NO A LA RETALLADA DE DRETS DE LES PERSONES ESTRANGERES

La proposta del govern central, i l’actual debat parlamentari, demostren que no hi ha cap indici d’un canvi en profunditat en la política d’estrangeria. A excepció de les modificacions vinculades a la sentència del Tribunal Constitucional, pronunciada a finals del 2007, on es diu que 8 articles de la llei són inconstitucionals, en la llei hi continua dominant un esperit discriminatori.

Al mateix temps, segueix imperant una visió utilitària que veu les persones immigrades només com a recursos laborals i no com el que són, persones, amb totes les seves dimensions: veïns i veïnes, treballadors i treballadores, pares i mares, sindicalistes... I volem destacar que, sigui quin sigui el motiu que les ha mogut a establir-se a casa nostra, el que es mouen són persones, i no pas mà d’obra de la qual es pot prescindir quan ja no fa falta.

I en aquest sentit, ni en la reforma de la llei, impulsada pel Govern espanyol, ni en els debats parlamentaris de la seva tramitació, hi ha la voluntat de canviar aquesta visió utilitària ni d’eliminar la discriminació. Per contra, en alguns aspectes recollits en la llei, es consolida una visió de ciutadans de primera i de segona, es retallen encara més drets de les persones immigrades i se n’incrementa la discriminació. I d’això en tenim exemples molt clars:

• 1- La limitació del dret a la reagrupació familiar dels ascendents, per a pares i mares. El dret de viure en família és un dret reconegut per la Constitució Espanyola, per les convencions internacionals i per l’OIT, i amb aquesta reforma queda limitat o impossibilitat. Cap polític, de qualsevol grup, posaria en dubte que els nostres pares i mares formen part del nostre nucli familiar. En canvi, els ascendents de les persones immigrades sembla que són extraterrestres que han parit màquines per utilitzar i llençar, en funció de les necessitats del nostre mercat de treball.
• 2- Actualment, les persones immigrades que tan sols han comès una infracció administrativa són privades de la llibertat 40 dies en centres d’internament, i ara es vol incrementar fins a 60 dies. Un ciutadà que no ha comès cap delicte no pot ser privat de la seva llibertat: aquest és un principi bàsic de l’estat de dret. No tenir papers no és un delicte, només és una infracció administrativa. A més s’ha demostrat, i ho confirmen els mateixos sindicats policials, que la baixa eficàcia en l’expulsió de persones sense papers –en contra del que argumenta el Govern espanyol- no està vinculada al temps que estan tancades en un centre d’internament, sinó a la manca de mitjans econòmics. La funció dels cossos de policia no és vigilar persones que no han comès cap delicte, sinó lluitar estar al carrer darrera dels que realment són delinqüents.
• 3- Un ciutadà pot dirigir-se a l’Administració per presentar qualsevol sol•licitud i l’Administració té l’obligació d’admetre aquesta sol•licitud, i l’Administració competent ha de respondre positivament o negativament. Això forma part de la llei del procediment administratiu. En canvi, a la reforma es manté el que fet que les persones immigrades estan al marge d’aquesta llei, amb una filosofia jurídica obscurantista: “la no admissió a tràmit”. És a dir, es posa de manifest que no totes les persones són iguals davant la llei, ni de l’Administració.

Aquests tres exemples demostren que la llei d’estrangeria discrimina i ens mostren que ens trobem, un altre cop, davant d’una reforma encara més regressiva. És per això que les entitats signats d’aquest escrit fan una crida a tots els partits catalans, sobretot als partits que van donar suport al Pacte Nacional per a la Immigració, perquè es posicionin en contra d’aquesta reforma regressiva i votin en contra de la retallada de drets.

Barcelona, 29 d'octubre de 2009

Entitats impulsores

CCOO-Catalunya
Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc)
SOS Racisme-Catalunya

Adhesions

Entitats:

Ass. Adib Biladi Tarragona; Ass. Catalana de Residents Senegalesos; Ass. Catalunya-Líban; Asoc. de Cooperación e Integración Iberoamericana; Ass. Treballadors Marroquins a Catalunya (ATIMCA); Ass. Treballadors Pakistanesos; Ass. UMMI (Dones marroquines); Centre Filipí; Col·lectiu Maloka- Mujeres Pa'lante; Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CEAR); Comunidad de Profesionales Extranjeros Bolivia-España-Catalunya; Consejo Cívico Alternativo de Defensa de la Comunidad Peruana en Barcelona; Dones Juristes; Educació Sense Fronteres; Federació d'Entitats Bolivianes a Catalunya; Fundació Escó; Nuevos Colectivos; Papers i Drets per a tothom.