Delictes i discurs d’odi racista

El racisme segueix sent la primera causa de delictes d’odi, tant a Catalunya com a l’estat. Tot i que en els últims anys el nombre de delictes racistes denunciats s’ha incrementat, encara avui entre el 80% i el 90% romanen invisibles. Així mateix, en l’àmbit institucional (polític, policial, judicial, etc.) hi ha una manca de capacitat i voluntat per identificar les causes estructurals i les motivacions racistes que estan a la base de moltes d’aquestes pràctiques delictives. De la mateixa manera, les institucions segueixen sent responsables de l’incompliment dels drets de les «víctimes» el racisme –que sovint acaben revictimitzant– i de la manca de mecanismes eficaços de reparació del dany.

D’altra banda la propagació i «normalització» creixent del discurs racista –en la política, mitjans de comunicació, xarxes socials, etc.- és un indicador de com el racisme és un element clau de subordinació i discriminació, present a tots els àmbits de la societat. L’odi racista no és casual ni ocasional: és institucional, estructural i sistemàtic. I en aquest sentit, el discurs racista i les pràctiques i polítiques institucionals van de la mà, es retroalimenten, sent el primer al mateix temps causa i conseqüència de les segones.

Davant d’aquesta realitat, els objectius de SOS Racisme són:

  1. Oferir acompanyament especialitzat a qui pateixi odi racista mitjançant el SAiD
  2. Identificar noves accions per la reparació del dany de les víctimes de racisme, i incidir amb l’administració pel reconeixement efectiu dels seus drets.
  3. Generar i difondre narratives transformadores i alternatives al discurs d’odi.

Notícies

Materials

Testimonis

Narratives alternatives

L’odi als discursos on-line i off-line està creixent exponencialment. Com podem contrarestar-ho? Es pot construir un discurs alternatiu des d’un punt de vista constructiu, des dels drets humans? Quina és la força real de les narratives alternatives contra l’odi? Al voltant d’aquestes idees van treballar les persones participants a la Jornada #AixòNOésodi. Al vídeo recollim la seva experiència, propostes i opinions.

La història de Mohamed

Mohamed va rebre insults racistes i amenaces de mort a través del seu compte de Twitter. Tot i les dificultats va decidir denunciar-ho a la policia, conscient de la importància de la denúncia a la lluita contra el discurs i els delictes d’odi.

La història de Naima

Naima va estar vivint a Lleida 19 anys abans de mudar-se a un altre barri amb la seva filla. Des d’aleshores, va començar a patir assetjament per un grup de persones, especialment homes clients d’un bar a prop de casa seva. Els insults racistes i sexistes que li proferien li van causar problemes psicològics greus com estrés i depressió. A més a més, les agressions verbals afectaven la seva filla, que va patir canvis de comportament a l’escola.

La història de l’Òscar

Òscar va estar a punt de perdre el seu ull després de ser víctima d’un delicte d’odi. “Ara tinc por, però no sóc negatiu. Tinc l’esperança que la meva vida millori. Vull denunciar-ho i donar a conèixer el que va passar pels mitjans que sigui necessari. Amb una mica de sort aquests atacs no es repetiran mai més”.

Arxiu il·lustrat de l'odi

Archivo Ilustrado del Odio és una plataforma digital que mitjançant textos, fotografíes i videos exposa les agressions que han patit diferents persones per part d’agents de policia, de seguretat privada o veïns, i que van ser denuciades al SAiD de SOS Racisme. Agressions motivades pel seu fenotip, el seu origen o religió. Cops, insults, maltractament, humiliacions i abusos que, en la seva majoria, resten impunes.

Log in with your credentials

Forgot your details?