Els programes electorals del #28A des d’una lectura antiracista

El proper diumenge 28 d’abril hi ha convocades les eleccions estatals. Com ja és habitual, a SOS Racisme hem fet una lectura antiracista de les propostes electorals de diferents partits polítics.

Com ho hem fet?

  1. Hem prioritzat 6 temàtiques que no poden faltar en una proposta programàtica estatal en clau de lluita contra el racisme i de defensa de la igualtat de drets i oportunitats: el Dret a una Sanitat Universal, Pública i Gratuïta, el Tancament dels CIE, la Derogació de la Llei d’Estrangeria, el Dret a vot universal (el dret de les persones amb nacionalitat estrangera a votar i ser votades), la garantia de la Llibertat de moviment, i el Control del racisme policial.
  2. Hem analitzat els 6 partits polítics que, des de Catalunya, es presenten a les eleccions estatals i que tenen, avui, representació parlamentària (Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya, Catalunya en Comú Podem, Partit Socialista de Catalunya, Partit Popular i Ciutadans). Hem llegit amb ulleres antiracistes els programes electorals de les principals candidatures polítiques (trobareu els enllaços al llarg del text); i també hem tingut en compte els antecedents de cada partit.
  3. Hem avaluat les propostes dels partits en funció de com es posicionaven davant la proposta programàtica antiracista que SOS Racisme planteja per a cada temàtica: a favor, en contra, proposen una reforma (en una altra línia al que SOS planteja) o no en parlen.

El resultat ha estat el següent:

20190428_semaforeleccions28A

 

1. Pel Dret a una Sanitat Universal, Pública i Gratuïta

Al 2012 l’aprovació del Reial Decret 16/2012 va suposar la finalització de la Sanitat Universal a l’estat espanyol, que entre altres conseqüències negava l’accés al Sistema Nacional de Salut a les persones estrangeres en situació administrativa irregular. Catalunya, com altres comunitats autònomes, no va aplicar el Decret en la seva totalitat, i durant aquests anys ha buscat instruments per fer front a aquesta exclusió, però tal i com ha denunciat en diverses ocasions la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PasuCat), no s’ha garantit aquest dret a tothom.

Des de SOS Racisme Catalunya considerem que la sanitat és un dret al que tothom hi ha de poder accedir sense cap tipus de discriminació, sigui quina sigui la situació administrativa de les persones. Per això volem un Sistema Nacional de Salut Universal, Públic i Gratuït.

Què diuen els partits?

20190428_semaforsalut28A

Quatre de sis partits: ERC, JxC, Cat-ECP i PSC parlen d’un sistema de salut públic, universal i eficient. Cat-ECP, a la pàg. 114 del seu programa (punt 3.11.1) incorpora la Derogació del Reial Decret 16/2012 per «recuperar la salut universal, i aplicar una modificació legislativa orientada a blindar el caràcter universal de la sanitat, per tal que totes les persones, independentment de la seva situació administrativa hi tinguin accés en les mateixes condicions que la resta de la població». El PSC a la pàg. 70. (punt 2.25) planteja: «Avançar en el desenvolupament del Real Decret que suposava recuperar la universalitat de la sanitat amb la finalitat de que la seva aplicació sigui efectiva a tot el territori, recuperant la tramitació del Projecte de Llei Universal».

Tant el PP, a la pàg. 39 (punt 162), com C’s, en el punt 5 del programa, limiten l’accés a la Sanitat a les persones amb nacionalitat espanyola, sense fer cap més apreciació.

 

2. Pel tancament dels CIE

Els Centres d’Internament per a persones Estrangeres són una exemplificació més del racisme institucional de les polítiques migratòries dels estats de la Unió Europea. Són una anomalia en un suposat estat de dret, ja que es priva de llibertat a persones per una falta administrativa i no pas un delicte. A més les condicions d’internament en aquests centres estan lluny de garantir els drets humans de les persones retingudes: l’atenció mèdica és insuficient i limitada, no es garanteix la comunicació entre les persones retingudes i les seves famílies, no hi ha mecanismes de transparència ni de rendició de comptes a la societat.

Des de SOS Racisme Catalunya estem pel tancament definitiu de tots els Centres d’Internament per a persones Estrangeres.

Què diuen els partits?

20190428_semaforcie28ANomés dos dels sis partit recullen en els seus programes el Tancament dels CIE: ERC a la pàgina 116, «Instar al tancament dels Centres d’Internament per a persones Estrangeres». I Cat-ECP al punt 3.11.7: «Eliminar definitivament els CIES com a part d’un canvi d’enfocament de les polítiques d’estrangeria que vulneren els drets fonamentals basades en la retenció i devolució de persones».

Altres plantegen reformes. JxC a la pàgina 32 del seu programa proposa: «Tancar els CIES i substituir-los per espais d’acollida i control, sota la tutela d’entitats socials reconegudes, respectuosos amb els drets humans i absolutament desvinculats de la gestió policial». I el PSC a la pàgina 194, parla de «Modificar l’actual model de CIE, d’acord amb les recomanacions d’organismes com el Defensor del Pueblo. També fa referència a diferents actuacions per a salvaguardar el caràcter no penitenciari dels CIE i els drets de les persones retingudes».

El PP i C’s no fan cap referència als CIE en els seus programes, però tots dos partits van votar en contra en la moció pel Tancament del CIE de Barcelona aprovada per majoria absoluta al Parlament de Catalunya, el juliol de 2015.

 

3. Per la derogació de la Llei d’Estrangeria

La Llei d’Estrangeria és una llei injusta i discriminatòria que vulnera, entre altres, el dret a la mobilitat, i que respon a una política migratòria europea agressiva i inhumana. Des de la seva entrada en vigor fa casi 30 anys, provoca situacions injustes i dramàtiques: condemna les persones a la irregularitat, a viure en la invisibilitat administrativa i la criminalització social.

La derogació de la Llei d’Estrangeria és una reivinidcació històrica de SOS Racisme, així com altres entitats i col.lectius antiracistes, perquè és el pilar base del racisme institucional, i és també generador d’un context polític i social idoni per a l’augment i justificació d’actituds racistes, discursos xenòfobs i polítiques discriminatòries.

Què diuen els partits?

20190428_semaforestrangeria28A

De nou, un resultat semblant a l’anterior, de fet els CIEs són un mecanisme més d’aquesta llei. Dos dels sis partits defensen la derogació de la llei d’estrangeria: ERC a la pàgina 116 del seu programa diu «Derogar la llei d’estrangeria i promoure la llei de mobilitat humana que garanteixi el tracte digne per a totes les persones mitjançant vies legals i segures, que permeti l’obtenció de de nacionalitat per residència amb un màxim real de cinc anys i que flexibilitzi la concessió de permisos e residència». En la mateixa línia, Cat-ECP a la pàgina 117 (punt 3.11.6) recull «Derogar la llei d’estrangeria», així com també altres propostes vinculades amb la mateixa, algunes són: «Suprimir el requisit de tenir un contracte laboral d’un any per accedir a la regularització per la via de residència com a la renovació del permís de residència. Escurçar terminis per adquirir nacionalitat per la via de residència: 2 anys de termini general tant per a persones residents com per a refugiades. Eliminar test de nacionalitat i les taxes,…»

En aquesta ocasió també són el PP i C’s que no fan cap menció ni proposta en relació a la llei d’estrangeria. Prenent en consideració els antecedents de cada partit i el seu posicionament en política migratòria, entenem que aproven l’actual redactat de la llei i no estimen necessari fer cap modificació.

 

4. Pel dret a vot universal, el dret a votar i ser votades de les persones amb nacionalitat estrangera

El dret al vot, actiu i passiu, és a dir, a elegir i ser elegit, en el marc del dret a participar de la vida política de la societat, forma part indissociable del conjunt de drets civils i polítics, tal com el defineix el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966, en l’article 25. En una societat democràtica, el dret a vot és una eina imprescindible de diàleg i participació. A més, a més, el dret a vot és fonamental perquè les persones estrangeres puguin fer-se visibles com a part de la ciutadania i identificar-se amb un projecte de societat i d’estat, i és també un posicionament ferm per revertir el racisme institucional i social.

Des de SOS Racisme Catalunya reivindiquem que el dret al vot actiu i passiu no ha d’estar lligat a la nacionalitat, sinó que ha de ser inherent a la persona i, en tot cas, vinculat la residència reconeguda mitjançant l’empadronament.

Què diuen els partits?

20190428_semaforvot28A

El vot de les persones amb nacionalitat estrangera apareix en tres dels sis programes analitzats. ERC a la pàgina 116 parla de: «Reconèixer el dret a vot a tota la ciutadania». Cat-ECP planteja dues qüestions a la pàgina. 115 (Punt 3.11.3): «Dret a vot dels estrangers amb un any de residència a Espanya: “Regular el dret a sufragi universal mitjançant la via legal (a partir d’una reforma de la LOREG) i promoure la modificació de la Constitució per tal d’incorporar el dret a vot actiu i passiu en totes les eleccions a partir d’un any de residència a l’estat espanyol». I «Eliminació del requisit d’acords entre països per l’exercici del sufragi, prioritzant la residència al país a partir d’un any, amb la finalitat d’eliminar qualsevol discriminació per país d’origen».

El PSC planteja una reforma només en el marc de les eleccions municipals, a la pàg. 191 diu: «Reformar el principio de reciprocidad del derecho al sufragio en las elecciones municipales de los extranjeros residentes en España, extendiendo así sus derechos a la articipación política. Esta medida exigirá una reforma constitucional».

El PP en el seu programa parla del dret dels espanyols que resideixen a altres països, però no fa referència al dret a votar de les persones amb nacionalitat estrangera que viuen a l’estat espanyol.

C’s no fan cap menció a aquesta qüestió en el seu programa.

 

5. Per la llibertat de moviment

El planeta és un patrimoni comú de tots els humans i per tant, qualsevol indret hauria de ser accessible a qualsevol persona que vulgui instal·lar-se en ell. La possibilitat de decidir on viure és un aspecte fonamental de la llibertat humana. La lliure circulació de persones i la llibertat de residència són drets humans bàsics. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 proclama el dret de sortida i de retorn a qualsevol país però no el dret d’entrada i assentament (el dret migrar), que haurien de ser reconeguts igualment. La limitació al dret a la lliure circulació entre països en funció del lloc de naixement de les persones més vulnerables i amb menys recursos és una discriminació inacceptable.

Des de SOS Racisme Catalunya reivindiquem l’obertura de fronteres i la lliure circulació de persones. Tothom ha de poder decidir on vol viure.

Què diuen els partits?

20190428_semaformoviment 28A

Dels programes analitzats, 3 des 6 sí que fan propostes que pretenen avançar en la garantia de la llibertat de moviment de les persones. En aquest cas ERC hi està d’acord, i a la pàgina 116 parla de «Posar fi a la pràctica de les devolucions en calent. Instar a agilitzar els tràmits per complir el dret a viure en família per aconseguir el reagrupament familiar de les persones migrades». Semblant es el posicionament de Cat-ECP que al punt 3.11.7 del seu programa parla de: «Promoure vies legals i segures d’entrada a l’estat espanyol. Establir els passos fronteres de Ceuta i Melilla com a corredors humanitaris terrestres per garantir el dret d’asil i la seguretat de les persones que necessiten protecció internacional. Retirar les tanques de Ceuta i Melilla. Impulsar un observatori Drets humans a la frontera sud, amb organismes de la UE per combatre la impunitat i denunciar la vulneració de drets humans per evitar devolucions en calent». JxC en aquest aspecte planteja una reforma, a la pàgina 31 proposa: «Suprimir la Disposició Addicional Desena de la Llei d’Estrangeria que permet el procediment de devolució en calent sense cap mena de garantia».

En canvi PSC, PP i C’s tenen un enfocament diferent, parlen de «seguretat» en comptes de llibertat. A la pàgina 194 del programa del PSC parlen de «Completar el proyecto de las obras de modernización y refuerzo de la seguridad en la frontera de Ceuta y Melilla. El proyecto supone la puesta en marcha de de uns sistema d ecircuito cerrado de televisión del perímetro fronterizo, el aumento de la altura de la valla y la sustitución de las concertinas por otros elementos de mayor seguridad que coronarán el el perímetro sin causar daños a las personas». És cert, però què també fan referència «la adecuación de la normativa sobre las denominadas devoluciones en caliente en el espacio fronterizo entre Ceuta y Melilla y el territorio del Reino de Marruecos a la sentencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos». El PP a la pàgina 91 (punt 438) para de «Potenciaremos el despliegue de FRONTEX para el control de las fronteras»C’s de «Elaboraremos un Plan Especial de lucha contra la inmigración irregular que contemple especialmente la mejora de los medios a disposición de las FCSE en Ceuta y Melilla y la costa de Andalucía».

6. Control del racisme policial

Els cossos de seguretat pública tenen un paper rellevant en qüestions vinculades amb garantir la convivència, preservar els drets i les llibertats de les persones, així com també en relació a la seguretat i a la prevenció de delictes o faltes; i per a fer-ho, entre altres, la societat els hi cedeix la gestió de la força. És per aquest motiu que resulta imprescindible que els agents de policia estiguin altament qualificats per a poder intervenir com agents de seguretat i convivència. Però és responsabilitat de les institucions i administracions públiques, i dels seus responsables polítics, assegurar totes les condicions per a que això sigui possible: la formació i la qualificació, mecanismes de control i seguiment de la tasca policia i els protocols d’identificació, sanció i prevenció de males pràctiques.

En ocasions es donen casos d’abús i discriminació per part dels mateixos agents dels cossos de seguretat pública, als darrers informes de SOS Racisme hem denunciat que aquesta és la tipologia més nombrosa en casos del nostre Servei d’atenció a persones que han patit racisme. Un fet que ens preocupa perquè són situacions on les persones que tenen encomanada la garantia de la convivència i de la seguretat i la protecció dels drets i llibertats de la ciutadania, es converteixen en perpetradores de la vulneració d’un dret. A més, aquestes situacions, per diferents motius (principi de veracitat, manca d’investigació interna, encobriment,…) corren el risc de quedar impunes.

Des de SOS Racisme Catalunya considerem imprescindible el reconeixement institucional de les pràctiques discriminatòries i abusives per part d’agents de cossos policials públics i l’aplicació de mesures necessàries d’identificació, prevenció, sanció i reparació de la persona afectada.

Què diuen els partits?

Dels sis partits analitzats cap d’ells parla de racisme policial, no apareix identificat com a un problema o una preocupació i, per tant, tampoc hi ha cap proposta per a fer-hi front!

20190428_semaforpolicia28A

 


 

Una responsabilitat compartida

La mirada antiracista i de respecte als drets humans dels partits polítics hauria d’incloure molts més aspectes. En som conscients. Però tot i així esperem que aquesta revisió sigui útil per les persones convocades a participar en aquests comicis.

La societat civil no pot ser còmplice del discurs racista, ni del silenci que envolten algunes candidatures respecte els temes de drets humans, convivència o antiracisme. Abans de votar aquest diumenge, reflexiona i revisa quins partits incorporen propostes racistes al programa!

Si pots votar, #NoVotisRacisme

Log in with your credentials

Forgot your details?