Creus que gaudim d'una bona salut democràtica?
Creus que a Catalunya tots i totes tenim els mateixos drets?
Creus que aquest sistema democràtic ens representa a tots i totes?
Trobes injust que una persona que viu, treballa i paga impostos a Catalunya no pugui decidir sobre allò que l'afecta?
Si respons NO a alguna d'aquestes preguntes: AIXÒ T'INTERESSA!
SOS Racisme-Catalunya és una associació que lluita des de l’any 1989 en defensa dels drets humans i centra la seva actuació en la lluita contra el racisme i la xenofòbia, defensant la igualtat efectiva de drets i oportunitats per a totes les persones que conviuen i comparteixen una mateixa societat. Independent, democràtica, de base, pluriètnica, progressista; mitjançant la no violència activa, reivindica l’eradicació completa del racisme i la xenofòbia en tots els àmbits de la societat i en tots els estrats socials. Igualment denuncia qualsevol vulneració de drets fonamentals, treballant per un model de societat que estableixi la igualtat de drets i d’oportunitats, universalitzant així el concepte de ciutadania. A més, pretén difondre el discurs antiracista a Catalunya com un element més en la lluita en defensa dels drets humans.
Enguany us volem presentar la Campanya 1IGUAL1 amb una reivindicació que des de SOS Racisme-Catalunya portem fent des del anys 90 i que malgrat el pas del temps continua essent una assignatura pendent. Creiem que ara cal exigir el dret al vot per les persones immigrades, perquè no podem continuar posant en joc la nostra cohesió social:
A Catalunya des de fa uns anys estem vivint un canvi en la composició demogràfica de la societat: des de l’any 2000 hi ha un augment dels residents d’origen estranger (noves arribades i reagrupacions familiars), a més de persones d’origen immigrat que porten anys vivint a Catalunya, i una realitat incipient, la dels fills i filles d’immigrants, joves catalans, en la seva majoria ciutadans de ple dret.
Com a altres països de l’Unió Europea ens trobem amb moltes persones immigrades que han establert la seva residència amb caràcter permanent a Catalunya, avui representen un 8,9% de la població. El fet de que part de la població catalana no disposi de drets polítics té conseqüències negatives no només pels afectats directament, sinó pel conjunt de la ciutadania, ja que fa que els valors democràtics deixin de ser universals. Per tant, el reconeixement del dret al sufragi actiu i passiu deixaria a aquestes persones en un nivell més proper al de la resta de la població, avançant en la lluita per la igualtat de drets entre ciutadans.
Tenim l’experiència d’altres països europeus i des de SOS Racisme-Catalunya creiem que no ens podem permetre el luxe de repetir errors. Per tant, amb la Campanya 1IGUAL1 volem contribuir a evitar les discriminacions, frustracions i processos de fractura social generats pel no reconeixement com a ciutadans de les persones que viuen, treballen, tenen els mateixos deures i paguen impostos en un determinat municipi, com la resta dels seus veïns.
La Campanya 1IGUAL1 té com a finalitat plantejar i reformular el concepte de ciutadania per tal de vincular-lo a la residència i no a la nacionalitat. D’aquesta manera aquest concepte avançarà en el reconeixement en tots aquells que viuen i treballen a Catalunya dels valors que aquest aplega. Alhora que com a societat avançarem en la igualtat de drets i oportunitats i en la no-discriminació entre ciutadans.
Sembla obvi que la ciutadania no pot reduir-se al dret de vot; però no és menys obvi que sense aquest dret no es pot parlar de ciutadania. Les fórmules de participació de la població immigrada en l’àmbit municipal, autonòmic o estatal són necessàries com a mesura provisional i parcial, però tenen riscos. En primer lloc, que pensem que ja hi ha espais de participació, quan falta l’espai fonamental; en segon lloc, ofereixen participació als col•lectius, i només en aquells temes relacionats amb les polítiques d’immigració. Una persona és d’origen estranger, però també és jove o vella, home o dona, rural o urbana, afectada pels sorolls al carrer o per la ubicació d’una fàbrica. En conseqüència, la seva participació ha de ser individual i global. Si no és així, estem guetitzant la participació. Les formes de democràcia participativa són un aprofundiment dels drets polítics, no un substitutiu.
En l'àmbit polític, el dret de vot de les persones estrangeres és un d'aquells temes en què gairebé tothom està d'acord però ningú posa fil a l'agulla. Es tracta d'una conquesta democràtica decisiva, i d'un alt contingut simbòlic: no es pot parlar de democràcia universal, ni d'autèntica integració, si es denega el dret de vot a una part de la població. Però manca el coratge i la voluntat política per passar de les paraules als fets. Aquesta campanya vol contribuir també al posicionament de partits i institucions polítiques, per tal de que Catalunya promogui a l’Estat espanyol aquesta reivindicació.
A la Unió Europea, la qüestió ja va ser propugnada pel Consell d'Europa fa uns trenta anys. Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya van posar en pràctica a principis dels anys 70 experiències consultives locals. Suècia va ser el primer país a reconèixer, l'any 1975, el dret de vot actiu i passiu per als estrangers, seguida de Dinamarca (1981) i els Països Baixos (1985). El Regne Unit reconeix el dret de vot als originaris de la Commonwealth. A partir del 1992, el tractat de Maastricht reconeix drets polítics locals als ciutadans de la UE, i es modifiquen, amb força facilitat, les Constitucions dels estats membres. Maastricht aporta una innovació fonamental: la distinció entre nacionalitat i ciutadania, almenys en l'àmbit local. Posteriorment, la Comissió Europea i el Parlament Europeu han fet diverses recomanacions de reconeixement del dret de vot local a les persones estrangeres amb residència estable. Tot i això, el Tractat Constitucional de la Unió Europea només considera ciutadans de la UE els nacionals dels estats membres. Es torna així a la vella identificació entre ciutadania i nacionalitat, i s’exclou de la participació política un col•lectiu que, en conjunt, seria el vuitè estat de la UE en termes demogràfics. És un greu dèficit democràtic, i una preocupant manca de visió de futur.
En l'àmbit estatal, la llei d'estrangeria només reconeix el dret de vot als estrangers no-comunitaris si hi ha reciprocitat, que no n'hi ha mai. Tanmateix la darrera resolució aprovada pel ple del Congrés, a la sessió plenària del dia 21 de febrer, a partir de la iniciativa presentada per IV-IU-ICV insta al govern a “avanzar, atendiendo a criterios de reciprocidad, en el ejercicio de derecho de sufragio activo y pasivo de los extranjeros en España en los términos que establece el artículo 13.2 de la Constitución”. De la mateixa manera es va aprovar que la comissió constitucional del Congrés estudiés les mesures necessàries ”para favorecer la integración social de los inmigrantes residentes de larga duración, en el ámbito de la participación política, previo consenso con todos los grupos parlamentarios, y el diálogo con las comunidades autónomas, ayuntamientos, interlocutores sociales, organizaciones no gubernamentales y asociaciones de inmigrantes”.
Malgrat aquestes resolucions, la actual situació política a Catalunya i a l'Estat espanyol hauria d’oferir una oportunitat d'or que no podríem de desaprofitar. Per a reconèixer el dret a vot de les persones estrangeres, cal modificar el mateix article de la Constitució que es va canviar per a reconèixer el dret de vot dels ciutadans comunitaris. No sembla tan difícil. Qüestions de detall, que no són fàcils però que cal concretar, com el període mínim de residència exigit i el tipus d'eleccions en què poden votar els estrangers, han de definir-se atenent a la màxima extensió de la democràcia, és a dir, lligant la ciutadania a la residència i pensant que tothom ha de poder decidir aquelles polítiques que l'afecten. Aquí ens trobem amb alguns paranys, que apareixen en boca d'alguns responsables polítics: el desconeixement i el sentiment de pertinença al país. Com a societat no podem donar per suposat que el desconeixement o el sentiment de no-pertinença del conjunt de la població d’origen estranger. I menys exigir en desigualtat de condicions amb la resta de persones, indicadors d’aquest coneixament o identificació. Els drets mai poden estar condicionats als coneixements i, molt menys, als sentiments.
Les pors vénen d'una altra banda: por a la pèrdua de vots; por a que l'oposició jugui demagògicament amb el tema de la immigració (si ara ja es juga, potser si més ciutadans voten minimitzarem el marge de joc). Davant de la por, el silenci. Que comenci algú altre. O petites iniciatives que no tenen cap possibilitat de tirar endavant. Ara és el moment, cal consens polític, cal mobilització social. A què esperem?
Des de SOS Racisme-Catalunya volem avançar i sumar esforços: d’institucions i partits polítics, del teixit associatiu i del conjunt de la ciutadania per tal de promoure una transformació social en pro dels següents objectius:
SOS Racisme Catalunya
Abril 2006
PEL DRET AL VOT:
TOTS CIUTADANS, TOTES
CIUTADANES
1IGUAL1
Ajuda’ns a finançar aquesta Campanya: 2100-0711-35-0200020099
Ajuntaments que han aprovat les mocions:
Abrera
Castellbisbal
Collbató
Corbera de Llobregat
Gavà
La Garriga
Llagostera
Manresa
Masnou
Mataró
Mediona
Moià
Olesa de Montserrat
Pinell de Brai
Premià de Mar
Sant Andreu de la Barca
Sant Joan de Vilatorrada
Rubí
Tarragona
Terrassa
Tossa de Mar
Salitja
Sant Dalmai
Vilobí d'Onyar
Davant les properes Eleccions Generals el Consell de la Joventut de Barcelona i SOS Racisme-Catalunya hem impulsat un manifest per reivindicar el dret al vot de les persones immigrades. Us adjuntem el text per tal de demanar-vos la vostra adhesió.
Per fer-ho envieu un e-mail a: cohesio@cjb.cat
Aquest manifest el farem públic en un acte reivindicatiu simbòlic que tindrà lloc el proper dia 16 de febrer a les 12:00 hores davant de la Delegació de Govern. Us convidem a assistir a aquest acte i us demanem que en feu la màxima difusió.
ACCIÓ ELECCIONS AUTONÒMIQUES
ACCIÓ ELECCIONS MUNICIPALS
Moltes gràcies per la vostre col·laboració!
Fes-te Soci