SOS Racisme Catalunya busca persones motivades per formar part de la seva borsa de col·laboració com a formadores i suport a projectes de sensibilització.

1. Què oferim?

• Retribució de 40 €/hora bruts.

• Treball flexible en entorn que promou la igualtat i la lluita contra el racisme i la discriminació.

• Incorporació a un equip compromès amb el canvi social i la justícia.

2. Funcions principals

• Executar activitats de sensibilització i formació en temes de racisme.

• Col·laborar en el disseny i implementació de dinàmiques participatives en entitats, centres educatius i comunitat.

• Suport logístic i tècnic en esdeveniments i campanyes de sensibilització.

• Treballar de forma coordinada amb l’equip de SOS Racisme Catalunya per garantir la coherència pedagògica i social de les accions.

3. Requisits:

• Tenir com a mínim 18 anys. No hi ha edat màxima.

• Compromís amb l’antiracisme i la defensa dels drets humans.

• Capacitat per comunicar-se correctament en català i/o castellà (es valorarà la dualitat idiomàtica).

• Habilitats de comunicació, dinamització de grups i treball en equip.

• Disponibilitat per assumptes puntuals (capacitat d’adaptació horària).

• Es valora tenir carnet de conduir B.

• Persones compromeses amb la justícia social, gènere, classe, raça, capacitisme i perspectiva LGTBIQ+.

• Que puguin facturar (no és imprescindible ser autònomes).

• A més, les candidates formadores han de tenir un bagatge i un coneixement sòlid en el moviment i la teoria política antiracista, sigui des d’una perspectiva teòrica o pràctica, i idealment ambdues.

4. Procés de selecció

• Enviar CV i carta de motivació a comunicacio@sosracisme.org

• Preselecció de candidatures i entrevista amb l’equip de SOS Racisme Catalunya.

• Incorporació a la borsa de col·laboració i formació inicial.

______________CASTELLANO____________________

BOLSA DE FORMACIÓN SOS RACISME CATALUNYA – Apertura de convocatoria

SOS Racismo Cataluña busca personas motivadas para formar parte de su bolsa de colaboración como formadoras y apoyo a proyectos de sensibilización.

1. Qué ofrecemos?

• Retribución de 40 €/hora brutos.
• Trabajo flexible en entorno que promueve la igualdad y la lucha contra el racismo y la discriminación.
• Incorporación a un equipo comprometido con el cambio social y la justicia.

2. Funciones principales

• Ejecutar actividades de sensibilización y formación en temas de racismo.
• Colaborar en el diseño e implementación de dinámicas participativas en entidades, centros educativos y comunidad.
• Apoyo logístico y técnico en acontecimientos y campañas de sensibilización.
• Trabajar de forma coordinada con el equipo de SOS Racismo Cataluña para garantizar la coherencia pedagógica y social de las acciones.

3. Requisitos:

• Tener como mínimo 18 años. No hay edad máxima.
• Compromiso con el antirracismo y la defensa de los derechos humanos.
• Capacidad para comunicarse correctamente en catalán y/o castellano (se valorará la dualidad idiomática).
• Habilidades de comunicación, dinamización de grupos y trabajo en equipo.
• Disponibilidad para asuntos puntuales (capacidad de adaptación horaria).
• Se valora tener carné de conducir B.
• Personas comprometidas con la justicia social, género, clase, raza, capacitismo y perspectiva LGTBIQ+.
• Que puedan facturar (no es imprescindible ser autónomas).
• Además, las candidatas formadoras tienen que tener un bagaje y un conocimiento sólido en el movimiento y la teoría política antirracista, sea desde una perspectiva teórica o práctica, e idealmente ambas.

4. Proceso de selección

• Enviar CV y carta de motivación a comunicacio@sosracisme.org
• Preselección de candidaturas y entrevista con el equipo de SOS Racismo Cataluña.
• Incorporación a la bolsa de colaboración y formación inicial.

La entrada Borsa de formació SOS Racisme Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

El passat divendres vam celebrar una xerrada comunitària sobre discriminació racial amb les persones que resideixen al recinte conegut com la nau antic Institut B9 de Badalona, en col·laboració amb les entitats CEPAIM, SOS Racisme Catalunya, el Sindicat d’Habitatge de Catalunya i la comunitat del barri de la La Salut‑Alta.

Vam comptar amb la intervenció de Cheikh Drame, president de SOS Racisme Catalunya, qui va aportar llum al concepte de racisme estructural i va convidar a reflexionar conjuntament sobre com les estructures socials, polítiques i econòmiques generen desigualtats que afecten especialment persones migrades, racialitzades i en situació de vulnerabilitat.

Un resultat concret de la conversa ha estat la formació d’un grup d’intercanvi d’idiomes: amb la finalitat de que les persones que viuen al B9 puguin aprendre català i castellà, mentre comparteixen la seva pròpia llengua, cultura i experiències. Aquesta iniciativa promou la convivència, l’empoderament i l’aprenentatge mutu.

El cas de l’antic Institut B9

El recinte de l’antic Institut B9 és un edifici ocupat des del juny del 2023, on viuen actualment més de 400 persones, en gran part joves migrants subsaharians i persones en situació d’infrahabitatge. (directa.cat)
L’Ajuntament de Badalona, sota la direcció de l’alcalde Xavier García Albiol, ha impulsat un procés per al seu desallotjament, ja avalat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Diverses entitats i les persones residents han presentat denuncia davant l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No‑discriminació per possibles vulneracions de drets fonamentals i discriminació per motius d’origen.

Elements rellevants del context

• Les persones que resideixen al B9 expliquen que hi han arribat després de múltiples desallotjaments i situacions de precarietat habitacional: l’edifici ha passat a ser un “sostre temporal” en absència d’alternatives dignes. (es.ara.cat)
• Les declaracions del consistori assenyalen que “la majoria estaven vinculades a la delinqüència, consum de drogues i prostitució” i que només una minoria està en seguiment dels serveis socials. (La Vanguardia)
• Les entitats denuncien que el problema no és només de convivència o seguretat, sinó que forma part d’una crisi estructural d’habitatge, on persones migrades i en situació irregular queden excloses dels circuits habituals de protecció. (directa.cat)

El racisme estructural en joc

L’anàlisi del racisme estructural consisteix a veure com les pràctiques i les polítiques institucionals produeixen desigualtats sistemàtiques. En aquest cas concret del B9, podem identificar diversos mecanismes:

1. Exclusió habitacional com a moneda d’entrada
   Les persones migrades sovint pateixen dificultats per accedir a l’habitatge en règim legal: per la llei d’estrangeria, pel mercat immobiliari que discrimina per origine, per l’absència d’alternatives públiques reals. En aquest marc, ocupar espais abandonats esdevé una solució precària, però necessària. Això posa de manifest una lógica estructural: manca d’accés igualitari a l’habitatge. (directa.cat)
2. Estigmatització i discurs públic excloent
   Les declaracions públiques de l’alcalde i el consistori sobre els residents del B9 (“delinqüents”, “focus de seguretat”, “ocupes conflictius”) contribueixen a reforçar la identificació de la població amb origen migratori amb la “criminalitat” i la “problema social”. Aquesta construcció discursiva és un element clau del racisme estructural: no només és què es fa, sinó com es parla i quina veu té el col·lectiu afectat.
3. Resposta institucional centrada en la repressió i no en la protecció
   El procés de desallotjament, encara que avalat judicialment, no sembla estar acompanyat d’un pla robust de reallotjament o suport estructural per a totes les persones. Això significa que la intervenció institucional es focalitza en “restaurar la propietat” i “netejar l’espai” en lloc de garantir el dret a l’habitatge i el suport integral. Els organismes de drets humans ho assenyalen com una manca d’alternativa que impacta directament als drets fonamentals.
4. Intersecció de raça/origen, migració i precarietat
   Les persones que viuen al B9 són, majoritàriament, migrades provinents d’Àfrica occidental, en situació d’entrada irregular o sense permisos sòlids. Això implica que són més vulnerables a l’exclusió, la invisibilització i la manca de protecció institucional. És precisament aquesta combinació (origen, situació jurídica, barreres d’accés) la que defineix la càrrega del racisme estructural: no tots pateixen la mateixa situació.

Reflexions finals i accions de futur

La trobada amb la comunitat del B9 és un pas —valorós— cap a fer visible aquesta situació i generar alternatives. Però també ens deixa reptes i responsabilitats que cal assumir:

• Cal que les institucions públiques assumeixin un pla d’habitatge real per a les persones que viuen al B9, que no deixi a ningú fora sense alternativa.
• Cal que es canvïi el discurs públic: abandonar la criminalització de les persones migrades i vulnerables, i posar al centre els seus drets i dignitat.
• Les entitats i les comunitats han de seguir fomentant l’intercanvi cultural i lingüístic, perquè l’aprenentatge i el reconeixement mutu siguin eines de canvi.
• Finalment, cal seguir analitzant i denunciant el racisme estructural: perquè fins que no canviïn les estructures —legals, administratives, de polítiques habitacionals— les desigualtats persistiran.

Gràcies a totes les persones que van participar en la xerrada, a les que van aportar la seva experiència i voluntat, i especialment als veïns i veïnes de B9 que van obrir la porta. Junts seguim construint una Badalona més inclusiva, justa i solidària.

La entrada Xerrada comunitària sobre discriminació racial se publicó primero en SOS Racisme.

• DISSABTE 1 DE NOVEMBRE

• 17:30h – 19:30h

• Trobada amb @byrjeru, @angelessvil, @ebonyymm, @0bmartins i @haruu_d: Darrere les xarxes: Organitzem-nos contra els discursos d’odi

• Lloc: Barcelona Xanascat, Passeig de la Mare de Déu del Coll, 41, 51 (Gràcia) Barcelona.

Espai centrat en persones joves i xarxes socials, amb un treball col·lectiu sobre estratègies comunicatives i creació de continguts contra els discursos d’odi digitals.

Us animem a inscriure-us.

Més informació a: @idesigualtats

Contacte: abril.gamundi@institutdelesdesigualtats.com

Ponències:

• Angeles | Creadora de contingut. Parla sobre bellesa, història i estil amb un enfocament especial en la cura del pèl afro tipus 4C. Comparteix el que aprendre, la qual cosa li inspira i el que l’ajuda a ser ella mateixa.
• Bright | És filmmaker i director creatiu d’arrels nigerianes, nascut a Canàries. El treball que busca desenvolupar sempre està influenciat per la seva connexió cultural que neix de la història de la seva mare, la seva identitat africana i el país en el qual va créixer.
• Jeru | És un apassionat de la moda i la cultura. Des de sempre li ha agradat fer vídeos amb una intenció i això es reflecteix molt en la seva manera de vestir en els seus vídeos, ja que es considera una persona coherent amb el que fa en els espais que habita com les xarxes, on fusiona moda i cultura.
• Bass | És un creatiu i creador de contingut, és especialista en estratègia de marca personal per a xarxes socials. Ha fundat l’agència 4ward, dedicada a potenciar la marca personal de creadors, i és membre de col·lectiu Winner Circle a Barcelona, on produeix peces audiovisuals. A més, és cofundador i director de Troublemag, una revista centrada en psicologia, moda i disseny d’interiors.
• Ndieme | És una noia senegalesa nascuda a Cadis, té vint-i-quatre anys i el seu objectiu com a creadora de contingut és inspirar a connectar la teva autenticitat, a fer-te preguntes incòmodes i a mirar en el món amb més consciència. L’apassiona explorar com ens vam mostrar en societat i què hi ha darrere del que sentim i creiem.
• Haru | En aquest últim any, Haru s’ha adonat de l’important que és per a ella connectar amb la gent i contar històries, i que millor manera de fer-ho que parlant d’algunes coses que li fan vibrar com: el cinema i la música.

Us esperem!

La entrada Mobilitza’t davant del Sistema d’Odi i l’Extrema Dreta se publicó primero en SOS Racisme.

La Guàrdia Urbana, amb la col·laboració dels serveis de neteja, ha fet fora un grup de joves, majoritàriament d’origen subsaharià, que dormen des de fa uns mesos al parc Joan Miró. El col·lectiu Esquerra Eixample Acull denuncia que el Consistori els fa fora sense oferir cap solució

Un ampli dispositiu policial s’ha desplegat aquest matí al parc Joan Miró de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona per desallotjar una quarantena de persones que hi viuen des de fa alguns mesos. La majoria de joves provenen de l’Àfrica subsahariana i molts es troben en situació administrativa irregular, per tant, exclosos de l’economia formal i de la majoria de circuits socials.

A primera hora del matí, la Guàrdia Urbana els ha despertat i han tancat i acordonat la zona. El dispositiu s’ha dut a terme amb la col·laboració amb el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) i els serveis de neteja, que han retirat matalassos i altres pertinences. “Treballem recollint ferralla per poder menjar i ara no sabem on anirem. Serveis socials no ens diu res”, explica Ahmed.

“Treballem recollint ferralla per poder menjar i ara no sabem on anirem. Serveis socials no ens diu res”, explica Ahmed

El tinent d’alcaldia, Albert Batlle, ha justificat l’operació “per tal de garantir el funcionament adequat de la biblioteca i permetre el restabliment de la normalitat d’usos”. Tot i reconèixer que es tracta d’una “greu problemàtica social”, ha afegit que “no podem  deixar que hi hagi una ocupació invasiva i abusiva de l’espai públic, que degrada l’espai i les condicions de vida de les persones que s’hi allotgen”. Per la seva banda, la directora del CUESB, Maribel del Moral ha explicat que han facilitat informació a un grup de vint persones i només han atès tres persones que han derivat al Servei d’orientació i atenció social al sensellarisme (SOASS) i al Servei d’atenció a immigrants, emigrants i refugiats (SAIER).

L’assentament estava ubicat en una zona porxada, al costat de la Biblioteca Joan Miró, on podien carregar els seus mòbils i amb la que havien establert una bona relació. Fins i tot s’havia organitzat un club de lectura on participaven alguns dels joves. Mar Massip, veïna del barri i membre de l’Espai Nur, explica que hi ha situacions diverses: algun ha demanat asil, molts d’ells estan en procés de regularització, alguns estudien i la majoria treballen en l’economia informal. La història es repeteix, segons Massip, perquè n’hi ha que ja els havien desallotjat de l’estació del Nord. “És un clar exemple de persones que estan abandonades pel sistema i que el sistema culpabilitza”, denuncia.

El col·lectiu de veïnes Esquerra Eixample Acull i l’entitat Salut, Educació Sense Sostre han establert vincle amb els joves del parc i han intentat donar-los suport reivindicant a l’Ajuntament que instal·lés lavabos públics, aportant algunes flassades quan feia fred o compartint sopars els dijous. Josi lamenta que s’amplifiquin unes suposades queixes veïnals, quan al barri “hi ha hagut moltes mostres de solidaritat i suport als joves”.

Josi, del Esquerra Eixample Acull, lamenta que s’amplifiquin unes suposades queixes veïnals, quan al barri “hi ha hagut moltes mostres de solidaritat i suport als joves”

Alguns partits polítics, com el PP, han fet campanya amb la difícil situació que viuen els joves. La setmana passada van aparèixer a les bústies del veïnat uns fulletons amb el rostre de Daniel Sirera, president del grup a l’Ajuntament de Barcelona, fent una crida a “acabar” amb tots els assentaments i acusant-los de “degradar” els barris i “arruïnar la convivència veïnal”. Per Emma, de l’Esquerra Eixample Acull, “volen que es fonguin, que no existeixin, i això és impossible”. L’Ajuntament no està oferint una solució: “és molt trist, que hi hagi instal·lacions públiques per evitar les situacions de sense llar i el Consistori es negui a utilitzar-les”, conclou Emma.

Recentment, l’Ajuntament de Barcelona ha dut actuacions similars al parc de la Ciutadella, a l’estació del Nord o Nou Barris.

Més d’una vintena de joves han passat la nit a Montjuïc, sota la vigilància de la Guàrdia Urbana, que els ha amenaçat de fer-los fora si plantaven alguna tenda. No s’hi ha presentat cap equip de serveis socials i ha sigut algunes veïnes que els han dut mantes i aigua.

La entrada Macrooperatiu policial de l’Ajuntament de Barcelona per desallotjar una seixantena de persones sense llar se publicó primero en SOS Racisme.

La mort del jove colombià Brian Rios en una comissaria dels Mossos d’Esquadra de Rubí el 21 d’agost de 2022 va estar a punt de quedar impune, però la perseverant mobilització de la seva parella i la seva mare, amb el suport d’una plataforma que aplega persones i entitats, han donat un tomb al cas. Malgrat l’arxiu judicial inicial i l’abandonament que van patir l’exparella de la víctima Juliana Tapiero i els seus dos fills per part del Departament d’Interior, l’Ajuntament de Rubí i l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, l’acusació particular a càrrec de l’advocat Benet Salellas va aconseguir reobrir la causa, determinar-ne responsabilitats i processar el metge que va atendre Rios aquella nit.

A l’escrit previ a la celebració del judici, la fiscal conclou que el metge va faltar “a les més elementals precaucions” i va fer “deixadesa de les seves pròpies funcions”

Ara, la fiscalia del cas ha assumit les tesis de l’acusació i demana dos anys de presó pel facultatiu del CAP Mútua Rubí –que pertany a la Fundació Assistencial Mútua de Terrassa-, entenent que la nit dels fets va cometre una «imprudència professional greu». Concretament, a l’escrit previ a la celebració del judici, la fiscal conclou que «faltant a les més elementals precaucions» i «fent deixadesa de les seves pròpies funcions, consistents en l’atenció i cura dels seus pacients», el metge adjunt que va atendre Brian Rios -que respon a les inicials J.V.C.F.- es va limitar a donar-li l’alta «sent aquesta actuació contrària a les recomanacions mèdiques establertes per a casos d’aquesta naturalesa, com serien deixar el pacient en observació o derivar-lo a un centre assistencial per continuar comprovant les seves constants vitals». Per contra, després d’haver-li administrat tres dosis de sedants, Rios va ser traslladat per agents de la Policia Local i en estat inconscient a un calabós dels Mossos d’Esquadra, on moriria tres hores més tard.

El ministeri fiscal, a més, considera que la Mútua de Terrassa i la Generalitat de Catalunya hauran d’indemnitzar la vídua i els fills orfes, així com la mare, el pare i els germans de la víctima. I que el metge acusat, en cas de condemna, no pugui exercir la seva professió durant un període de quatre anys.

Des de la plataforma Justícia per a Brian ho celebren «com una victòria parcial fruit de la lluita, la dignitat i la valentia de la dona i la mare»

Des de la plataforma Justícia per a Brian ho celebren «com una victòria parcial fruit de la lluita, la dignitat i la valentia de la dona i la mare», i es pregunten «¿Què hauria passat si Brian Rios no hagués tingut les seves familiars i després tota una xarxa per denunciar i tirar endavant la batalla jurídica?». En el mateix comunicat responen a la pregunta i asseguren que «s’hauria imposat el pacte de blanquitud institucional que normalitza les morts sota custòdia policial i el racisme estructural». I conclouen que “cal mantenir la lluita, no només en el camp jurídic sinó també als carrers i a les ments per desmuntar aquest sistema de racisme institucional i violència policial”.

Notícia de La Directa.

La entrada La fiscalia acusa d’homicidi per imprudència i demana dos anys de presó pel metge del cas Brian Rios se publicó primero en SOS Racisme.

Volem agrair a totes les persones i col·lectives antiracistes que van assistir i van formar part d’aquestes reflexions conjuntes.

És imprescindible continuar treballant de manera col·lectiva per a unificar les nostres lluites i abordar el racisme com a eix principal de les opressions sistemàtiques exercides pel sistema.

Agraïments:

• Taller ‘Dol Migratori’ realitzat per: Col·lectiu Micaela @colectivo_micaela. Un taller l’objectiu del qual va ser brindar un espai segur, reflexiu i solidari en el qual les dones migrades puguin identificar, comprendre i treballar els dols vinculats al seu procés migratori.

• Ponències:
  • Guadalupe Begazo: Ser migrant queer en un món amb llei d’estrangeria. | És jurista, membre de la xarxa jurídica antiracista-fundada en 2020, ha escrit i investigat sobre temes d’asil queer i vulnerabilitat des d’un punt de vista jurídic. Amb la xarxa jurídica antiracista (projecte l’associació T.I.C T.A.C, brinda assessoria jurídica en temes d’estrangeria.
    • Resum ponència: El fet de viure en països considerats progressistes en temes LGBTIQ+ no té garantits tots els drets, des d’un punt legal, s’agreguen diferents capes de discriminació/alteritat que fan de la vida d’aquestes persones un món encara més complex dins del que significa navegar en situacions plenes de burocràcies, contradiccions i moltes vegades desconeixement per part de l’administració que les va crear. La suposada benvinguda i acolliment que se li dona a la gent migrant queer no sol presentar-se ni acceptar-se tan fàcilment en espais considerats segurs o imparcials. De fet, moltes vegades, són dits els espais els que actuen com a agents hostils. Tot això, encara que vist des d’un punt legal, pot clarament, aplicar-se a la vida quotidiana.
  • iki açai pinya narváes: L’abraçada dels manglars: tranny tranny house | Cimarrona-del Carib en la diàspora, investigadora i educadora popular, explora en les seves obres i treballs les dissidències de gènere i sexualitats transcestrales, les memòries negres-cimarronas del carib, arxius i pràctiques anticolonials. Promou processos comunitaris de construcció col·lectiva de futuridades, imaginació radical travestí i fabulacions crítiques com a tecnologia ancestral de sanació, autopreservació col·lectiva i fugida.
    • Resum ponència: Com ens sostenim vitalment els cossos de les diàspores? Quins són els camins que ens porten a cuidar-nos?, com construir llocs d’existències fora de les patologies clíniques i metgesses. Com fugir als diagnòstics i a pràctiques neoliberals d’una autocura atomitzada i individualista? No soc terapeuta i no desitjo ser-ho. Penso comunitàriament i busquem generar vincles comunitaris sòlids com l’abraçada dels manglars.
  • Chebi Bouroncle: Paraules que ens fan. | Psicòloga de professió, migra per designació, escriptora per necessitat i altres coses.
    • Resum ponència: Tracta sobre com l’escriptura es va transformar des d’una eina professional fins a una font de metamorfosi personal després de viure diferents transicions.
  • Moderació de daniela núñez garcía: Travestí, escriptora i cimarrona centreamericana. daniela núñez garcía és una travestí guanacasteca que articula la seva vida com una pràctica radical de pensament, escriptura i afecte. Camps que entrellaça amb la seva experiència situada com a prostituta, migrant, artista i cimarrona de les resistències travestís a Centreamèrica.

A més, volem agrair a l’espai Cafè de Mar, cedit per la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró.

Us deixem algunes de les fotografies que realitzem durant la jornada.

_______ CASTELLANO______

El pasado 11 de octubre realizamos una Jornada Antirracista, de Disidencias LGBTIQA+ y de curas. Un espacio para compartir saberes, escucharnos y fortalecer comunidad desde el colectivo, para encontrarnos desde las curas y las memorias migrantes.

Queremos agradecer a todas las personas y colectivas antirracistas que asistieron y formaron parte de estas reflexiones conjuntas.

Es imprescindible continuar trabajando de manera colectiva para unificar nuestras luchas y abordar el racismo como eje principal de las opresiones sistemáticas ejercidas por el sistema.

Agradecimientos:

• Taller ‘Duelo Migratorio’ realizado por: Colectivo Micaela @colectivo_micaela. Un taller el objetivo del cual fue brindar un espacio seguro, reflexivo y solidario en el cual las mujeres migradas puedan identificar, comprender y trabajar los lutos vinculados en su proceso migratorio.
  
• Ponencias:
  – Guadalupe Begazo: Ser migrante queer en un mundo con ley de extranjería. | Es jurista, miembro de la red jurídica antirracista-fundada en 2020, ha escrito e investigado sobre temas de asilo queer y vulnerabilidad desde un punto de vista jurídico. Con la red jurídica antirracista (proyecto la asociación T.I.C T.A.C, brinda asesoría jurídica en temas de extranjería. Resumen ponencia: El hecho de vivir en países considerados progresistas en temas *LGBTIQ+ no tiene garantizados todos los derechos, desde un punto legal, se agregan diferentes capas de discriminación/alteridad que hacen de la vida de estas personas un mundo todavía más complejo dentro del que significa navegar en situaciones llenas de burocracias, contradicciones y muchas veces desconocimiento por parte de la administración que las creó. La supuesta bienvenida y acogida que se le da a la gente migrando *queer no suele presentarse ni aceptarse tan fácilmente en espacios considerados seguros o imparciales. De hecho, muchas veces, son dichos los espacios los que actúan como agentes hostiles. Todo esto, aunque viste desde un punto legal, puede claramente, aplicarse en la vida cotidiana.
  – iki açai piña narváes: El abrazo de los manglares: tranny tranny house | Cimarrona-del Caribe en la diáspora, investigadora y educadora popular, explora en sus obras y trabajos las disidencias de género y sexualidades transcestrales, las memorias negras-cimarronas del caribe, archivos y prácticas anticoloniales. Promueve procesos comunitarios de construcción colectiva de futuridades, imaginación radical travesti y fabulaciones críticas como tecnología ancestral de sanación, autopreservación colectiva y fuga. Resumen ponencia: Cómo nos sostenemos vitalmente los cuerpos de las diásporas? Cuáles son los caminos que nos llevan a cuidarnos?, como construir lugares de existencias fuera de las patologías clínicas y médicas. Cómo huir a los diagnósticos y a prácticas neoliberales de un autocuidado atomizado e individualista? No soy terapeuta y no deseo serlo. Pienso comunitariamente y buscamos generar vínculos comunitarios sólidos como el abrazo de los manglares.
  – Chebi Bouroncle: Palabras que nos hacen. | Psicóloga de profesión, migra por designación, escritora por necesidad y otras cosas. Resumen ponencia: Trata sobre como la escritura se transformó desde una herramienta profesional hasta una fuente de metamorfosis personal después de vivir diferentes transiciones.
  – Moderación de daniela núñez garcía: Travesti, escritora y cimarrona centroamericana. daniela núñez garcía es una travesti guanacasteca que articula su vida como una práctica radical de pensamiento, escritura y afecto. Camps que entrelaza con su experiencia situada como prostituta, migrante, artista y cimarrona de las resistencias travestis en Centroamérica.
  Además, queremos agradecer en el espacio Café de Mar, cedido por la Fundación Unión de Cooperadores de Mataró.

Os dejamos algunas de las fotografías que realizamos durante la jornada.

La entrada Agraïments Jornada Antiracista se publicó primero en SOS Racisme.

Des de fa un parell d’anys, més de 400 persones viuen en una situació d’infrahabitatge a l’antic institut abandonat B9, al barri badaloní de Sant Roc. Des d’aleshores, l’Ajuntament de Xavier García Albiol ha litigat per aconseguir tirar endavant el desnonament, que recentment ha estat avalat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Davant el risc de quedar al carrer, les habitants de l’espai, la Plataforma Badalona Acull, el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya i la Fundació Cepaim exigeixen una alternativa residencial per a tothom. En una roda de premsa davant de l’antic institut, han anunciat que presentaran una denúncia davant l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació de la Generalitat de Catalunya. Les afectades també han explicat les raons estructurals que les van dur a viure en aquesta situació: la llei d’estrangeria que els impedeix tenir permís per treballar regularment, el negoci de l’habitatge i el racisme immobiliari.

L’advocada Mireia Salazar explica que demanen a l’oficina “que inici una investigació per sancionar si s’escau l’Ajuntament, que vehiculi un procediment de mediació per escoltar les habitants i que fomenti la creació d’un pla d’erradicació del barraquisme”. Alhora, denuncien que l’Ajuntament ha manifestat de manera molt explícita que no reallotjarà, tot i que l’abril del 2024, Albiol va deixar Badalona, amb més de 225.000 habitants, sense alberg municipal per acollir persones sense llar.

Les afectades han explicat les raons estructurals que les van dur a viure en aquesta situació: la llei d’estrangeria, el negoci de l’habitatge i el racisme immobiliari

La majoria de les habitants del B9 són persones migrades i totes es troben en situació de vulnerabilitat. Per Andrea Expósito de Cepaim, que estan fent l’atenció directa, cal subratllar el “racisme estructural” que ha conduït a aquesta situació: “ningú hi està per voluntat pròpia”. Així mateix, Gisela, militant del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, remarca que “no podem parlar dels assentaments sense posar en el centre la profunda crisi de l’habitatge”. El Sindicat també denuncia que l’alcalde vol utilitzar el desallotjament imminent “com a plataforma mediàtica per reforçar el seu lideratge i difondre el seu discurs securitari i racista”.

Les persones que viuen a l’espai expliquen que quan hi van entrar, l’edifici feia temps que estava abandonat: “Ara s’ha convertit no només en un sostre per a moltes persones, sinó en el nostre espai de treball, en un punt d’acollida per a aquells que viuen al carrer, en un punt de formació i informació on ens ensenyem els uns als altres idiomes o fer tràmits administratius”.

El darrer macrodesnonament a Badalona va ser el passat 26 de juny a la nau ocupada del carrer Antoni Bori del barri del Gorg, on vivien una quarantena de persones. Fa pràcticament tres anys, es va desallotjar la nau del carrer Progrés, on la pràctica totalitat del centenar de persones que hi vivien es trobaven en situació de vulnerabilitat i els serveis socials de Badalona estaven tramitant els informes acreditatius. Algunes d’elles anteriorment havien viscut a l’immoble incendiat el desembre de 2020 al mateix barri del Gorg, en un tràgic episodi on van morir cinc persones.

Notícia publicada a La Directa.

La entrada Albiol amenaça de desnonar més de 400 persones que viuen en un antic institut de Badalona se publicó primero en SOS Racisme.

¿Dónde están las cámaras policiales que avalan la versión oficial y que replican administraciones y medios de comunicación? Si esas imágenes existieran, darían la vuelta al mundo.

Transcurrida una semana del asesinato de Mahamedi por disparos de la policía en la Comisaría de Montornès del Vallès, alrededor de 400 personas hemos manifestado en esta localidad, en una marcha convocada por colectivos y personas migrantes en reclamo de verdad y de justicia. Su asesinato ocurre en un contexto de racismo y genocidio contra nuestras comunidades migrantes y racializadas, a pocas semanas de las acciones de terrorismo racista en Torre Pacheco, de los incendios de mezquitas en Piera, Sagunt y nuevos ataques a centros de menores, a los que se suman las muertes de trabajadores migrantes bajo explotación laboral e irregularidad administrativa.

La manifestación ha tenido lugar este caluroso sábado 2 de agosto, y fue convocada por vecinos, amigos y las organizaciones antirracistas de Catalunya como la Associació bakadaji help the Gambia, Organització Juvenil Socialista del Vallès Oriental Baix Montseny, Sindicat d’Habitatge Socialista de Granollers, CNAACAT, SOS Racisme Catalunya, Regularización Ya, Sindicato Mantero BCN, UCFR, Moviment democràtic per Gambia y colectivos de defensa de la vivienda de la zona catalana del Vallès, así como la comunidad religiosa musulmana de diferentes localidades.

Al mismo tiempo, la marcha estuvo rodeada de un fuerte dispositivo policial de Mossos de Esquadra, incluyendo la presencia de un dron destinado, al parecer, para controlar desde el aire la rabia y el dolor de un pueblo que no entiende por qué mataron a Mahamedi.

Mahamedi era un joven negro catalán de 22 años, nacido en el seno de una familia gambiana, y había crecido en el pueblo junto a sus hermanos, primos y amigos. Trabajaba como repartidor y jugaba al futbol, como cualquier hijo de la clase trabajadora. Hoy, una compañera de la escuela primaria, junto a su abuelo y algunas vecinas, recordaron públicamente que era un chico pacífico.

Si realmente el chico hubiera tenido un cuchillo en mano, “esas imágenes estarían dando la vuelta al mundo”, señala una compañera de Regularización Ya

Durante el recorrido de la manifestación hubo momentos donde la rabia y el dolor eran difíciles de contener, sobre todo frente a la Comisaría donde le fue arrebatada la vida a Mahamedi. Amigos y familiares se preguntan por qué no se muestran las imágenes de las que habla la policía. Los mismos amigos y familiares que replican en redes sociales a los agitadores de ultraderecha y a los sindicatos policiales. Como señala una compañera de Regularización Ya, si realmente el chico hubiera tenido un cuchillo en mano, “esas imágenes estarían dando la vuelta al mundo” .

Por su parte, algunos de vecinos dan fe de la presencia de cámaras en la comisaría local, así como de la existencia de otro tipo de material de reducción como pistolas taser. También han sido testigos del acoso policial a la población negra y musulmana, en especial a los jóvenes que hoy no podían esconder su indignación ante las graves acusaciones sobre Mahamedi. Acusaciones que nadie ha podido probar aún.

Este sábado fueron los jóvenes y mayores de la comunidad musulmana quienes encabezaron la manifestación. Mujeres con niños se fueron sumando durante el recorrido que partió del polígono, barrio donde vive la familia, pasando por la Comisaría donde perdió la vida Mahamedi y atravesando el pueblo, para acabar nuevamente frente al Ayuntamiento, donde se leyó el comunicado y se compartieron palabras en su memoria.

Los manifestantes también reclaman responsabilidad a la administración municipal, cuyas dependencias colindan con la comisaría de la policía local, ante un comunicado cuya versión oficial –a pocas horas de la muerte de Mahamedi– lo deshumanizó para reducirlo a “un atacante” sin lamentar su muerte, pero deseando pronta mejoría a un agente que resultó herido, sin especificar cómo, cuando fue un policía quien lo hirió por uno de los disparos.

Tal como apuntamos al principio, el asesinato de Mahamedi se suma a una larga y terrible lista dentro de la escalada de violencia racista que está teniendo lugar en el Estado español. Sucesos que no despiertan alarma ni acciones concretas por parte de los partidos de gobierno, cuya postura se reduce a posicionarse en redes sociales y participar del juego mediático racista que controla la ultra derecha. Pero nuestras realidades son otras. Nuestras realidades son las de los carteles que hoy, en la rotonda del polígono, se levantaban con los nombres de Mamouth, Brian Ríos, Aboulie, Abderrahim y Mahamedi, nombres de algunas víctimas recientes del racismo policial.

“Y nosotras, orgullosas, los hemos acompañado a pesar del racismo constante: en la escuela, en la calle, el trabajo, y las Instituciones. Racismo que hiere, que excluye, que mata”, expresaba una vecina de la familia

Las palabras de Fatiha El Mouhadi, vecina de la familia, han sido contundentes y resumen nuestro mensaje: “Yo, si tengo que hablar, lo haré como madre que ha compartido con la Haja (madre de Mahamedi) la experiencia de criar hijos en tierras que nos han sido hostiles. Hemos caminado juntas hacia la escuela, hemos visto crecer nuestros hijos en el parque, mientras compartíamos la vida y conversaciones”. 

“Nuestros hijos se han hecho grandes. Y nosotras, orgullosas, los hemos acompañado a pesar del racismo constante: en la escuela, en la calle, el trabajo, y las Instituciones. Racismo que hiere, que excluye, que mata. Hoy ha sido Mahamedi. Pero podría haber sido cualquiera de nuestros hijos. No es un caso aislado. Es violencia estructural. Y basta. Exigimos justicia y la verdad”.

La entrada Dolor y rabia en Montornès del Vallès: vecinos y colectivos antirracistas exigimos justicia para Mahamedi se publicó primero en SOS Racisme.

Els nou joves que van ser atropellats el passat 9 d’agost al barri del Congost de Granollers van convocar una manifestació dissabte 27 de setembre per denunciar el que consideren una agressió racista. L’agressor va ingressar a la presó després d’estar quatre dies fugit i van ser els mateixos veïns els qui el van trobar.

Sobre l’asfalt, a l’encreuament del carrer Maria Palau amb carretera de Caldes, a tocar de l’estació ferroviària Granollers-Canovelles, encara s’hi veuen rastres de l’atropellament que va patir un grup de dotze nois el passat 9 d’agost. Són trossos diminuts de vidre i plàstic del cotxe que els va envestir després de xocar amb un fanal i fugir, i pintades sobre la carretera fetes pels Mossos d’Esquadra en el marc de la investigació per esclarir els fets. L’atropellament, ocorregut en ple estiu, va deixar nou joves d’entre 17 i 19 anys amb lesions. Gairebé dos mesos després, aquest dissabte a les sis de la tarda, diverses organitzacions van convocar una manifestació a la plaça de la Joventut de Canovelles per denunciar l’agressió que, segons els joves, va tenir una motivació racista.

“Havíem sortit de l’estació després d’anar a Barcelona a comprar roba i tornàvem cap a casa”, explica Yere Biagui, de 19 anys, en declaracions a la Directa. “Jo portava els auriculars posats i escoltava la meva música, quan, davant de l’Institut Marta Estrada, vaig sentir el crit d’un amic meu dient-me que venia un cotxe a tota velocitat. Em vaig girar i no vaig tenir temps de reaccionar. El cotxe em va impactar de cara i vaig perdre la consciència”, relata. També anava en el grup el seu germà, en Moussa, de 17 anys, que no patir cap ferida i explica que va presenciar tota l’escena, perquè va poder-se apartar a temps.

“Vaig sentir el crit d’un amic meu dient-me que venia un cotxe a tota velocitat. Em vaig girar i no vaig tenir temps de reaccionar. El cotxe em va impactar de cara i vaig perdre la consciència”, relata Yere Biagui

Els fets van tenir lloc a les 23.45 hores, una estona després que els nois baixessin del tren. Segons expliquen, l’autor els va atropellar, va xocar amb un fanal, després va fer marxa enrere i finalment va fugir.

A en Biagui, tot i que no va tenir lesions greus, li feia mal l’espatlla i el taló i tenia rascades. El Moustapha Dieme, de 18 anys, va tenir més sort perquè segons explica, només va rebre un cop. Tanmateix, dos dels seus amics van ser traslladats a l’Hospital de Granollers amb ferides greus, dos al de Mollet, i la resta al CUAP de Granollers. “El Bakary, que és menor d’edat, li han hagut d’operar la cama”, apunta Dieme. L’informe mèdic determina que va patir una epifisiólisis de la tíbia, és a dir, una fractura de l’os, i això fa que actualment hagi d’anar a rehabilitació.

Aquella mateixa nit es va trobar el cotxe del presumpte autor de l’atropellament cremat a Canovelles. Durant els següents dies, veïns del barri del Congost —el mateix barri de Granollers on es va produir l’incident— i de Canovelles van iniciar la cerca del conductor. La mitjanit de 13 d’agost Mossos d’Esquadra va rebre un avís de la Policia Local que diverses persones increpaven el presumpte delinqüent. La policia catalana va presentar-se on es produïa la pica baralla i va detenir l’home a qui la justícia ara li imputa nou delictes d’homicidi en grau de temptativa.

“No se’ns treu del cap el que va passar. Vivim amb la paranoia i ara sortim menys de casa”, afirma Moustapha Dieme

Els dies després van ser durs per als joves. “No se’ns treu del cap el que va passar”, assenyala Dieme. “Vivim amb la paranoia i ara sortim menys de casa”, afegeix. “Vas caminant pel carrer, sents un soroll de cotxe i t’espantes, et gires i t’adones que qui condueix simplement està conduint, sentim que qui ens va atropellar segueix darrere nostre”, diu. Per la seva banda, en Biangui explica el mateix: “Vam estar dues setmanes de baixa i hem deixat de fer el que habitualment fem”. Ara, comenta, ha recuperat certa normalitat.

Conductor a presó 

Durant els dies posteriors a l’atropellament, el cas va tenir un seguiment mediàtic notable, però, tot i que la majoria de víctimes eren ciutadans de l’Estat espanyol amb famílies origen africà els mitjans de comunicació en cap cas van relacionar l’incident amb el racisme. En aquest sentit, els Mossos d’Esquadra assenyalen que la investigació que van realitzar, en un primer moment va contemplar la hipòtesi que l’atropellament pogués emmarcar-se dins dels delictes d’odi, però a la fi es van acabar determinant que es tractava d’un conflicte de convivència perquè el detingut coneixia amb anterioritat a una de les víctimes. Per la seva banda, els joves agredits, en declaracions a aquest mitjà afirmen que “la motivació de l’home era racista perquè cridava que mataria tots els negres”. “Ens va dir que marxéssim al nostre país”, afegeix.

Els Mossos d’Esquadra afirmen l’atropellament no va tenir motivacions racistes i té a veure amb un conflicte de convivència

Avui dia, segons ha pogut saber la Directa, el conductor encara està a presó. Els joves ja han declarat als jutjats de Granollers. El seu advocat explica que s’acusarà l’agressor per homicidi en grau de temptativa amb l’agreujant de delicte de discriminació contemplat a l’article 22.4 del Codi Penal.

Així mateix, els joves lamenten que “l’Ajuntament de Granollers no hagi dit ni fet res”, i per això van decidir convocar la concentració del dissabte. “Han de saber que nosaltres també ens podem manifestar i que el que ens ha passat no és normal”, explica Biagui.

De la mateixa manera, des de les organitzacions convocants de la concentració, entre les quals hi ha el Sindicat d’Habitatge de Granollers, OJS,  Endavant, La Malgirbada, Arran, els Casal Popular La Metxera, Totes Legals i el Sindicat de Poble de Vilamajor afirmen que “l’agressor era un conegut racista entre la joventut migrant, que els insultava sovint dient: marxeu al vostre país”. Així mateix, afegeixen que “havien intentat denunciar-ho en diverses ocasions, però la resposta per part de la policia no es donà fins al greu incident”.

Segons les organitzacions convocants de la concentració contra el racisme, a tot el Vallès Oriental fa temps que han crescut els discursos racistes i cada vegada hi ha més expressions de violència directa

Alhora, les organitzacions afirmen que “a tot el Vallès Oriental, com en molts altres llocs, fa temps” que es veu com “creixen els discursos racistes i cada vegada més les expressions de violència directa cap al proletariat migrant”. En la mateixa línia s’expressa Gemma Ferreon, directora de SOS racisme Catalunya, quan afirma que “les agressions racistes, que no el racisme, han anat en augment al mateix temps que la progressiva institucionalització de discursos antimigració”. En gran part, considera, per “la tíbia o nul·la resposta per part de les esquerres”. “No actuen, però si ho fan, no és fins que hi ha una agressió directa, però en aquest cas ni això”, sentencia.

La entrada “Cridava que mataria tots els negres”: les víctimes de l’atropellament múltiple a Granollers es manifesten contra el racisme se publicó primero en SOS Racisme.

Repost de @alokvmenon

Mientras algunas culturas alrededor del mundo previamente habían dividido la sociedad entre hombres y mujeres, el desarrollo científico de aquel periodo específico, permitió a los científicos de las sociedades occidentales que la diferencia del sexo (que había sido considerada una cuestión de energías), era anatómica (referente a diferencias esqueléticas, cerebrales, del sistema nervioso…). Así, el dualismo del sexo, entendido como los dos lados de una misma moneda, empezó a ser visto como una dicotomía entre dos cosas distintas y opuestas.

Los científicos occidentales de aquel tiempo concluyeron que las personas blancas eran superiores debido a su capacidad única diferenciarse visiblemente entre hombres y mujeres. A su vez, a las personas negras, indígenas, y otras personas racializadas (BIPOC,  en sus siglas en inglés), se las calificó de “sexo indistinguible”. Así, cuando se usaba el término ‘mujer’ los científicos se referían exclusivamente a la mujer blanca. 

Términos como ‘razas inferiores’ se usaban sin hacer alusión al sexo, ya que los científicos creían que no había diferencias de sexo significativas en las comunidades BIPOC.En 1886, el sexólogo alemás, Krafft- Ebbing escribió: “ Como más evolucionada es una raza, más diferencias hay entre hombres y mujeres”. En 1897, William Thomas, amplio que: “ Como menos civilizada es una raza, menos diferencias entre sexos”.

Los científicos no creían que hombres y mujeres de diferentes razas compartieran la misma naturaleza. En cambio, sostenían que el sexo era específico de cada raza.

La creencia era que, a medida que las sociedades progresaban de la “salvajismo” hacia la “civilización” con el tiempo, la distinción física entre hombres y mujeres aumentaba.

Las personas blancas eran vistas como evolucionando constantemente hacia convertirse en la civilización suprema en la Tierra, pero las personas negras (en particular) eran vistas como atrapadas en la primitivización/animalidad, incapaces de lograr diferenciación sexual.

Las diferencias sexuales físicas fueron consideradas como productos evolutivos de los roles sociales de cada sexo. Según el darwinista social Herbert Spencer, la razón por la cual las mujeres blancas se veían tan diferentes de los hombres blancos, es porque a diferencia de sus contrapartes ‘primitivas’, ellas eran amas de casa. El entendimiento era que si la ‘civilización’ (normas de género binarias) se llevaba a los pueblos ‘primitivos’, entonces eventualmente desarrollarían diferencias sexuales con el tiempo. Este ‘conocimiento científico’ estaba muy extendido e informaba la política pública. Incluso las feministas blancas del siglo XIX veían la feminidad como ‘un estado avanzado de especialización mental, fisiológica, emocional y anatómica solo logrado por las civilizadas’

La Dra. Mary Walker, cirujana, definió la feminidad por los genitales y la capacidad reproductiva porque “la vagina servía como el vínculo entre el cuerpo y la raza” (108). La vagina fue discutida como uno de los últimos vestigios de animalidad en la raza blanca que tenía que ser gestionado por las mujeres para el futuro de la raza. Debido a que otros orificios (como la boca y el ano) no estaban vinculados a la reproducción racial, el sexo oral y anal fueron desestimados como incivilizados. Los científicos hicieron referencia a diferencias sexuales recientemente sustanciadas (como el tamaño del cerebro y de la pelvis) como evidencia de que las mujeres eran inherentemente hiperemocionales y los hombres inherentemente racionales. Justificaron negar derechos a las mujeres blancas, argumentando que su único papel era ser conductos raciales y dar a luz niños.

Este texto continúa la discusión sobre cómo la ciencia del siglo XIX fue utilizada para justificar la opresión de género y racial, específicamente enfocándose en cómo se conceptualizó el cuerpo femenino en relación con la “pureza racial” y la reproducción.

Las sufragistas que se organizaban por el derecho al voto enfrentaron una resistencia formidable porque su campaña desafiaba la separación sexual de esferas (la idea de que las mujeres debían permanecer en el ámbito privado y los hombres en el ámbito público), una característica considerada como un logro civilizacional único de la raza blanca. Los hombres blancos temían que otorgar a las mujeres blancas el derecho al voto causaría la “feminización de los hombres y la masculinización de las mujeres”, y que esta difuminación del binario sexual llevaría a “la raza civilizada a deslizarse hacia atrás en la línea temporal evolutiva de vuelta al primitivismo” .

Este texto continúa explicando cómo los conceptos de género y raza estaban entrelazados en el pensamiento del siglo XIX, mostrando cómo se utilizaron argumentos pseudocientíficos para oponerse al sufragio femenino.

El lagado de aquellas narrativas sigue vigente a día de hoy. En lugar de luchar junto a las personas trans/no binarias/intersex, el feminismo mainstream continúa negando esta historia y depende de un marco binario de masculino o femenino. No hay nada feminista sobre el binarismo sexual, una herramienta que fue creada para naturalizar el sexismo y el racismo.

La entrada La binaridad del género: una historia de racismo se publicó primero en SOS Racisme.