La discriminació racista als locals d’oci nocturn

Arriba l’estiu i els locals d’oci nocturn s’omplen de gent que vol passar una bona estona ballant. Però per a algunes persones sortir de festa pot esdevenir un malson, perquè el racisme encara és present a la nit quan, emparant-se en el dret d’admissió, els locals deneguen l’accés per motius que en realitat són racistes.

Aquest tipus de discriminació no ha deixat mai de tenir lloc, encara que no tothom la conegui. SOS Racisme porta anys denunciant-la i per això el desembre passat va tornar a fer una testing night, una prova realitzada amb càmera oculta, per saber si continuava passant a casa nostra, en aquest cas a Barcelona. I sí, va passar.

Quan un es troba en aquesta situació, les excuses que pot arribar a sentir-se dir són diverses, i poden arribar fins a l’infinit del ridícul: que “no entres per les vambes”, que “no entres pel teu tall de cabell”, que “no entres perquè no ets a la llista” (encara que ens hàgim assegurat de ser-hi, perquè ens hi hem apuntat), etcètera. Excuses que verbalitzen els porters de l’entrada de la discoteca per no verbalitzar el veritable motiu: que no ens deixen entrar pel nostre color de pell o pel nostre origen ètnic. Per què aquestes excuses inventades només són motiu de denegació de l’accés per a la població negra o d’origen divers?

Si volem una societat lliure de racisme, hem d’exigir, també, un oci lliure de racisme.

Aquests motius no s’emparen dins el dret d’admissió recollit en l’article 50 del Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, ja que, com estableix el precepte, “l’exercici del dret d’admissió no pot comportar, en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social de les persones usuàries”.

La norma és ben clara, però a l’hora de denunciar aquests tractes discriminatoris ens trobem amb un obstacle: el desenvolupament de les sancions no existeix. Molts ajuntaments tenen la competència corresponent, que ha estat cedida per la Generalitat de Catalunya -és el cas de Barcelona i altres municipis-, però no han desenvolupat el reglament sancionador, la qual cosa ens condueix a una situació força kafkiana. Hi ha casos en què tenim el fet reconegut però no tenim sanció (en aquests casos normalment és una multa econòmica) que es pugui fer efectiva, i això comporta que la persona víctima d’aquesta discriminació, després d’haver reunit el valor de denunciar, es troba en una clara situació d’indefensió en veure que les sancions no es poden fer efectives.

discriminació dones negres discoteques

Captura d’un dels vídeos de la campanya de sensibilització “El racisme surt de festa” amb la participació de la Susan Kalunge

Davant el dret d’admissió, ser dona també ens juga en contra. Moltes vegades no patim la discriminació en forma de denegació de l’accés, sinó que patim el sexisme més ranci. Moltes vegades entrem gratis perquè som el “reclam sexual” per tal que els homes s’animin a entrar al local, i si som dones negres o racialitzades podem patir, també, la “hipersexualització” amb què moltes vegades s’identifica i es defineix la imatge de la dona negra o racialitzada, assumint que som dones amb “un desig immensurable”, que ens movem “sensualment”, que tenim “la sang calenta”; perpetuant, en definitiva, l’estereotip masclista i sexista.

què fer discriminació racista discoteques

Consells sobre com actuar davant un cas de discriminació racista en l’aplicació del dret d’admissió

Què fem si ens trobem en una situació com aquesta? Com que sabem que patir una discriminació en un context de festa ens comportarà una situació desagradable i potser complicada de gestionar, des de SOS Racisme hem elaborat una petita guia per tal que les persones afectades coneguin els propis drets i sàpiguen com procedir, perquè sempre és millor denunciar que no fer-ho: en primer lloc, cal demanar sempre el motiu de la denegació d’accés al local; seguidament, cal demanar els tres fulls de reclamació ben segellats (una còpia per a la persona afectada, una altra per al local i una altra per a l’Oficina de Consum); en tercer lloc, trucar a la policia, els Mossos d’Esquadra, perquè n’aixequin acta; en quart lloc, recollir testimonis i proves, i en cinquè lloc, trucar el Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) per poder rebre assessorament si es té cap dubte. Si vivim a Barcelona, també podem contactar amb l’Oficina per la No Discriminació. Tots dos són gratuïts.

I què podem fer si veiem que una persona pateix una discriminació com aquesta? El paper dels testimonis és clau per reforçar el relat de la denúncia. Per això hem d’assumir un rol actiu -respectant el desig de la persona afectada- i hem d’utilitzar el privilegi blanc (si el tenim) per denunciar aquestes situacions. Si ens autodenominem “no racistes”, perquè l’afirmació sigui real i tingui sentit cal que en la mesura del possible fem una oposició activa davant de situacions d’aquest tipus. Si volem una societat lliure de racisme, hem d’exigir, també, un oci lliure de racisme.


Aquest article, escrit per na Susan Kalunge, membre del Consell de SOS Racisme, va ser publicat el 18/8/2018 al Diari Ara. Enllaç al diari.

 

 

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà

Log in with your credentials

Forgot your details?