25 anys de l’assassinat de Lucrecia Pérez

El 13 de novembre del 1992 van assassinar a Lucrecia Pérez. Lucrecia vivia a Madrid des de feia un mes aproximadament, on s’hi havia traslladat des de República Dominicana. Dormia a una discoteca abandonada amb altres compatriotes, coneguda com Four Rouses, i fins allà van arribar tres militants d’extrema dreta aquella nit. Tres assassins. Un guardia civil de 25 anys i dos companys de 16, que la mataren a trets i feriren un company seu en nom de l’odi i el racisme.

El seu assasssinat es recorda com el primer crim racista a l’Estat espanyol, però més aviat podríem dir que va ser la primera condemna per crim de motivació racista. Perquè molts altres delictes i agressions motivades per aquest odi n’hi van haver abans. I moltes, després.

Lucrécia Pérez, assassinada el 1992 per racisme. Font: EuropaPress

Lucrécia Pérez, assassinada el 1992 per racisme. Font: EuropaPress

L’assassinat de Lucrecia va colpir la societat espanyola i la va fer conscient de les conseqüències reals del racisme existent entre la ciutadania. Però no va servir per aplacar-ho. 25 anys després ens veiem obligades a reforçar aquesta lluita sense descans.

Abans d’ahir, 12 de novembre de 2017, un miler de persones van omplir el centre de Madrid en una marxa antiracista, #12NSinRacismo. Una mobilització protagonitzada i dirigida per les persones que pateixen el racisme cada dia. El racisme de l’extrema dreta i el feixisme i el racisme de tota persona que no actua davant d’una discriminació o agressió racista. El racisme de les lleis que limiten les llibertats de les persones pel seu origen (com la Llei d’Estrangeria, però no l’única) i el dels docents que impedeixen assistir a l’escola amb hijab. El racisme de no reconèixer els drets polítics a qui no tingui la ciutadania espanyola, i el de no reconèixer que una identificació policial no pot ser justificada pel color de pell de qui la pateix.

El racisme social, institucional, institucionalitzat… el racisme és complex però, sobretot, és transversal. I és la primera causa de delictes d’odi a l’estat.

Per Lucrecia i totes les persones afectades pel racisme. Però, sobretot, per totes les persones que volem viure en una societat justa, sense racisme, seguim treballant cada dia.

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà

Log in with your credentials

Forgot your details?