Informe sobre el CIE d'Aluche (Madrid)

SOS Racismo Madrid, ONG Ferrocarril Clandestino i Médicos del Mundo Madrid van presentar ahir un informe en el que es denunciava tot tipus d’irregularitats i violacions de drets, com maltractes psicològics, amenaces i tortures en el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) del barri de Madrid Aliche.

“Voces desde y contra los CIE” està basat en les històries de 40 persones que estan internades en el centre o que ho han estat en algun moment. El document denuncia, entre altres aspectes, que les persones immigrades són traslladades al centre “sense assistència lletrada o judicial que garanteixi una tutela mínima dels seus drets”.

La portaveu de Ferrocarril Clandestino, Cristina Martín, va explicar a la roda de premsa de la presentació de l’informe que amb aquest document es pretén donar visibilitat als interns en aquests centres, on, segons va ratificar: “hi ha una vulneració dels drets i un maltractament sistemàtic”.

Martín va demanar al Govern el tancament dels CIE a Espanya, ja que posa de manifest l’existència de “racisme institucional” i va negar que aquests centres “siguin necessaris”, contradient així a la secretaria d’Estat d’Immigració, Consuelo Rumí.

La portaveu de SOS Racismo Madrid, Gabriela Morales, va afegir a la denuncia “els tractes cruels, inhumans i degradants” al CIE, en el que s’hi registren “tortures físiques i psíquiques” a les persones immigrades retingudes.

 Per últim, la portaveu de Médicos del Mundo Madrid, Elena Ron, va lamentar “la mala alimentació” que reben els immigrants en aquest centre, on no es tenen en compte cap possible malaltia com la diabetis o les renals.

Segons les ONG, al CIE és “notable l a deficiència en la defensa de les persones reclutades” degut a “l’absència d’intèrprets” i “la inexistència de vies per a presentar reclamacions o denúncies”. L’informe destaca que l'única manera de presentar una queixa és acudint al director o al cap de seguretat del centre, corrent el risc de “les conseqüents dificultats d’objectivitat i imparcialitat”.

“Totes les persones que han estat retingudes al CIE d'Aluche ens expliquen com va ser viure a les celes, apilonats, amb persones que dormien al terra, tancats des de mitjanit a les vuit del matí sense tan sols poder anar al lavabo, sota càmares de vigilància, amb una neteja deficient i unes instal·lacions i assistència sanitària escassa pel nombre de persones que hi ha”, assenyalen les ONG que és un tracte humiliant, a més s'ha detenir en compte que aquestes persones només han comès una falta administrativa.

El CIE no permet relacions de parella i tampoc compta amb mòduls familiars, així que els interns amb fills petits no poden estar amb ells. Les visites són “d’escassa” duració amb la prohibició del contacte físic, a més a més, “els mecanismes de comunicació són qüestionables” perquè el centre compta amb tres telèfons públics pels 300 ocupants.

Alguns dels casos

José Tomás, de 29 anys i de Veneçuela, és un dels testimonis que es té en compte per a l’estudi. "Sóc conscient que estava vivint a Espanya de forma irregular, però no em poden tractar com a un animal ni com a un delinqüent” confessava Tomás el dia de la presentació de l’informe,  el 17 de novembre.

A més a més, aquest intern va passar la varicel·la en el centre i no va rebre atenció sanitària fins que no li van sortir taques a la cara. Tomás va haver de colpejar la porta del vigilant després de tres dies malalt i cridà: “Mamahuevos! Estic malalt! Vull un metge i no que m’apuntis en una altra llista!”. Llavors, explicava l’exintern que l’agent el va fer entrar a una altra habitació i el va pegar “en un racó on no hi havia càmeres”.

Un altre dels testimonis, del qual no se’n diu el seu nom perquè el podrien fer tornar al CIE degut a l’encara situació d’irregularitat, explica que la seva detenció va ser a causa de només portar una fotocòpia del passaport quan la policia li va demanar la identificació un dia quan sortia de l’obra. A més, va afegir que durant els 38 dies que va estar internat només va ser un número de quatre dígits i va patir insults i maltractes.

Amb la roba de treballar que
duia el dia de la seva detenció es va passar tots els dies en el centre. Quan va arribar al centre només li van donar una tovallola que ja estava utilitzada, una manta i un matalàs. Pel que fa al menjar, de dilluns a divendres tenia coliflor amb pa –amb una taronja quan hi havia sort- i als caps de setmana només tres galetes i cafè.

Aquest noi, al qual s’hi dirigien constantment com “Sudaca de merda”, assenyala que es va acabar acostumant a les empentes que rebia però confessa que no pot oblidar el que va patir el guineà de la cela 12. “El dia que se l’anaven a endur per expulsar-lo es va agafar a les baranes de la llitera a la que dormia. No es deixava anar. Llavors, van arribar cinc antidisturbis i van començar a colpejar-lo. El van rebentar a cops, el van deixar gairebé mort”, va explicar el testimoni, que es plantejava com era possible que hi haguessin treballadors de la neteja dins del CIE i cap d’ells digués res, degut a que “havia molta sang per tot arreu”.

Les reaccions

Pel que fa a les reaccions dels polítics són variades. Per una banda, el Ministeri d’Interior nega que aquestes pràctiques es portin a terme en els centres. No obstant, la portaveu de l’equip de juristes Grupo de Inmigración y Sistema Penal, Margarita Martínez Escamilla, va proposar que en els CIE no només hi hagi persones del Cuerpo Nacional de Policia. “La relació habitual dels agents amb els immigrants té una funció repressiva, això fa que siguin probables els enfrontaments”, va confessar Martínez Escamilla, mentre explicava que “tenir un jutge de vigilància, com a les presons, donaria més transparència i evitaria aquests problemes”.

Pel que fa a la Jefatura de Policia de Madrid, de la qual depèn el CIE  de Aluche, va argumentar que el treball dels professionals que treballen en el centre “és ajustada al dret”. A més a més, va suggerir que “i algun dels interns pensa que ha estat víctima de maltractaments podia denunciar-ho”.

Què és un Centre d'Internament per a persones estrangeres (CIE)?

S'ha de recordar que els Centres d’Internament d’Estrangers (CIES) són centres de caràcter no penitenciari on es deté, de manera cautelar o preventiva –en espera de ser expulsades- les persones estrangeres no pertanyents a la UE que es troben en situació administrativa irregular -sense papers- a l’Estat espanyol.

 

Log in with your credentials

Forgot your details?