Els altres murs

 Berlín va celebrar la nit del 9 al 10 de novembre el vintè aniversari de la caiguda del mur de Berlín, el teló d’acer que va separar durant més de 20 anys la capital alemanya i la part occidental de la ciutat del territori de la RDA.

“La festa de la llibertat” va arribar al seu punt àlgid quan el líder del moviment Solidaritat i posterior president de Polònia, Lech Walesa, va fer caure la primera peça del dòmino gegant que simbolitzava l’antic mur de la ciutat alemanya, amb 1.000 peces i un missatge conciliador a cada una d’elles.

“Tots junts vam poder tirar el Mur” va recordar la cancellera Alemanya, Angela Merkel, i confessà que el 9 de novembre de fa vint anys va ser un dels dies  “més feliços” de la seva vida.

La caiguda del mur de Berlín el 1989 va generar l’e sperança d’un món menys dividit i lliure de totalitarisme. Va transformar la política i l’economia dels països del centre i l’est d'Europa, però també va esdevenir una fita simbòlica i cultural que va transcendir els límits del continent. Per tot això, milers de ciutadans que aguantaven la pluja i el fred es van concentrar a la porta de Brandeburg vint anys després per celebrar-ho.

“Ara està a les nostres mans superar les fronteres dels nostres temps; si hi creiem ho podrem aconseguir”, va concloure Merkel en el seu discurs commemoratiu.

Per la seva banda, el president del Govern Espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, va fer un discurs amb un missatge similar; el president d’Espanya va concloure ratificant que “hi ha altres murs al món que també han de caure”.

Els murs d’avui

I és que, en el moment que Berlín celebra la caiguda del seu mur, a la resta del món n’hi ha una vintena en peu i se’n poden seguir aixecant. És paradoxal que es faci una gran celebració “de la llibertat” pel vintè aniversari de l’enderrocament d’un mur, però que en aquests 20 anys ens haguem estat dedicant a construir fronteres falses en el propi país o entre diferents països.

Actualment, hi ha distribuïts pel planeta murs que retallen la llibertat de les persones i les priven de la seva capacitat de decisió i circulació. S’ha de saber que si es posessin tots els murs en línia recta per saber quant mesuren en total, s’aconseguirien 24.220 km de tanca de diferents material.

Es compta amb l’històric mur que separa des de fa anys les dues Corees, però també s’ha de tenir en compte la nova tanca que separa Ceuta i Melilla del territori Àrab. El nord d’Irlanda tampoc se’n salva, igual que Botswana i Zimbabwe, ni Xipre, ni el que hi ha entre els Estats Units i Mèxic, o el de Palestina…

  • Ceuta i Melilla

El que succeeix a tant a Ceuta com a Melilla deixa molt clares les conseqüències de la política d’externalització de fronteres que està desenvolupant la UE. S’ha de tenir en compte que les vulneracions dels Drets Humans i les morts que es produeixin fora de la UE, els països europeus en són responsables en la mesura que aquests fets són conseqüència directa de les polítiques que s’han impulsat des d’aquí.

Ens situem a les portes de l’any 2005, quan va haver un blindatge progressiu de la frontera sud i això va provocar canvis en els itineraris de les pasteres i havia augmentat el perill i el preu de la travessia. El Govern Espanyol ha construït un dels murs més recents i tecnificats; fent així, que Ceuta i Melilla quedin separades de la resta d’Àfrica.

La barrera consisteix en dues tanques altes separades per una carretera de tres metres plena de sensors que avisa un centre de control de tot intent de travessar-la. No obstant, a Melilla, la pressió ha fet que algunes parts de la tanca s’hagin reforçat amb una tercera línia.

Al 2005 es va presenciar un episodi realment dramàtic com a resultat d’aquesta situació. Al voltant de 144 morts en mans de la policia, nombrosos ferits a l’intentar saltar la tanca per passar a Ceuta i Melilla, persones expulsades i abandonades pel Marroc – en el desert algerià o maurità-, va haver una vulneració sistemàtica del dret d’asil al llarg de tot l’any i de la normativa d’estrangeria.

No obstant, no cal que ens remetem a l’any 2005. Les morts a la tanca de Ceuta i Melilla es repeteixen; moltes persones perden la vida quan intenten travessar la frontera d’una manera o altra.  

Des de Prouracisme.org recomanem l’article de Josep Ramoneda que va publicar El País el dia 15 de novembre.

  • El mur del Nord d’Irlanda

Al 1970 l’exèrcit britànic va aixecar les “Línies de la Pau” o “Peace Lines&rdqu
o; per a separar barris de republicans i unionistes a Belfast i Derry, així com altres ciutats dels comtats del nord de l’illa. Molts d’aquests murs segueixen drets avui en dia.

  • El mur de Xipre

La Línia Verda separa des del 1974 la capital de Xipre, Nicòsia, i el país en dues parts. 180 quilòmetres separen a la República de Xipre i la República Turca de Xipre del Nord. La Línia Verda es va construir el 1974, quan Turquia va ocupar el nord del país, després d'un Cop d'Estat instigat pels grecs.

  •       · Palestina

Més de la meitat del muralla està construïda, quan s’acabi tindrà 700 quilòmetres de llargada i fins 100 d’amplada. Les autoritats israelianes afirmen que el motiu de la construcció és evitar que entrin al seu territori membres dels grups armats palestins, armes i explosius procedents de Cisjordània.

  • El mur de les Corees

El paral·lel 38 marca la frontera més controlada i militaritzada del planeta. La separació de les dues Corees va ser un dels resultats de la Segona Guerra Mundial; quan les forces soviètiques van entrar a Corea del Nord i es van fer amb el control de les províncies japoneses mentre que Corea del Sud va mantenir el sistema de propietat privada.  

Actualment els governs mantenen una relació de cordialitat  i en diferents events esportius  com els Jocs Olímpics d’Atenes al 2004 i els Jocs d’Hivern de Turin 2006 van desfilar sota el nom de Corea, amb una única bandera. Un pas endavant, va ser la línia de ferrocarril que uneix les dues Corees des del 2007. 

           ·    Sàhara Occidental

Vuit murs defensius d’una llargada de 2.720 quilòmetres es van construir l’any 1981 en mig del desert del Sàhara Occidental. Zona militar amb búnquers, tanques i camps de mines amb l’objectiu de protegir el territori ocupat pel Marroc de les incursions del Front Polisari.

  • El Caixmir

El conflicte entre l'Índia i el Paquistan per controlar el Caixmir també té un reflex en forma de mur. Les autoritats índies van començar, la dècada del 1990, a establir l’anomenada “alto-el-foc” –Line of control- del 1972, formada per filferro punxent i una xarxa electrificada que s’estén per 550 quilòmetres dels 740 quilòmetres de frontera disputats entre tots dos països.

  • Frontera EUA- Mèxic

Amb el propòsit d’impedir l’entrada d’immigrants il·legals mexicans, Estats Units va començar a aixecar un mur de 3,141 quilòmetres a la frontera al 1994, que engloba els estats de Texas, Califòrnia, Nou Mèxic i Arizona. Molts trams de murs notablement equipats amb tecnologia de detecció de gent que prova de travessar la frontera il·legalment.

  • Brasil

Rio de Janeiro també té un mur, construït amb l’argument d’evitar que les edificacions precàries (faveles) destrueixin parts de vegetació de la Selva Atlàntica. No obstant, ONG’s i moviments socials afirmen que és una manera de separar les parts més riques de les més humils.

No tot s’acaba aquí: més murs

Destaquem que els murs que hem anomenat no són els únics que hi ha avui en dia repartits pel món. En alguns indrets de l’Àsia i de l’Àfrica hi ha estats que n’han aixecat de molt grans; com el cas de l’Aràbia Saudita, que pretén envoltar tot l'estat amb una tanca enmig del desert. A l'Àfrica s’ha instal·lat una barrera metàl·lica entre Zimbabwe i Botswana, oficialment per a impedir el pas dels animals.

Log in with your credentials

Forgot your details?