, hem vist les greus repercussions que aquesta té en la vida quotidiana de les persones. Partim de la premissa que la islamofòbia és una manifestació més del racisme estructural. Aquest racisme estructural va més enllà dels prejudicis socials que normalment són utilitzats per justificar les discriminacions quotidianes que pateixen les persones que són llegides com a musulmanes.

No podem oblidar el nostre context a l’estat espanyol i europeu, on el racisme està vinculat a la nostra pròpia història colonial, on els poders occidentals van construir l’imaginari del «moro» o musulmà com un problema, com l’enemic i com un tot homogeni, amb la finalitat de justificar tot un discurs i aparell de control securitari legitimat per polítiques islamòfobes com el Protocol de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització islamista (PRODERAI), que estigmatiza i construeix la sospita sistemàtica cap als joves d’origen magrebí. O les directrius antiterroristes policials que actuen criminalitzant a un determinat grup de persones en nom d’una suposada amenaça de la seguretat nacional, o el reforçament de les fronteres i les condicions d’accés.

La repercussió d’aquest discurs i polítiques tenen greus conseqüències en el dia a dia d’aquestes persones. Des del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) identifiquem les discriminacions racistes que es produeixen en la seva vida quotidiana i que porten, finalment, a la vulneració del drets de moltes persones amb qui convivim en les nostres comunitats.

A partir de les dades recollides i analitzades el 2019, identifiquem que la nacionalitat més atesa és l’espanyola amb un 44,95% dels casos assumits al llarg de l’any, però hem de tenir present que el percentatge més alt, el 22,73% de les persones denunciants, provenen del Marroc. I si incorporem l’origen, el percentatge s’incrementa: el 37,37% dels casos són denunciats per part de persones magrebines.

Aquest origen està present a totes les tipologies que tractem, però tenen més incidència en les categories de Discriminació laboral i Discriminació en l’accés de drets socials. Parlem de vulneracions de drets que es donen en les condicions laborals i en situacions de mobbing amb motivacions racistes, entre d’altres. Enguany el 10% dels casos nous del 2019 responen a l’àmbit laboral, concretament, un 85% refereixen discriminació en les condicions laborals.

És recurrent que moltes dones pateixin discriminació en l’accés al treball com a conseqüència d’una peça de vestir concreta. Aquests casos es donen, tot i que la normativa és clara i garanteix el respecte a l’expressió religiosa o espiritualitat, contemplant com a únic límit el manteniment de l’ordre públic protegit i determinat per llei.

La segona categoria és en l’àmbit escolar, accés a la sanitat, a l’habitatge i a l’empadronament, com a porta d’accés a altres drets. En aquests casos, excepte els que tenen a veure amb l’habitatge, qui realitza la discriminació és qui representa l’administració, i per tant, qui té el deure de protegir i garantir els drets de tota la ciutadania. La perspectiva de gènere en aquesta tipologia és també rellevant, ja que més de la meitat dels casos (el 53% dels nous i el 60% dels gestionats) són denunciats per dones. En concret amb el dret a l’educació (37% dels casos nous i 42% dels gestionats), també es recullen casos que tenen a veure amb la limitació del dret a la llibertat religiosa cap a les alumnes que porten hijab. Tot i que és un dret que està protegit per diferents instruments jurídics, l’existència de la normativa no garanteix el seu exercici ni la seva protecció. Que hi hagi centres que prohibeixin l’assistència a classe amb aquesta peça de vestir és una il·legalitat, ja que cap norma interna pot restringir l’exercici de drets fonamentals, com ara l’educació i la llibertat religiosa.

També detectem discriminacions en l’accés i en el gaudiment de l’habitatge, moltes realitzades pels mateixos veïns: agressions verbals i físiques, amenaces i coaccions, que arriben a convertir-se en autèntics assetjaments immobiliaris. La perspectiva de gènere és important, en el 60% dels casos gestionats (61% dels nous) les persones afectades són dones. Les dones tenen un paper rellevant en els espais de convivència i quotidianitat, i això suposa que siguin elles, o en molts casos els seus fills i filles, les afectades per racisme. Cal destacar els casos de violència física cap a dones musulmanes, que poden ser més vulnerabilitzades per la seva visibilitat pel fet de dur hijab. Així mateix passa per part d’immobiliàries en l’àmbit de l’accés a l’habitatge.

També és islamòfob l’abús de poder i les actuacions desproporcionades per part dels cossos de seguretat, sobretot de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, vinculat als dispositius de control d’estrangeria i seguretat, que criminalitza i limita el dret de la llibertat de moviment amb les sistemàtiques parades per perfil racial. Les dades recollides a través de l’informe L’aparença no és motiu mostren la magnitud de les conseqüències d’aquesta pràctica policial normalitzada, que afecta 7,5 vegades més les persones amb nacionalitat marroquina que les persones amb nacionalitat espanyola. També es donen casos a partir de l’actuació de la seguretat privada en transports públics.

I per últim, el discurs d’odi racista a les xarxes socials focalitzat en la comunitat musulmana i que té repercussions concretes en la vida de les persones, com les viscudes en els últims temps en forma de manifestacions violentes per part de veïns i veïnes cap a oratoris i centres de menors.

Actualment, la islamofòbia configura gran part d’aquest aparell racista, amb l’objectiu de justificar el control de fronteres i las polítiques de securització, que només respon als interessos del Nord Global. L’Estat té molt clar a qui i com discrimina, legitimant i reproduïnt amb les seves polítiques les lògiques racistes. Potser un dels camins és centrar-nos en la vulneració de drets, tot i que sabem que aquests són una creació eurocèntrica, però hem de treballar amb les eines que tenim a l’abast i intentar caminar juntes en la construcció de nous contextos d’organització social més justos.

 

Comunicat en el Dia Internacional de Lluita Contra la Islamofòbia

SOS Racisme Catalunya

Log in with your credentials

Forgot your details?