Comunicat: Un cas de defensa del dret a la llibertat religiosa contra l’ús discriminatori racista de les normatives en un centre sanitari

La A.B és estudiant musulmana d’infermeria de la Universitat Rovira i Virgili, d’origen marroquí. A principis d’aquest any va ser assignada a l’Hospital Pius de Valls per realitzar les seves pràctiques. Des d’un inici va rebre l’advertiment, per part de la seva tutora, sobre l’impediment de portar el vel durant el període de pràctiques. Tot i així, la A.B. assisteix el primer dia amb el vel, per la qual cosa la Directora d’infermeria li va cridar l’atenció sobre la prohibició de dur el mocador per normativa de l’Hospital i que a partir del dia següent hauria de venir a treballar sense el vel. Aquell dia, de manera excepcional, se li va permetre dur el barret de quiròfan en substitució.

Davant d’aquesta situació, ella va sol·licitar a l’Hospital que li facilitessin la normativa en qüestió, sense èxit i amb notòries mostres de falta de transparència i rebuig a l’accés a aquesta informació. Al mateix temps, va intentar buscar una resposta per part de la tutoria de pràctiques de la URV, així com de la coordinadora del Grau, les quals es van mostrar transigents amb el posicionament de l’Hospital i li va recomanar que acceptés deixar de dur el vel. Fins i tot, li van suggerir que demanés al seu Imam que l’autoritzi a deixar de portar el mocador a la feina.


Davant d’aquestes greus faltes per part de les administracions públiques, i de les responsables educatives, la A.B. decideix denunciar els fets al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme.

 

  • SOS Racisme es va adreçar per escrit a la Direcció de l’Hospital PIUS de Valls i al Rectorat de la URV, argumentant que la prohibició del port del vel durant la realització de les pràctiques curriculars en un centre de treball és una pràctica discriminatòria il·legal tant en el seu contingut com en la seva forma. L’anàlisi de qualsevol pràctica discriminatòria comença en la observació del resultat de la mateixa. A nivell social, aquesta discriminació en l’accés a centres educatius i en la inserció en l’àmbit laboral afecta específicament a les dones musulmanes. A nivell individual, l’estudiant es veu obligada a escollir entre l’exercici del seu DRET FONAMENTAL a l’educació i l’exercici del seu DRET FONAMENTAL a la llibertat religiosa (essent tots aquests drets reconeguts tant a la normativa internacional com a la normativa interna de l’Estat espanyol, que al seu torn vetlla per garantir-los); i aquesta decisió ve imposada per una normativa interna del centre de treball. Doncs bé, la normativa interna de l’hospital s’està extralimitant en las seves competències. En primer lloc, l’article 53 de la CE estableix que només per llei podran regular-se els drets fonamentals. La normativa interna de l’hospital no té rang de llei. En segon lloc, la llei que reguli un dret fonamental, només podrà establir límits a l’exercici del mateix en base a criteris de preservació de l’ordre públic (seguretat, salut i moral públiques) i els drets i llibertats fonamentals de les demés persones (article 3.1 LOLR). És a dir, el límit en l’exercici d’un dret fonamental s’ha de justificar expressament. A més, a data d’avui, no existeix cap llei en el nostre ordenament jurídic que hagi establert en el passat que l’ús del vel islàmic causi perjudici o posi en perill el manteniment de l’ordre públic protegit. Per últim, des de SOS Racisme s’entén que no existeix cap qüestió que impedeixi el gaudi i l’exercici dels drets fonamentals esmentats per les dones musulmanes: existeix la possibilitat d’incloure una peça a la indumentària de treball adaptant així l’uniforme hospitalari a la fe de les treballadores musulmanes.
  • En la resposta rebuda per part de la rectoria de l’URV, la universitat reconeix que han detectat una disparitat en els criteris de l’ús de vestuari entre els diferents destins de les pràctiques que suposa un límit injustificat a l’exercici d’un dret fonamental. Per la seva banda, l’Hospital PIUS de Valls justifica la prohibició del port del mocador per la seves treballadores musulmanes per motius de seguretat, higiene i prevenció de riscos i en base al punt 4.6 de la Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres sanitaris de Catalunya, que en el seu últim apartat exposa que “cal limitar o moderar l’ús d’indumentària vinculada a les conviccions del personal sanitari, quan el seu ús posi en risc” “la protecció de l’ordre i de la salut i la moralitat públiques”. Ara bé, en cap moment l’hospital demostra que l’ús del vel afecti cap d’aquests àmbits.
  • Davant d’això, SOS Racisme trasllada la denúncia a la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i mostra la imperiosa necessitat d’incidència i sensibilització del personal de l’àmbit sanitari en matèria de no discriminació racista en els centres sanitaris que passa per una revisió i homogeneïtzació dels criteris normatius que incorpori el respecte del dret a la llibertat religiosa. SOS Racisme posa de manifest, una vegada més, que el dret a la llibertat religiosa i l’ús del vel no és incompatible amb la protecció de la seguretat i la higiene en l’àmbit de la salut. Aquesta institució, al seu torn, ha traslladat el cas al Departament de Salut, que la redirigeix, als serveis jurídics del CatSalut. Aquests reconeixen el plantejament de SOS Racisme considerant necessari implementar actuacions que permetin l’exercici del dret a la llibertat religiosa i negant el fet que les mesures de protecció de la seguretat, l’ordre i la salut, siguin incompatibles amb la utilització del vel. Per tant, el CatSalut considera que en tot cas el centre ha de garantir que es compleixin les condicions d’higiene necessàries, sense prohibir el dret a l’exercici de la llibertat religiosa.

 

SOS Racisme acull la resposta del CatSalut davant de la discriminació racista i islamòfoba, atès que reconeix el dret legítim a la realització de les pràctiques curriculars universitàries en centre sanitari sense haver de renunciar al dret fonamental a la llibertat religiosa. No obstant això, també mostra la seva preocupació pel fet que aquesta sigui una pràctica habitual que condueix, fins i tot, a que altres estudiants musulmanes es vegin obligades a deixar els seus estudis i llocs de treball.

Per aquesta raó, considerem aquest cas com una mostra de racisme institucional de caràcter islamòfob que cal denunciar i visibilitzar. Aquests són dos passos imprescindibles perquè les institucions públiques estableixin protocols anti-discriminatoris.

En termes més generals, SOS Racisme considera essencial combatre la narrativa predominant sobre l’ús/no ús del vel que només ajuda a alimentar un imaginari racista i que d’altra banda, invisibilitza la instrumentalització de l’ús del vel amb la finalitat de mantenir les discriminacions racials, laborals i educatives, és a dir, el racisme que travessen les dones musulmanes a Catalunya.

Log in with your credentials

Forgot your details?