3ª polifacètica: El dret a vot de les persones estrangeres

El dret a vot de les persones migrades és una de les reivindicacions històriques de SOS Racisme i cada vegada guanya més rellevància. A dia d’avui, votar no es considera un dret bàsic. En el context polític català actual, en què reclamem el dret a vot de la ciutadania per poder fer valdre la seva opinió i decidir sobre el seu futur, on queda la veu de les persones migrades? Podem afirmar que un estat és democràtic si no permet votar el 15% de la seva població? Es pot lligar el dret a vot a la residència en comptes de la nacionalitat?

Hem procurat abordar tots aquests interrogants a la polifacètica antiracista del mes de setembre 2017. A continuació us fem un resum tant del context del que partim, com de les solucions que hem procurat traçar en aquest espai.

 

Un dret no garantit a les persones migrades

A Catalunya, al voltant del 15% de la població no té dret a vot. Aquesta xifra puja fins al 30% o més en determinats municipis o barris, en els quals, a més, la participació electoral ja és baixa. No és que el nombre faci el dret. Els drets són inherents a cada persona. El dret al vot, actiu i passiu, a elegir i ser elegit, en el marc del dret a participar de la vida política de la societat, forma part indissociable del conjunt de drets civils i polítics, tal com el defineix el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966, en el seu Article 25:

Tots els ciutadans gaudeixen, sense cap distinció de les esmentades a l’article 2 i sense restriccions indegudes, dels següents drets i oportunitats:

a. De participar en la direcció dels assumptes públics directament o per mitjà de representants elegits lliurement.

b. De votar i escollir en eleccions periòdiques i autèntiques realitzades per sufragi universal i igual i per votació secreta que garanteixi la lliure expressió de la voluntat dels electors.

c. De tenir accés, en condicions generals d’igualtat, a les funcions públiques del seu país.

El redactat de l’Article suposa, però, una restricció pràctica quan es refereix als ciutadans, atès que fins al dia d’avui la condició de ciutadà ve atorgada per cada Estat només als seus connacionals. La ciutadania es concep com a lligada a la nacionalitat.

Aquesta situació, que limita el dret de les persones sense la nacionalitat del país on resideixen, a la nostra terra suposa, a més, un greu problema social i polític. Social, perquè incideix directament en la capacitat de participació de les persones, famílies i col·lectius afectades en la vida col·lectiva de la societat a la qual ja pertanyen. Polític, perquè degrada el concepte i la pràctica de la democràcia, en marginar de la vida política una part tan nombrosa de la població de Catalunya, tot reduint de forma dràstica la pluralitat cultural que ja caracteritza la nostra societat real, i obrint la porta a campanyes polítiques i electorals de caire xenòfob, amb greus conseqüències per al nostre futur comú.

 

Cap a una ciutadania plena

Davant d’aquesta realitat, el nostre plantejament és el següent:

  • La condició de ciutadà o ciutadana NO ha d’estar lligada a la nacionalitat. Ha de ser inherent a la persona i, en tot cas, estar lligada a la residència reconeguda mitjançant l’empadronament.
  • L’ article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics ha de ser aplicable a totes les persones residents en un Estat, independentment de la seva nacionalitat.
  • Totes les persones residents en un Estat han de gaudir del dret a vot actiu i passiu, a elegir i ser elegides per sufragi en totes les eleccions que se celebrin a qualsevol nivell.
Assemblea mensual dedicada al dret a vot de les persones estrangeres

Assemblea mensual dedicada al dret a vot de les persones estrangeres

Una plataforma de sensibilització i incidència pel dret a vot

Per fer efectius aquests desitjos, des de SOS Racisme veiem imprescindible la creació d’una plataforma paraigua de diferents entitats i col·lectius que s’encarregui tant de conscienciar com d’incidir políticament pel reconeixement del dret a escollir i ser escollit.

Des del grup de treball de dret a vot de SOS Racisme s’ha presenten el document que han elaborat, on hi ha una descripció del context polític i legal i una proposta per posar en pràctica el dret a vot universal tant a Catalunya com a la resta de l’estat espanyol.

 

Un moment de transitorietat política

D’aquí a un mes se celebrarà un referèndum a Catalunya, on no hi podran votar les persones que no tinguin la nacionalitat espanyola. Tampoc no tindran el dret a vot garantit si Catalunya esdevé independent, com a mínim al principi, ja que la llei de Transitorietat jurídica (article 26) segueix vinculant el dret a vot a la nacionalitat, a la qual només s’hi pot optar després de 5 anys consecutius de residència.

En aquest context convuls, d’impàs i d’incertesa, els partits no es posicionen respecte aquest dret. Ni els més d’esquerra han escoltat amb atenció les nostres demandes. Tothom sembla haver-ho passat per alt en favor d’un suposat interès superior. La fi justifica els mitjans?

 

Una revolució: del ius sanguinis al ius soli

El fet que no ens escoltin es deu, segurament, a què estem plantejant una revolució, que consisteix a deslligar el dret a vot de la nacionalitat per passar a vincular-lo amb un nou concepte de ciutadania, lligat a la residència, que es prova mitjançant el padró.

En el context actual, posats a desobeir, perquè no es desobeeix també el principi de ius sanguinis [dret de sang] de la Constitució Espanyola? Per què no es comença un nou país sota el ius soli [dret de sòl]?

 

El silenci de la població estrangera

Sorprèn veure com la població estrangera no està tenint veu en el procés pel dret a decidir sobre la independència de Catalunya. Se senten fora del debat? Senten que això no va amb elles? Si és així, alguna cosa s’està fent molt malament.

S’ha de començar a des-normalitzar el fet que les persones estrangeres no puguin votar. El concepte d’estrangeria ha canviat. Ja no es mou només qui vol, sinó qui no té més remei. La migració no és voluntària, generalment es produeix en condicions precàries i pot allargar-se durant anys. Per això és necessària una protecció i garantia dels drets socials i polítics als països receptors.

El primer pas per a qualsevol campanya en aquesta direcció ha de ser la conscienciació. Explicar, tant als que voten com als que no voten, que el dret a vot no existeix igual per a tothom i que no s’està fent res de res per garantir-lo i revertir la situació.

 

Alternatives per fomentar la mobilització

El grup de dret a vot, després de reunions amb diversos col·lectius, constata un interès més aviat baix per consolidar una plataforma pel dret a vot. Potser es deu a la cojuntura política actual o potser no. El que està clar és que la lluita pel dret a vot l’han de liderar les persones afectades per la negació d’aquest dret i caldrà esperar a que elles estiguin organitzades i a punt.

En els propers mesos, el grup de treball intentarà fer més visible la seva iniciativa i tornar a contactar amb les entitats interessades.

 

Un moment vital

Més enllà del sí o del no, Catalunya passa per un moment vital i és obligació de SOS Racisme estar-hi present i recordar tot allò que s’està deixant pel camí, com ara els drets polítics de les persones migrades, que no tindran la possibilitat de decidir sobre el seu futur a Catalunya.

El respecte pel dret a vot hauria de passar per damunt de les motivacions dels partits polítics i dels seus programes electorals. Precisament perquè sí: viure vol dir prendre partit. També per a les persones estrangeres.

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà

Log in with your credentials

Forgot your details?