Fets de Ceuta i Melilla

Davant de les greus vulneracions de drets humans a les fronteres hispano-marroquines de Ceuta i Melilla, les entitats sotasignants manifestem:

  • La nostra indignació per les morts de ciutadans subsaharians quan intentaven creuar les fronteres entre el Marroc i Espanya a les ciutats de Ceuta i Melilla.
  • La nostra petició immediata perquè s’investiguin els fets, tant per part del Marroc com d’Espanya i s’adoptin, en conseqüència, les mesures oportunes per evitar que es repeteixen.
  • El nostre rebuig al desplegament de l’exèrcit tant per la imatge que es transmet, d’haver de fer front a una “amenaça externa”, com per la seva manca de preparació per fer front a situacions d’aquesta mena.
  • El nostre ple suport a les ONG que treballen sobre el terreny. Els seus informes i comunicats ens criden a reaccionar col·lectivament davant el patiment de les persones que s’acumulen a les nostres fronteres, i la violència amb què estan essent tractades. Demanem que les autoritats marroquines i espanyoles assisteixin degudament a aquestes persones, i que permetin la presència i actuació d’ONG i observadors.
  • Que aquests esdeveniments no són nous. Fa més de deu anys que es, produeixen vulneracions de drets humans a les fronteres de Ceuta i Melilla sense que s’hagin pres altres mesures que aixecar la tanca i posar altres obstacles. No s’ha avançat amb la cooperació amb el Marroc per tractar aquestes qüestions.
  • Que la presència del mur que separa el món ric del món pobre, suposa que Espanya i la Unió Europea traspassen la responsabilitat de la contenció i el control de fronteres al Marroc. L’objectiu d’aquests ciutadans i ciutadanes és arribar a Europa, i no pas al Marroc, país manifestament incapaç de gestionar aquest tema. Aquestes morts són doncs la conseqüència lògica de l’aplicació de polítiques repressives contra la immigració que volen convertir el Marroc en un altre Mèxic, on el seu paper de muralla es “premia” amb inversions econòmiques, i “tolerància” amb la manca de respecte als drets humans.
  • La nostra demanda a les autoritats espanyoles per tal que permetin i estudiïn degudament les demandes d’asil polític d’algunes d’aquestes persones que fugen de persecucions o de conflictes, i que pels quals un retorn forçat al seu país suposaria un greu perill per a la seva vida i integritat física.
  • Que s’autoritzi, per part del Ministeri de l’Interior d’Espanya, l’entrada a la península, en situació de legalitat, de les persones subsaharianes de Ceuta i Melilla que ara es troben en situació vulnerable i amb una ordre d’expulsió no executada per tal que puguin incorporar-se a la societat. El govern espanyol en col·laboració amb les comunitats autònomes ha de planificar i dotar de recursos l’acollida d’aquestes persones.
  • Que abans de qualsevol “efecte crida”, hi ha “l’efecte expulsió” dels països del Sud que viuen en situacions d’extrema violència o empobriment, sense que els governs del Nord hagin assumit la seva responsabilitat en les últimes cimeres internacionals del G-8 o de Nacions Unides. La manca d’actuacions està en l’origen dels fets que ara lamentem.

Rebutjem i denunciem aquestes repatriacions col·lectives efectuades pel Govern espanyol de ciutadans subsaharians dels CETIS de Melilla i Ceuta cap al Marroc, perquè vulneren per si mateixes els DDHH i les peticions d’asil.Demanem al Goven espanyol que no faci cap altre repatriació de cap immigrant subsaharià al Marroc mentre no hi hagi unes garanties reals i supervisades per organismes internacionals de que es respectaran els drets humans. No aturar aquesta col·laboració significa ser cómplice d’una política represiva que atempta contra la dignitat humana.

Comdemnem rotundament la política represiva i les deportacions a terra de ningú en mig del desert efectuades pel Marroc de persones subsaharianes , dones i menors entre ellles, abandonades i abocades a morir de fam i set sota la impassibilitat interacional.

Demanem un procés de debat i replantejament sobre les politiquees migratòries vinculat a les politiquees de cooperació i desenvolupament i a la universalització dels drets humans. L’Aliança Espanyola contra la Pobresa va presentar al juliol al govern de Zapatero 20 mesures molt concretes contra la pobresa, que són perfectament aplicables. Cal que la societat civil ens mobilitzem per exigir l’aplicació d’aquestes mesures ja que la solució a problemes/injustícies com els /les de Ceuta i Melilla no és fàcil, però passa per la justícia global, la cooperació entre els pobles, i el respecte als drets humans.

La nostra demanda, a la població catalana i espanyola, que abans de pensar en “marees humanes” o “allaus”, o de culpabilitzar el Marroc, pensi que segons l’últim Informe de Desenvolupament Humà, aquestes persones que volen saltar les tanques provenen del països més pobres del planeta, amb una taxa d’analfabetisme que oscil·la entre el 70’5% i el 87% (població adulta major de 15 anys), i on el percentatge de població que viu amb menys d’1’5 euros diaris, està entre el 74’5% i el 90’6% (Mali).

Tots aquests fets ens indignen i avergonyen : en primer lloc un crit: són persones! Acte seguit les mesures necessaries pel respecte dels seus drets en la situació immediata. En segon lloc, una reflexió obvia .unes verjes més altes provoquen més morts, però no eliminen la necessitat d’emigrar! Acte seguit, politiquees realistes, es a dir, que es responsabilitzi de les consequències del model del mon que hem creat.

SOS Racisme Catalunya

10 octubre 2005

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà.

Log in with your credentials

Forgot your details?