Fills i filles d'immigrants: reformulant la ciutadania

Compartim experiències europees per a la cohesió social

Fills i filles d’immigrants: reformulant la ciutadania. Compartim experiències europees per a la cohesió social.

Els dies 24 i 25 de novembre de 2005 vam organitzar aquestes jornades que tenien un doble objectiu. D’una banda reflexionar sobre com la presència de fills i filles de families immigrades, catalans de ple dret, posa en evidència la necessitat de reformular el concepte de ciutadania, per tal de garantir una societat cohesionada basada en la igualtat de drets, però també en la iguatat d’oportunitats i en la no-discriminació.

En segon lloc, per tal d’avançar en la reflexió i en les propostes vam convidar a nou entitats de diferents països europeus (Alemanya, Bèlgica, Itàlia, França i Regne Unit) que ens van exposar quina és la seva tasca en matèria de lluita contra l’exclusió, pedagogia o d’acció antiracista. Així vam poder valorar diferents propostes i maneres de construir una societat cohesionada que vetlla per la igualtat dels ciutadans, i el reconeixament com a tals d’aquest joves a les seves societats.

Programa

Museu marítim de Barcelona (Avda. Drassanes s/n). La reserva de places es farà per ordre d’inscripció.

Dijous, 24 de novembre del 2005
10h30 – 11h30 Inscripció
11h30 – 13h30 Una mirada a la nova ciutadania catalana:
SOS Racisme, Fathia Ben Hammou Lachiri (Fundació Jaume Bofill), David Montejo (Casal dels Infants del Raval)
Presenta i modera SOS Racisme

Preguntes i debat

13h30 – 15h30 Dinar
15h30 – 17h30 Formules per a combatre l’exclusió social:
Safter Cinar (Turkish Union in Berlin-Brandenburg, Alemanya), Judy Ling Wong (Black Environment Network, Regne Unit), Adam Newman Turner (Minorities of Europe, Regne Unit)
Presenta i modera SOS Racisme

Preguntes i debat

Divendres, 25 novembre 2005
10h00 – 12h00 Fem pedagogia per la cohesió social:
Allison Schmidt (Gesicht Zeigen, Alemanya), Geertje Franssen (School zonder racisme, Bèlgica), Gabriele Suspiro (ARCI, Italia)
Presenta i modera SOS Racisme

Preguntes i debat

12h00 – 12h30 Cafè
12h30 – 14h30 Acció antiracista per garantir la ciutadania:
Sílvia Llorente Sánchez (Ni putes ni soumises, Franca), Florencio Chicote (Turkish Union in Berlin-Brandenburg, Alemanya), Sarah Isal (The Runnymede Trust, Regne Unit)
Presenta i modera SOS Racisme

Preguntes i debat

14h30 – 14h45 Conclusions

Nous catalans: Reformulem la Ciutadania

Catalunya viu avui en dia, i des de fa anys, un canvi en la seva composició demogràfica. Alguns d’aquests canvis són relativament recents, des de l’any 2000 hem observat un augment dels residents d’origen estranger (noves arribades i reagrupacions familiars) altres no ho són tant, persones d’origen immigrat que porten anys vivint a Catalunya, i els seus fills, joves catalans de ple dret.

Així, quan parlem de racisme no fem només referència a la immigració estem parlant també del poble gitano, o aquests joves, nascuts a Catalunya però amb orígens ascendents diversos.

Aquests joves a Catalunya són en algunes zones geogràfiques concretes una realitat notable però aquesta és una tendència creixent. Cal ser conscients també de l’heterogeneitat d’aquests joves. Aquesta ve donada per les diferents experiències personals i són aquestes les que tenen una relació directe en la construcció de la seva identitat. Un procés inherent a tots els joves, però que en aquest cas pel pes específic que pot jugar en la seva socialització el fet migratori, viscut en primera o segona persona, pot ser més complex.

Tenim l’experiència d’altres països europeus que han viscut abans aquesta transformació de la seves societats. Hi ha un debat conceptual en determinats cercles sobretot acadèmics i polítics, sobre diferents models que treballen des de la homogenització o des del multiculturalisme, però sovint aquest debat conceptual evita un anàlisi precís de la realitat.

Des de SOS Racisme volem evitar caure en els mateixos errors que han fet que en molts barris de ciutats de diferents països aquests joves pateixin frustracions econòmiques i socials (atur, segregació urbanística, fracàs escolar), no podem permetre que aquests joves heretin discriminacions per la condició migrant dels seus pares. Per això volem plantejar aquesta reformulació del concepte de ciutadania. Aquest concepte s’ha de basar en la igualtat de drets, oportunitats i en la no-discriminació.

Per què? Per evitar que a la societat catalana, cada cop més mestissa, l’origen ètnic dels ascendents familiars no determini la mobilitat social. I perquè el concepte de ciutadania reconegui a tots els ciutadans, i tots els ciutadans, els valors que aquest concepte aplega. Per endegar aquesta reformulació cal un canvi en les mentalitats i en les polítiques per tal d’interioritzar que aquests joves són catalans, i si ho fem minimitzarem el risc de fractura social.

A Catalunya estem a temps d’evitar tot això però volem cridar l’atenció sobre diferents punts. Ja hi ha preocupants espais de segregació urbanística que són l’origen, entre d’altres de la segregació educativa. Denunciem que l’habitatge ha deixat de ser un dret social per convertir-se en un bé de mercat. Aquest fet té repercussions per tota la societat, però en les persones d’origen immigrat sovint pateixen una discriminació en l’accés, que sumada a contextos econòmics més baixos, pot generar, sinó es regula, l’existència de barris en condicions precàries amb alts índex de població immigrada. Demanem una aposta per l’habitatge social que faciliti la igualtat des de la diversitat.

Volem destacar també la importància de l’acció educativa antiracista, a tots els nivells (primera acollida, graduat d’ESO i estudis post-obligatoris). Si aconseguim que a les escoles el mestissatge no es vegi com un problema afegit sinó com una oportunitat haurem guanyat en la cohesió de la societat del futur. Però la realitat és que avui manquen recursos econòmics i humans. És important l’aprenentatge de la llengua i que el pas de l’aula d’acollida a l’aula ordinària sigui àgil. Sinó hi ha un bon aprenentatge de la llengua o el procés és feixuc augmenta el risc d’abandó escolar. És important també treballar a partir dels Plans d’entorn, amb els espais més propers a les escoles (AMPAS, barris, oci, esport, sanitat, educadors de carrer) per generar aquesta cohesió. Per últim cal evitar la segregació escolar entre escola pública i privada, així com la segregació religiosa.

Però hi ha altres àmbits en els que cal incidir i són claus perquè aquests joves no portin per sempre la motxilla de la migració a les seves esquenes. Per exemple, és bàsica la lluita contra l’explotació i la precarietat laboral, i no podem plantejar-nos-la sense la derogació de la llei d’estrangeria, que en el cas dels joves arribats per reagrupació familiar té conseqüències directes en el seu permís de treball. Més enllà de la llei calen programes per garantir la inserció laboral d’aquests joves en igualtat de condicions.

Si parlem dels barris, hem de treballar per la creació d’espais comuns. Cal que el recursos es destinin en aconseguir una participació real dels veïns i veïnes independentment del seu cognom (espais d’oci per joves; ús dels espais públics; associacions de tots els comerciants i no en funció de l’origen d’aquests, etc.). No podem parlar de participació sense exigir una precondició per assolir la igualtat de drets entre els ciutadans com és el dret a vot per les persones immigrades.

Per últim cal impulsar polítiques i accions en pro de la no-discriminació. Hem de fer front al racisme institucional però no podem obviar el racisme que viuen moltes persones a la seva vida quotidiana. Hem de treballar pel reconeixement d’aquests ciutadans tant per part de l’Estat com del conjunt de la societat.

Som conscients que aquests canvis en les lleis, les polítiques i el concepte de ciutadania requereixen valentia, recursos i molta pedagogia social, però ens hi hauríem d’esforçar perquè està en joc la cohesió de la nostra societat.

Breu explicació de les Jornades per a Reformular la Ciutadania

Perquè la referència a fills d’immigrants? Fins quan em consideraran una catalana i no una filla d’immigrants?” Com a resposta a aquesta pregunta, SOS Racisme-Catalunya va organitzar el passat 24-25 de novembre de 2005 unes Jornades sobre “Fills i filles d’immigrants: reformulant la ciutadania – Compartim experiències europees per a la cohesió social”.

Per a conèixer la situació d’aquests nous ciutadans en altres països, representants de 8 entitats d’Alemanya, Regne Unit, Bèlgica i Itàlia van venir a informar-nos de la realitat en els seus països i compartir els seus projectes i experiències. Aquests eren: l’Escola sense Racisme, formada a Bèlgica, que promou un sistema d’ensenyament obert i intercultural i que conta amb més de 350 escoles a Europa; els projectes a Alemanya del Turkish Union in Berlin-Brandenburg que treballen contra la discriminació i promoguen la inserció laboral dels no-alemanys o el projecte Contemporary Witness Project, que organitza un sistema d’intercanvi entre els alumnes de Brandenburg i residents de Berlin d’origen immigrant; i el programa School for Everybody de l’organització ARCI d’Itàlia que prepara professors per a treballar millor amb alumnes d’origen immigrant. Els projectes del Regne Unit mostraven des de projectes d’intercanvi i coneixement de la diversitat (Swapping Cultures) de l’organització Minorities of Europe, a l’informe Preventing Racial Violence de The Runnymede Trust, que promou més finançament per al treball de prevenció, a l’organització pionera que treballa per a facilitar la participació de minories ètniques en l’ambient artificial i natural, Black Environment Network.

La Sala d’Actes del Museu Marítim es va omplir amb una varietat de persones interessades en el tema: des dels denominats fills i filles d’immigrants, immigrants, estudiantes, representants de diverses ONGs, professors i periodistes de programes enfocats en la immigració. La diversitat de procedència dels ponents i el públic donava per un intercanvi d’experiències i perspectives enriquidores per tots els participants.

Log in with your credentials

Forgot your details?