Identificacions per perfil ètnic

El “perfil ètnic” és un criteri normalitzat en moltes identificacions o controls, en què es demana la documentació a persones seleccionant-les exclusivament pel seu aspecte físic. És a dir, no se les para pel que han fet, sinó per tenir trets físics identificats com a diversos per la població majoritària. Aquestes identificacions es donen de forma generalitzada i amb total impunitat, tant en espais públics com privats, fins a tal punt que s’ha normalitzat i formen part del paisatge diari dels nostres pobles i ciutats. Però no són normals: són il·legals, criminalitzadores i inefectives.

Per fer-hi front, hem engegat la campanya “Pareu de parar-me. L’aparença no és motiu”, amb el suport indispensable d’un ampli ventall d’entitats i col·lectius. Els objectius cabdals són:

  1. Visibilitzar les identificacions policials per perfil ètnic i fer un primer estudi del context a Catalunya.
  2. Desnormalitzar-les. Animar les persones que viuen i/o veuen parades racistes a denunciar-les o, com a mínim, comunicar-les.
  3. Incidir políticament perquè les identificacions policials per perfil ètnic siguin explícitament prohibides i activament perseguides.

Notícies

Què pots fer-hi tu?

Materials de campanya

Documents per aprofundir

Experiències i coneixements

“Si no tenen motius, que no ens aturin”

En Moha ha perdut el compte de les vegades que l’han parat al llarg de la seva curta vida. Unes 10, diu, en el que portem de 2018. És incapaç de recordar-les totes perquè que el pari la policia és un fet tant habitual com que li demanin quina hora és. El que sí sap és que les aturades per #perfilètnic li han esguerrat el dia en què va aprobar el carnet de conduir, li han fet perdre un tren, l’han deixat en evidència davant dels amics del seu pare i han fet que el dependent del supermercat desconfiï d’ell perquè “alguna cosa haurà fet” si el paren tant.

“Enséñame la mochila. Das con el perfil”

En Sergi (nom fictici) explica com es va desenvolupar l’última de les moltes identificacions per perfil ètnic que ha patit al llarg de la seva vida. Entre altres coses, ressalta la importància d’aprendre a defensar els drets d’un mateix sense posar-se en perill i de denunciar que “donar amb el perfil” no és motiu suficient per estar permanentment exposat a ser aturat per la policia a la via pública.

“S’ha de diferenciar entre un criminal i una persona negra”

El germà de la Natascha va venir de Bèlgica, el seu país natal, per fer-li una visita amb la seva dona. Després d’una nit de copes la parella tornava a casa de la seva germana. Mentre la dona s’asseia a un banc per descansar, ell li feia broma perquè continués caminant. Una agent de la Guàrdia Urbana els veu i acusa el noi d’estar agredint la seva dona. Ells ho neguen i continuen caminant però uns carrers més enllà es troben uns Mossos d’Esquadra que volen detenir-lo: “potser és normal al teu país, però pegar a les dones no ho és aquí”.

“Pel meu color de pell, l’Estat presumeix que sóc delinqüent”

Isabelle i Esther Mamadou formen part de l’equip d’implementació del Deceni Internacional Afrodescendent a Espanya. Elles han sigut les primeres d’Espanya en denunciar un cas de discriminació racista davant el Grup d’Experts sobre Afrodescendents de l’ONU. L’Esther admet estar farta i molesta pel fet que l’Estat presumeixi que, pel seu color de pell, és delinqüent o es troba en una situació administrativa irregular i, en conseqüència, la pari constantment de forma indiscriminada. L’Isabelle sent por i desconfia de les forces de l’ordre.

“Si callem, ningú no ens tindrà en compte”

Sara (nom fictici) viatjava a Londres amb els seu pare una setmana després d’haver adquirit la nacionalitat espanyola. Estaven molt emocionats fins que, a la cua per embarcar a l’avió, després d’haver passat tots els controls de seguretat sense problemes, les hostesses del vol de Ryanair els van aturar i van demanar-los documentació més enllà del passaport, com ara l’adreça del seu domicili o el número de compte bancària.

“Poden venir en qualsevol moment a identificar-me”

En Toni (nom fictici) estava descansant assegut a un banc després d’anar al mercat amb la seva parella, com fa quasi cada divendres. Se li van apropar dos homes de forma intimidant, recolzant els peus sobre el banc on ell era. Van començar a parlar amb ell en un to amenaçant: “¿Qué haces aquí sentado?¿Quién te ha dado permiso? Negro, si no eres nada ni nadie, así que escúchame: estoy harto de los negros como tú”.

“Estic fart de viure perseguit”

Ngoy Ngoma és coordinador del projecte AfroDiccionario i membre de l’equip d’implementació del Decenni Afrodescendent a Espanya. Ha viscut a Madrid pràcticament tota la seva vida, però això no l’eximeix de sentir-se controlat, assetjat i perseguit per la policia en base al seu color de pell. En aquest vídeo explica una de les identificacions policials que ha patit, en la qual, tot i haver-se identificat correctament, va acabar detingut i acusat de desobediència. Assegura que les principals conseqüències de trobades incòmodes i injustes com aquesta amb la policia són la por, la desconfiança i la inseguretat.

Fins als ous de les parades policials racistes

Manu (nom fictici) va ser aturat a l’entrada de la parada de metro de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet. Malgrat haver-se identificat des del primer moment, els quatre Mossos d’Esquadra que estaven efectuant tasques de “prevenció del delicte”, van voler escorcollar-lo. Ell va sol·licitar anar a comissaria però els agents no li ho van concedir. Aleshores, va decidir despullar-se i entregar la roba als agents en senyal de protesta.

“¿A ti qué te parece? A un alemán no lo voy a identificar”

Que les identificacions policials basades en el color de la pell o l’ètnia siguin una pràctica comuna, no vol dir que siguin legals. En Shan es va sentir discriminat i criminalitzat quan un agent de la Policía Nacional li va demanar els papers sense motiu aparent. I convençut que estava vulnerant els seus drets, va denunciar-ho. En aquests moments el seu cas es troba davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Campanya

Pareu de parar-me és una campanya col·lectiva, impulsada per SOS Racisme Catalunya, que rep el suport econòmic d’Open Society Foundations (OSF). El seu objectiu és, d’entrada, visibilitzar i desnormalitzar les identificacions per perfil ètnic. Més endavant, el teixit de suport construït entre col·lectius, ha de permetre incidir políticament per tal d’aconseguir una modificació dels protocols d’actuació policial que regulen les identificacions.

Més informació: Pareudepararme.org

Log in with your credentials

Forgot your details?