“Gente normal también es ella. Tú quizá eres la extraña”

No normalitzar el racisme. Buscar les responsabilitats sistèmiques d’una actitud discriminatòria que no és fruit d’un sol individu. Fer notar l’absurditat de la rigidesa racista davant diferències culturals segons la seva “visibilitat”. Ens endinsem una mica més en les reaccions de les persones interceptades a l’experiment social de la càmera oculta des d’un punt de vista antropològic.

El procés de recollida dels resultats de l’experiment social que uns mesos enrere vam fer moure per les xarxes suscita algunes reflexions que ens interpel·len i posen sobre la taula la manera com reaccionem front el racisme.

L’experiment, que va ser possible gràcies al fantàstic equip format per Adeline Flaun, la Xixa Teatre, DMA producciones i activistes de SOS Racisme, posava en escena una clara situació de discriminació. Com us podeu imaginar, les reaccions van ser diverses.

Algunes persones van projectar prejudicis cap a la noia agredida: que era marroquina, que el seu marit no la deixaria anar a un spa, que portava el vel per obligació, que la seva cultura no va a “aquest tipo de coses”… Aquestes creences i emocions poc reflexionades generen la construcció d’un “nosaltres” i d’un “vosaltres” tan essencialitzats com esviaixats. En un món d’avui de diversitat d’opcions, dinamisme i canvis constants, aquests prejudicis es mantenen inflexibles. En un moment de l’experiment, un noi fa notar l’absurditat d’aquesta rigidesa racista, preguntant-se què vol dir adaptar-se i quines “cultures” s’adapten i quines no:

 

“ yo también soy imigrante y acabo de firmar […] ¿cómo que no se me nota, hasta por la manera de hablar. Y si nos habeis dejado a nosotros…todos tenemos los mismos derechos”

 

Captura del vídeo en càmera oculta de l'experiment social "Todos tenemos derecho"

Captura del vídeo en càmera oculta de l’experiment social “Todos tenemos derecho”

En molts casos, les persones participants van callar. Davant del silenci, les actrius buscaven les seves respostes en un suport contraposat; o al costat d’una, o de l’altra. La realitat, però, fóu que algunes de les persones participants buscaven evitar posicionar-se, protegint-se d’una passivitat que NO era neutra (argumentaven que no hi podien fer res o marxaven fingint tenir pressa). Davant del racisme, la inacció ens fa còmplices.

És cert que en molts altres casos les persones interpel·lades si que van posicionar i ho van fer en contra de l’agressió. Voldriem reconèixer la que és per nosaltres una de les frases estrella de l’experiment, en resposta als comentaris racistes de la promotora del concurs (que, recordem-ho, repetia que el sorteig era “para gente normal, de aquí, de toda la vida”).

 

“Perdona, gente normal también es ella. Tú a lo mejor eres la extraña”

El poder d’aquestes paraules radica en la força de no normalitzar el racisme ni tampoc d’acceptar la idea que el racisme té de “normalitat”. Qui és la gent normal? O el que és normal és denunciar el racisme?

Captura del vídeo en càmera oculta de l'experiment social "Tú a lo mejore eres la extraña"

Captura del vídeo en càmera oculta de l’experiment social “Tú a lo mejore eres la extraña”

En segon lloc, i malgrat que no apareix al vídeo viral, una altra resposta mereix la nostra atenció. Davant de la discriminació, només una parella de persones van reaccionar anant més enllà del posicionament individual de la suposada treballadora, preguntant-se:

 

“A qui està representant?
Tu tranquila, no te preocupes, que le vamos a escribir una carta a esta empresa y vamos a explicar la situación, a ver qué contestan”

 

Si bé el racisme pot semblar una actitud individual, és sistèmic, i és prou important perquè el combatem des de la mirada més àmplia possible, implicant-hi tots els graus de responsabilitat col·lectiva interactuants. De la mateixa manera que no admet posicionament intermig, cal exigir responsabilitats reals i directes de l’agressió. Per això, és molt encertada l’estratègia d’exigir respostes per part de l’empresa que permet que una de les seves persones treballadores afavoreixi i generi situacions discriminatòries, com és el cas de l’experiment. Demanar responsabilitats és una poderosa arma democràtica que ens ha de servir per fer denunciar les discriminacions I fer que no quedin impunes.

Enfrontar-se als discursos del racisme, suposa exposar-se al conflicte i prendre’n partit, al costat de qui l’està vivint en pròpia pell, I cal fer-ho als carrers, dia rere dia, tenint-ne cada cop més consciència i recursos per fer-ne front de manera individual i col·lectiva.

 

Grup de treball “#Aixòésracisme”

 

 

Vídeo amb les valoracions de les persones participants (focus group):

Torna a veure el vídeo de càmera oculta:

.

.

.


Algunes de les accions de la campanya #Aixòésracisme reben el suport econòmic de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania.

logoSecretariaMigracions2018

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà

Log in with your credentials

Forgot your details?