El cas d’en “Manel”: venda ambulant i vulneracions de drets (resum roda de premsa)

Fa dues setmanes rebiem amb satisfacció l’absolució de “Manel”, venedor ambulant, pel que Fiscalia demanava 4 anys de presó per vendre al carrer i per atemptar contra l’autoritat. Manel no era culpable ni havia estat al lloc dels fets i així ho va poder demostrar l’advocada del SAiD. Però no sempre és possible.

“Manel” va migrar del Senegal al nostre país fa 12 anys. Té un permís de residencia i treball temporal però com no troba feina es guanya la vida amb la venda ambulant no autoritzada. Malauradament, aquest no ha estat el primer cop que ha estat imputat “erròniament”. Fins a 4 denúncies ha rebut en “Manel” en els darrers anys, per fets que ell no ha fet.”Volem pensar que això passa perquè el confonen amb altres persones, no pel fet que els agents el coneixen i se li estan imputant delictes de manera continuada”, assenyala Alícia Rodríguez, coordinadora del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme.

Alba Cuevas, Lorena Antón i Alícia Rodríguez durant la roda de premsa

Alba Cuevas, Lorena Antón i Alícia Rodríguez durant la roda de premsa

Però no és l’únic cas: entre el 2010 i el 2016, des del Servei d’Atenció i Denúncia del SAiD s’han gestionat 77 casos de racisme on hi ha implicats agents de la Guàrdia Urbana. D’aquests, 44 estan vinculats a la venda ambulant no autoritzada.

Gràfiques venda ambulant i GUB 2017

En l’àmbit policial, les pràctiques irregulars que ens trobem en els casos que gestionem són:

  • Les detencions no es fan en el moment dels fets, sinó dies i fins i tot mesos després. Fet que dificulta enormement la defensa (recordar on era aquell dia a aquella hora i buscar proves o testimonis per demostrar-ho).
  • Identificacions poc rigoroses a través de reconeixements fotogràfics que proporcionen poques garanties per la persona acusada.
  • Se’ls acusa de:
    • Vendre quan no estaven en el lloc dels fets.
    • D’atemptat contra l’autoritat.
    • De lesions a tercers en el moment de la fugida.
  • Es fan atestats policials per justificar aquestes detencions il·legals i, per tant, es pot incórrer en falsedat documental.
  • Tot això desemboca en un procediment penal que en la majoria de casos no és justificable ni pel benefici econòmic aconseguit per la venda, ni pel producte que es ven, perquè no genera al client cap mena de dubte que no és la marca original.

A l’àmbit judicial, com ens explica l’advocada Lorena Antón, ens trobem amb un tractament de la venda ambulant i dels venedors molt determinant:

  • Incoació d’un procediment en el qual no es qüestiona la identificació policial, encara que no compleixi les garanties procesals exigides.
  • No es dóna credibilitat al venedor ambulant i, en canvi, la versió policial gaudeix de principi de veracitat. En aquests casos, ens trobem a més amb la dificultat afegida de trobar testimonis disposats a testificar contra la versió policial. A la majoria de casos els possibles testimonis són altres venedors que, comprensiblement, tenen por que si declaren puguin tenir repercussions negatives, com una major persecució policial.
  • El paper del Ministeri Fiscal: als delictes de venda ambulant, Fiscalia juga un rol imprescindible, ja que és l’únic que exerceix l’acusació. Ens trobem davant un delicte on les grans marques, que són les suposadament perjudicades, no es personen al procediment, i és el Ministeri Fiscal el que, amb recursos públics, realitza l’acusació i defensar els interessos de les grans marques de manera gratuïta.
  • Tot i que existeix un tipus penal atenuat per aquells casos en els quals el benefici de la venda és reduït (multa d’1 a 6 mesos o TBV de 31 a 60 dies), la tendència del Ministeri Fiscal és demanar penes de presó, clarament desproporcionades.

Estratègia de la defensa per aconseguir l’absolució de “Manel”

En el cas de la darrera denúncia contra “Manel”, tenint en compte que ell no es trobava al lloc dels fets però que no teníem testimonis o proves que el poguessin situar a un lloc diferent, la defensa realitzada per Lorena Antón, advocada del SAiD de SOS Racisme, es va centrar en qüestionar la identificació policial:

  • En primer lloc, la no detenció en el moment dels fets, tot i que les circumstàncies d’aquest cas no impedia que el policia detingués al presumpte autor.
  • En segon lloc, el reconeixement fotogràfic posterior, per no haver complert les garanties mínimes que exigeix la LECrim per considerar-la prova de càrrec suficient: es basava en una descripció molt vaga i es desconeixia com s’havia realitzat el reconeixement.
  • En tercer lloc, posant en dubte la versió policial, posant de manifest les incongruències de tres de quatre testimonis policials.

En aquest cas en concret, el resultat va ser una sentència absolutria en la que la magistrada va recollir la majoria dels arguments que vam utilitzar per qüestionar l’autoria dels fets, però que en cap cas qüestiona la versió policial o la possible intencionalitat de la identificació d’en “Manel”, tot i que es va demostrar que ell i el seu entorn són persones conegudes per la policia.

Tot i així, la dificultat que se’ns planteja a la defensa d’aquests casos són les penes que està sol·licitant el Ministeri Fiscal, que tendeix a demanar pena privativa de llibertat i fan que el risc i les conseqüències pels venedors ambulants siguin especialment desproporcionades i negatives, des de l’entrada a presó per vendre bosses o samarretes, fins a l’expulsió, fins i tot en els casos que tenen permisos de residència.

Un còctel explosiu pels drets humans

Alba Cuevas, directora de SOS Racisme, ha explicat que la repressió policial, juntament amb el Codi Penal i la Llei d’Estrangeria, generen un “còctel altament perillós pels Drets Humans”.

La realitat que hem exposat es basa en els 44 casos que hem gestionat en 6 anys. “Però aquest no és un tema de xifres. No importa si són molt o pocs, sinó que existeixen i que les vulneracions de drets i les actituds racistes per part de la policia es donen”. Són mostres de racisme institucionalitzat, que s’ha d’acceptar que existeixen per actuar-hi per depurar-les.

Existeix un racisme social que es mostra en l’actitud de la ciutadania vers els venedors ambulants, però també en el tractament dels mitjans de comunicació d’aquesta realitat, generalment de manera superficial o fins i tot criminalitzadora, en el pitjors dels casos. I les actituds dins del cos de la policia no deixen de ser un reflex del racisme social. Que cal combatre.


Apunts de la roda de premsa celebrada avui, dimarts 11 de juliol a les 10h.

Podeu descarregar-vos el Dossier de premsa: Venda ambulant i vulneració de drets (10/07/2017)

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà

Log in with your credentials

Forgot your details?