#COMUNICAT: Un any d’inhabilitació i 5.000€ de multa a un agent de seguretat de discoteca per discriminació racista

«El negro no entra» va ser la resposta de l’agent de seguretat privada de la discoteca abans de colpejar el noi, deixant-lo inconscient i ocasionant-li importants lesions. El denunciat ha reconegut els fets. La condemna pot generar jurisprudència en aquesta tipologia de delictes d’odi, sent una de les primeres condemnes per discriminació en accés a locals d’oci a Catalunya i l’Estat espanyol, la primera aconseguida per SOS Racisme en més de 20 anys d’atenció a les víctimes de racisme.

La matinada del 3 de juny del 2012, dos nois es disposaven a entrar a una discoteca del Masnou. Al control de la porta, van barrar el pas al noi negre. El seu company va accedir al local per aconseguir que deixessin entrar el seu amic. Tot i el vist-i-plau del responsable, l’agent de seguretat es va negar. «El negro no entra», va etzibar. I davant la queixa dels nois, va colpejar fortament el noi negre. Del cop de puny que li va donar a la cara, el noi va perdre el coneixement, va trencar-li dues dents i van haver de donar-li punts al nas i el llavi.

Aquests són els fets provats i reconeguts per l’acusat i el denunciant. El cas s’ha tancat amb un acord entre les dues parts i la Fiscalia, que ha donat suport a l’acusació, representada per Josep Granados, advocat de SOS Racisme Catalunya. La sentència condemna l’agent de seguretat a un any de inhabilitació professional, pel delicte de denegació discriminatòria de prestació privada (recollit a l’article 512 del Codi Penal), sis mesos de multa amb una quota de 8 euros diaris, pel delicte de lesions (recollit a l’article 147.1 del C.P.) i més de 5,000 euros en concepte de responsabilitat civil pels danys morals i les seqüeles de les lesions físiques.

Aquest és un dels pocs casos on es dóna l’aplicació de l’article 512 del Codi Penal, que recull el delicte de denegació discriminatòria de la prestació d’un servei privat. Fa unes setmanes coneixíem un cas a Albacete, on es condemnà a l’agent de seguretat privada i el propietari de la discoteca per denegar l’accés a dos nois negres el 2011. Des de SOS Racisme Catalunya, aquesta és la primera condemna en aquesta tipologia de delicte d’odi en més de 20 anys d’experiència en atenció a les víctimes de racisme. Esperem que generi jurisprudència, i que ajudi a les víctimes i les entitats de drets humans a avançar des de l’àmbit jurídic en la lluita contra la discriminació racista.

Una discriminació freqüent i poc denunciada

La discriminació racista en l’accés a locals d’oci és un fet denunciat repetidament per SOS Racisme. Suposa una vulneració als drets i un perjudici a les llibertats individuals. Hem recollit situacions similars a les succeïdes en aquest cas, en denuncies rebudes al Servei d’Atenció i Denúncies (SAiD) de l’entitat, i als «testings» -accions organitzades per detectar les discriminacions- que hem realitzat a nivell català i estatal.
«Aquests casos són només la punta de l’iceberg», explica Alícia Rodríguez, la responsable del servei, «moltes persones no saben que els estan vulnerant un dret i que ho poden denunciar, o, directament, prefereixen passar pàgina i deixar d’anar als locals que les discriminen». De fet, segons recull el darrer informe de l’Estat del Racisme a Catalunya, del total de casos de discriminació racista rebuts pel SAiD el 2015 (137 demandes), un 12% estan relacionats amb les discriminacions a serveis privats, on s’inseririen els casos de dret d’admissió a locals d’oci. Però d’aquestes, un 82% de les víctimes decideixen no tirar endavant la denúncia, per motius diversos.

La denúncia d’aquestes discriminacions no només permet detectar les pràctiques discriminatòries que es duen a terme, si no que són un primer pas per frenar-les i eliminar-les, segons explica Rodríguez.

Buit legal

Ara fa un any, la Síndica de Greuges de Barcelona denunciava públicament que l’Ajuntament de Barcelona s’havia inhibit en una denuncia de discriminació en l’accés a un reconegut local de la ciutat. La denúncia interposada pel veí de Barcelona el 2014 i que s’està gestionant per la via administrativa, ha arribat a un atzucac. Ha passat d’una administració a una altra per quedar sens resposta, doncs l’Ajuntament de Barcelona, sent l’administració competent, no disposa del mecanisme oportú per actuar.

Aquest cas de Barcelona, és només un exemple de les traves legals i administratives existents per eradicar aquesta pràctica discriminatòria.

Material relacionat:

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà.

Log in with your credentials

Forgot your details?